.

Apretant molt, triunfant poc

2012-01-14T12:11:00.001-08:00

Visita fanatica a Targassonne, tot i que feia fred no hi ha hagut manera de quedar-se dels romus, no si, o ens posem mes forts o haurem de tornar quan estiguem a -10°...
Content, pero, d'haver trobat dos bons projectes.

Cabale 7a, al sector Taz (foto), entrada de dues regletes molt petites, oju per anar a pillar el primer romu! despres sortida de romillus molt fanatics.

La Baleine 7a, molt guapo, lance llarg a un romo i despres arreglateles com puguis per sortir pels plans, no si lo xungo ve cuan creus que ja ho tens al sac.

Caramba! Mais c'est du 6! 120m 6a+ (V+ obl.)

2012-01-01T02:45:00.000-08:00

Intentant començar l'any amb bon peu, i estar al dia de les entrades del blog... potser el primer d'any al mati no es el millor moment per fer-ho, pero aixo va com va.

Aquesta via llarga es troba tambe a Ailefroide, i la vam fer dos o tres dies despres de fer le pilier du levant el peu de via es troba uns 300m a l'esquerra del pillier, i li dona el sol a base de bé, aixi que si tens la moral suficient es poden fer les dues en un sol dia.
Com le pilier, Caramba! Mais c'est du 6! es una via llarga molt bona per escalfar motors, els llargs mes dificils poder son una mica mes continuos, i son molt guapos. Tota la via esta molt ben assegurada amb parabolts, i compensa el fet que sigui curteta per tenir els dos penultims llargs molt bons, nomes calen cintes i amunt oju no equivocar-se i ficar-se a la de la esquerra, es la que comença molt tiessa.

L1 6a Vastant variat, inici athlètic amb una segona meitat un poc mes fineta.

L2 6a Creues un sostret que costa una mica de veure de que va el assunto pero un cop decidit es fa be i despres fas una plaqueta molt tranquila. Es un llarg curtet pero esta be.

L3 6a+ Poder el mes guapo de la via, llarg d'uns 35m que surt en diagonal molt marcada cap a la dreta, resseguint la vora del sostre enorme, te molt ambient i es una escalada variada, passets finets, fisures ganses, romos... reunio sobre un espero, nomes per aquest llarg ja val la pena pujar fins aqui, llarc vastant athlètic, i molt estetic.

L4 6a+Ara es tracta de fer una travessia cap a l'esquerra per una placa d'adherencia, sort que els parabolts estan a pam i el factor psicologic es nul perque es tracta d'una escalada molt precaria, de minipeus i de romillus... Surt a vista pero anava molt, molt tenssu.

L5 6a Sembla facil pero oju, jo l'he fet de segon i no se si es per aixo, o no, pero deu n'hi dor, principi facil i despres tecnic sobre romillus i cantets, tallat per un repos un arbre que esta per alla... els ultims metres es fan be tambe, per acavar de bon rollu.

Per baixar hi ha una linea de rapels que baixa en vertical i et deixa al peu de via. Desde la reunio trecera deu ser complicat avandonar pero el L4 no es gens obligat.

En general es una via molt recomanable amb un granit de molt bona qualitat, l'unic fallo es que poder es una mica curteta.

Com construir un plafo i no morir esclafat en l'intent

2011-11-13T03:59:00.000-08:00

Be, aquest es el primer consell: Les planxes de DM pesen un ou aixi que es millor contar amb la colaboracio ocasional d'algu una mica solid, gracies a l'Ane he pogus salvar l'integritat fisica, sol es impossible fer algunes de les maniobres d'assamblatge.

El segon consell es que si serres totes les fustes a mà a part de fer treballar a fondo el triceps (ja veureu) tens numeros de serrarte un dit (poca conya), jo no vaig utilitzar guants pero per cinc euros tens uns guans de currante de pell que et pot estalviar un disgust molt gran.

Tema pasta no us enganyare, barato el tema no et surt... sobretot en preses, tot i aixo si monteu un plafonillo petit val la pena gastarse diners en preses guapes, que donguin joc ja que estas limitat en espai que puguis escalar lo mes variat possible. Molt recomanable invertir en pinçes, romos... Preses a agafar amb la ma oberta, molt menys lesiu que la resta de preses, regletes en pots fer les que vulguis amb llistons...

Que m'ha costat? No ho he ni contat, de fet em fa por fer-ho pero crec que per unes 50 preses amb els seus tornillos i els T-nuts (les famelles que encastes al DM) la conya ha sortit per uns 400 euros grosso modo. En fusta es questio de calcular-ho valtros mateixos ja que pot variar vastant segons on la compreu, jo he utilitzat fusta d' avet sense tractar, que em sembla que es de les mes varates i segurament de les mes cutres pero alli esta el plafo, no velluga ni un milimetre.

Les planxes son de DM de 18mm cada planxa fa 122x244 cm i crec que pesa 40kg aixi que oju no herniarvos mobent el planxot! A si, m'en oblidava entre els riscos es trova el de quedarse mig paraplegic mobent els fustots! Consell fisioterapeutic: Agafa els pesos com si fessis alterofilia, aixo no es agafarlos amb un elegant mallot de colors escotat sino amb la esquena dreta, plagant be els genolls i els mallucs i atencio amb les peces grans ja que costen de moure i vasculen i amb un falç moviment...

Altres materials:

Taladro per fer els forats i sobretot per posar tots els tornillos de fusta

Broques per forafar fusta de 12mm, 6mm i 3mm

Tornillos de 4'5x5mm per fusta

Biguetes de 140x40mm com el costat que contacta amb el DM es el de 4cm cal ser un poc habil al atornillar el DM per tal que el tornillo coincideixi amb la viga, d'aqui l'interes en ser molt precis fent la trama de forats per preses i forats per tornillos en el DM avans de collar-lo.

Una furgo o un amic amb una furgo per portar les fustes de la tenda a casa teva

Un metro prou llarg per el que voleu fer.

4 matalassos de llit i un crashpad, per anar a fondo sense patir per el teu coxis

El plafo que jo he fet es una estructura que s'aguanta sola, es a dir no hi ha cap forat al terra ni a la paret, si la teva parella et permet cardar forats per tot arreu en la paret o si el propietari del teu pis es molt comprenssiu pots muntar un plafo molt mes facilment, jo per la meva banda he hagut de montarlo de la seguent manera sense fer malbe res, aixo si, els murs laterals son dos murs de carrega!!! Oju perque si no la pots liar parda.

El truco per atornillar el DM a les vigues: Feu un forat al DM amb la broca de 3mm i acte seguit amb la broca de 6mm feu l'entrada del forat un poc mes ample, aixo us permetra fotre el tornillo de manera que el seu cap penetri be al DM i no molesti ni per les preses ni res. Es molt tonto pero per als novatillos en bricolatge com jo es un bon consell, i al lloro que siguin ben perpendiculars!!! La distancia entre cada tornillo que uneix la viga i el DM es de 14cm Les viguetes estan separades les unes de les altes 43cm.

El sistema de sopost es una moguda explicarlo en paraules aixi que millor poso fotos, les fustes estan unides amb conectors d'acer d'1'5mm de gruix amb forats per tornillos, totes les viguetes tenen la metrica quehe dit exepte les que fan de peu i les dues dels laterals que fan 60x170mm pero que son d'avet guarro tb.

La distancia entre forats per preses es de uns 15 a 18cm, tampoc cal rallar-se fent els forats molt proxims sobretot si us mola utilitzar preses grans rollo pinces, romos, ja que no podreu aprofitar tots els forats perque les preses xocaran entre si... Podeu perforar varies planxes de DM a la vegada pero penseu que si el forat no es perpendicular a la perfeccio l'error acumulat pot ser molt gran!!!! Sobretot atencio amb els forats per posar els tornillos! ja que les biguetes no son massa amples!!!!

Si varieu feu atencio, exemple: Hi ha webs on les biguetes son mes amples i les posen mes espaiades, per contra els forats per presa tenen una trama menys densa... penseu que quans mes forats hi hagi al DM menys aguantara...

Altres infos:

L'habitacio fa 4m de llarg per 3m d'ample i 2'55m d'alt, la planxa desploma 40° pertant el plafo fa 2'5m d'ample per 3m "d'alt" pots fer blocs ma-peu d'uns 4/5 mobiments aprofitant tota una diagonal per fervos una idea... Per contra el tamany mini es compensat per el fet que canvies les preses molt sovint per fer nous blocs i moviments. Afegir algun volum pot trencar un poc la rutina... Desde el meu punt de vista es el tamany minim per el que val la pena fer tota la moguda economica i invertir el temps.

Be, mes o menys aixo es tot, algunes de les coses explicades les he trobat buscant per internet i d'altres ho he fet rollo experimental ja que no trobava informacio, aixi que contrasteu tot el que explico i si seguiu la meva guia en els punts que son experimentals evidentment no hem responsabilitzo de les seves consequencies, de formacio jo soc fisioterapeuta no fuster aixi que l'unic que va a missa es lo de vigilar amb l'esquena quan agafeu pesos, i lo de variar el tipus de prensio de preses per evitar lesions...

Trail des Vendanges, Cotlliure

2011-10-08T12:37:00.000-07:00

Alguna foto d'aquesta cursa de muntanya, en un indret molt guapo de la catalunya nord, 18km per fer uns 850m de desnivell i gaudir del paisatge espectacular desde dalt de la Torre de Madeloc.

En total 2h 22' de plaer i tambe de patiment, sobretot els dos ultims kilometres on vaig punxar, amb les dues cames mitg enrrampades, no, si lo meu esta clar que no es la conti...

En la foto s'aprecia be la pujadeta amb els mini corredors, be aqui deuria correr com a molt el que va arribar primer...

Aixo si l'any que be repetirem! 100% recomenable per l'indret i tambe pel fet que per ser una trail no es ni massa llarga ni amb massa desnivell... i hi ha un ambient vastant popular tot i que el primer la va fer amb 1h30'... per els mes fanatics el mateix dia hi ha una versio de 32km... que surt una hora avans i que comparteix recorregut.

Pilier du levant 6b (5c obl) 200m

2011-07-08T23:39:00.000-07:00

Primer dia de vacances, cafe rapid, ja que es cap de setmana i tenim la paranoia a sobre, es una via tipica d'Ailefroide i acava de desenvarcar un grup nombros que han marxat en direccio al peu de via... afortunadament no hi havia motius d'inquietar-se, tot i que al final serem tres cordades aquell dia les que pujarem per la via.

Pilier du Levant es una via molt guapa i variada, sobre un granit molt compacte. La part d'abaix recorre unes plaques tumbades vastant finetes tot i que no son d'adherencia, desde sota no criden l'atencio pero els llargs sovint en travessia a l'esquerra sortejen la vegetacio i troben les plaques guapes. La part de dalt es posa tiessu i pots fer força als cantos, cosa que s'agraeix, a sobre amb un ambient aeri sobre un pilar espectacular.

La longitut dels llargs es orientativa...

L1(30m) 5c Marcada travessia a l'esquerra, be per escalfar la goma dels peus de gat i recordar que es aixo de escalar sense poder fer força, cap al final es una mica mes exigent.

L2(30m) 6a Segueix una marcada travessia a l'esquerra amb canto per pujar dret per una placa molt fina, on has de anar tranquil i currar't-ho, sort que l'ha fet l'Ane, que encara que ho negui les plaques son lo seu.

L3(25m) 5c+ Inici amb una travessia facil cap a l'esquerra amb canto per pujar per una placa compacta fina, pero despres del llarg d'avans ja vas concienciat i es fa be.

L4(30m) 5c+ Llarg poc continuo en que hi ha alguns passatges fins per pujarse per esperonets romillos entretallats per vires.

L5(30m) 6b El tema es posa dret! creues un diedrillu tancat que no saps si posarte dintre rollu precari o intentar posar els peus per fora, raret a vista (no surt), i creues un sostret diagonal que sembla complicat pero quan trobes el canto no ho es, la continuacio es ben tiessu, de canto, per disfrutar. Llarg complicadot a vista ja que te sequencies de bloc rares, pero no es obligat.

L6(40m) 6a+ El llarg de la via, una placa gris, vertical, al mig de l'espero, comença amb un passet tonto per seguir tranquil per el limit de l'espero (molt estetic) despres la travessia a l'esquerra marca l'inici de lo complicat, escalada tecnica sobre regletes per sortir per un espero romillu molt xulo, mes facil del que sembla, per acavar amb uns 10m de cresta ultrafacil fins a una repisa comoda, es pot muntar reunio d'un parabolt de progressio i una baga en un dels blocs enormes que hi ha sobre la repisa, aixo evitara fer el pas de V finet de l'L7 amb tot el xiclet (caiguda a la repisa lletja), si confies en les teves capacitats pots empalmar facilment, i poden surtir unes fotos molt guapes del 2 on de la cordada sortint del L6 desde la R7!

L7(10m) 5c Passet facil si saps que no tens tot el xiclet, seguit de un IV de fisura fins al cim de l'espero.

Descens en 4 rapels vastant llargs (casibe de 50m) que baixen bastant rectes mirant al buit a la dreta de la nostre via per les plaques per on puja Riviere Kwaï.

Despres de tot lo mes complicat son els primers llargs ja que son obligats i de vegades costa aixo de deixar la txapa sota els peus quan no hi ha canto, suposo que es la falta de costum d'escalar en granit, la part de dalt es dificil pero les xapes estan aprop. Les vistes sobre la vall son genials, i la cervessa al sol quan arribes al camping d'Ailefroide tambe.

Les aventuriers de l'arche perdue 250m 6c (6a obl)

2011-06-20T13:17:00.000-07:00

Despres de varis intents frustrats de fer via llarga aquest cap de setmana hem aconseguit fer-ne una, al congost de Pierre Lys, prop de Quillan, al departament d'Aude.

Com no pot ser d'altra manera ens hem equivocat de parking, i un cop arreglat el primer contratemps, ens hem equivocat de via...
Despres d'aquets incidents hem trovat el peu de via, atencio perque esta amagat, cal pujar per unes pendent amb roques uns 15m i trobem un pont de roca amb una baga com R0 (el primer parabolt esta aprop pero amagat dins un diedre boscos).

L1 V+ 30m Molt guapo per escalfar, tiessu i athlètic tot i que hi ha molt de verd al voltant.
L1 bis 30m Dins del bosc, hi ha una corda fixa, no es enpalmable pero permet fer una mica de passeig botanic.
L2 6a 40m Diedre vastant guapo amb un passet vastant fi en la primera meitat.
L3 V+ 40m Diedre obert i placa de canto, agradable d'escalar.
L4 6c 35m Inici en escalada en placa, per pujar a un diedre que va en diagonal a la dreta, aqui hi ha una sequencia de bloc intensa i tecnica 6c?, per passar si no es en lliure es txungo tot i que les txapes estan aprop, es pot guarrejar posant un tasco a la fisura, despres s'ajeu i segueixes en trave per una fisura mes o menys 6a+. Llarg guapo tiessu i estetic, aqui ja surts del bosc i hi ha ambient de tapia.
L5 V+ 20m Llarg curtet i tecnic, es pot escurçar distancies entre xapes amb un perell de friends mitjans.
L6 6a 35m Llarg xulo i atletic, es una versio light i garrula del 6c.
L7 6b 20m Llarg tecnic, que es comença ajudante d'un arbre que esta al mig, lo dolent es que s'ha d'anar al lloro despres de no caure-hi a sobre... no vaig mirarm-ho molt per treurel en lliure pero es mes raonable que el 6c.

L8 6a/+ 20m Entrada atletica per sortir per un IV+ agradable, amb uns ultims metres en xemeneia.

Per la baixada cal contar facilment una hora, es pesada la part de la canal amb roca suelta perque es vastant empinada i baixes atent tota l'estona de no anar avall. Al final hi ha una corda fixa que seguim i avandonem a mig baixar per seguir un passamans que ressegueix la base de la paret fins la tirolina del principi

L'Ane a 3 metres d'acavar la via amb la carretereta vastant transitada al fons del congost.

La via es xula, sobre una roca bonissima pero tallada per varies vires que li treuen ambient de tapia, tambe hi ha vastants arbres, varis dells serveixen de reunio! Amb cadena maillons i tot el rollo! Es bona idea portar una baga i algun tasconillo i algun friend mitja si anem amb el 6a justet.
La via teoricament es pot rapelar... dic teoricament perque no sembla molt bona idea.

Autoconstruccio, sin fundamentos...

2011-04-24T00:29:00.000-07:00

Com ja vaig comentar l'ultim cop m'he decidit a construir un plafo a casa. Dit aixi sembla raonable, esperem que ho sigui...

Només hi ha alguns obstacles a superar, dels quals:
1) La casa no es una casa, si no un apartament.
2) No es poden fer forats ni a terra ni a la paret.
3) L'apartament es de lloguer.
4) L'habitacio fa 3mx4m.
5) Al pis de sota hi viu la nevoda del propietari.

Com podeu veure la cosa promet... afortunadament nosaltres arribem de currar 45' avans que els veins aixi que disposem cada dia de 45' per fotre tot el soroll del mon.

Lo dels forats te una explicacio, si mai teniu la idea d'anar a viure a frança que sapigueu que automaticament al llogar un pis fan un inventari exastiu de l'estat de l'inmoble inclos contar el numero de forats a la paret... i si no el tornes igual s'et queden la fiança.

Be, tant mirat a catalunya s'et queden la fiança tant si com no, aixi que no se si quedarme amb el sistema françes o el sistema catala...

Tornem al tema del plafo...

Primer per veure una mica com va aixo de fer coses en fusta m'he decidit a construir un volum.

Es molt facil de fer i dona molt de joc, sobretot si es tracta de fer bloc, es en fusta i va collat amb tornillos a l'estructura de fusta, poso un parell de fotos per tal de que s'entengui la filosofia del tema.

La fusta es DM de 15mm, que en aquest cas jo crec que sera suficient, els tornillos de 4'5x40 i els forats per la presa de 12mm, evidentment falta les plaquetes als forats per roscar les preses, pero s'en troben facil per internet.

Be, la resta de moment esta en proces, aviam si a la proxima puc penjar ja algo mes, i si la cosa aguanta aixi ja sabreu que fer si aprop de casa vostre no hi ha cap plafo on anar a entrenar!

El paper de la paret de la paret es lleig de collons! Evidentment jo no hi tinc res a veure, he! Compensa pero que per la finestra es veu el Canigo tot nevat... sort que es veu muntanya, ja que avans a Grenoble hi estavem acostumats.

Cotlliure

2011-02-20T02:27:00.000-08:00

Be, no te res a veure amb la escalada pero aprofitant que tenim internet i que avui fa mal temps pujo una foto de la Catalunya Nord, s'han acavat els Alps, hem marxat de Grenoble, ens apropem al clima mediterrani, al sol, la calor i el clima mes o menys sec... l'unic problema es que el plafo mes proxim el tindrem a 45 min de casa en cotxe... i a sobre es de corda... n'haure de construir un a casa, aixi que s'accepten consells! Sobretot de preus de preses!!!! Me temo que tot seran regletes de fusta... quin dolor...

Back home

2010-12-29T13:19:00.000-08:00

Casa sempre sera casa i amb la ronyonera plena de claus de cases agenes on et tracten be millor que millor.

Cal dir que a cal Palet&Lindholm s'hi esta de puta mare, croasants de txocolata i cafe asseguts a la terrassa amb vistes de Montserrat... en nom de tots els escaladors: -Cabrons!

L'Aleix ens va acompanyar tota la setmana i va poder veure ke el fanatisme no te limits i mes quan vius lluny d'aquesta roca, tambe li vam demostrar que estem aclimatats a condicions extremes (quen el termometre cau per sota de la temperatura de redpoint).

L'Ane fa el seu primer 6b al segon pegue La chinita de al lao, via molt guapa i exigent.

L'Aleix fa al tercer pegue i vastant suelto la via Kagate kid, un 7a bonissim i llarg i variat.

Jo apreto tot el que puc pero la poca pila i els milers d'entrepans de butifarra i de croasants de txocolata passen factura... aixi que ni la Bastardo ni la Yihad, pero com mola donar-ho tot a mort!!!

Les fotos son cortesia una del Aleix i l'altre del Pere, cada cop reafirmo mes la teoria que si et fan fotos guapes probant algo dur no ho encadenes ni del pal. Aixi que tot es culpa seva...

Vostès tenen un problema...

2010-11-11T05:43:00.000-08:00

Avui m'he llevat, he sortit del cau humit que es la furgoneta per estirat les cames, fora ja es de dia tot i que no brilla el sol, hi ha boira i tot i que no ha plogut esta tot moll, aleshores em be una frase al cap que segur que recordeu: -Vostès tenen un problema...i aquest problema es diu 99%, be de fet era 3% pero aqui la humitat relativa es una mica mes elevada.

Amb aquesta conyeta sento com la barreja de desesperacio i l'humitat m'estova el cervell i les ganes de tibar... collons, aixo de la tardor pot ser molt engorros. Afortunadament la pluja deixa paisatges molt bonics. Aqui es veu com un servidor s'intenta consolar com pot...

Vols dir que avui podrem escalar Ane? el fred t'entra fins el moll de l'os... i la cortina d'aigua es veu a l'horitzo, per sort amb ganes que treiem de ves a saber hon pujem als sectors.

Com a mi em motiven mes les vies de bloc que les de maxiconti, i donat que les vies facils seques no abunden probo la via; Esthète, éthique et toc 7b, molt molt xula, quatre xapes e desplom fisic de txorreres i sortida en placa desplomadilla amb un moviment dur i aleatori, a sobre els cantos son de tacte, plans romos fins la cadena! tranki com enganya, lo xungo es la placa! Dir que em falten molts bistecs per poder encadenar aixo, pero sempre es motivant montar una via guapa encara que sigui "a tortas", bona injeccio de moral per a entrenar!!!

Aqui l'Ane animada amb les xorreres i les bicicletes en la susodicha via, a mi com a ella el submon txorreril ens resulta quelcom molt misterios i estrany...

Corsega

2010-10-25T10:14:00.000-07:00

Tothom deia que es un lloc precios, que es increible, que esta molt ben conservat, que es molt autentic... doncs si, no exageraven gens!

Es un molt bon desti per fer trekking, visitar petits pobles aillats, nedar en platges de postal i com no escalar.

En general per fer friki o tapia no destaca especialment (per el que hem vist sobre les guies) a excepcio de Bavedda i a excepcio de l'escalada en bloc ja que l'illa te un potencial increible de bolos de granit al costat del mar, a dins el bosc... per tot arreu.

El 2010 ha sortit una guia d'escalada en bloc a corsega en frances i sobre internet es troben sectors oberts per la penya, tot i que m'atreviria a dir que fins la data ha estat molt poc explorat a aquest nivell, incomprensiblement...

Com a curiositat illenca dir que les carreteres son un trunyo i els corsos al volant son uns suicides, no parlem del tipic iaio que fa el trajecte ulldemolins-vilanova de prades o arboli-cornudella amb el seu cotxe tronat conduint pel mig de la carretera a velocitat moderada i que tots ens hem trobat sortint d'una corva... Parlem de sonats que condueixen picups trinxades rollu tanque conduint pel mig i devant dels quals t'has de tirar literalment a la cuneta i frenar perque no et rebentin... jo mai havia vist res similar.

Tot aixo adornat amb una raça endemica de petits porcs que estan per tota la illa en estat semisalvatge, que son molt simpatics i sociables, fet que no ha impedit que els degustem en forma d'embotit i que evidentment els hi mola estar al mig de la carretera "viendolas venir".

Conclusio: Si us acaveu de comprar el cotxe i encara l'esteu pagant no aneu a corcega.

Be, anem a la escalada que es de lo que tracta el blog...

Bavedda

Es un d'aquells llocs que quan els veus en foto semblen irreals, quan arribes per primer cop nomes pots mirarto amb la boca oberta i a la que hi portes un dia t'en adones que es un lloc magic.

Com desde que estic lluny de catalunya trobo simils i equibalents a diferents zones d'escalada de ca meu per terres extrangeres no dire a que s'assembla aques lloc... ja que es evident.

Baveda es un massis relativament petit, es un massis format d'agulles de granit, separades per barrancs, de vegades molt engorjats, i amagats sota una vegetacio mediterranea molt espessa. De lluny veus clar l'objectiu, quan entres al barranc comences a dubtar, a la estona no tens ni idea d'hon esta el peu de via i al final trobes el primer parabolt dues hores mes tard del previst i amb la sensacio d'haver viscut una gran aventura...segur que us es familiar...

Al aproparse la nit, amb la furgoneta aparcada al peu del massis, amb les agulles devant, el silenci, els ulls que s'en van a buscar inevitablement la linea que volem escalar dema, nervis, illusio, por, determinacio...moltes sensacions barrejades i de fons un tel de boira que juga al voltant d'una agulla en mig del silenci...

Acqua in bocca
Linea increible que de fet ens queda gran i que escalem nomes els dos primers llargs, ens baixem, fred, el cel negre... mes tard descobrim que es la evolucio normal al massis per aquesta epoca cel blau fins les 10, nuvolets, boira, nuvols, nuvols negres, nuvols, clarianes, final del dia, nit estrellada.

L1 35m 6a (7parabolts) Placa tumbada tecnica amb fisura cega, algun tafoni... aqui es veu que no tenim l'havit d'escalar en granit, es 6a pero no les tens totes de no tonyartela i te ambientillo entre xapa i xapa. Un camelot n° 1 i 2 son molt recomanables.

La guia diu que no cal material, pero mirant mes tard les fotos de la guia on surt l'autor del llibre escalant la via en questio es veu que porta un bon arsenal de friends!!! vaya tela...

L2 30m 7a (max obl 6b) Llarg increible, inici en placa vertical de granit, regletes mossegoses, fisura bona, despres 5-7m claus de passos llarguissims incomode de peus de fisura cega a fisura cega (aixo no surt en lluire) sortida fineta per atrapar tafonis i ale, cap amunt...jo, d'origen previsor no deixo la xapa per sota els peus si no se on vaig... ui, la seguent xapa? puju un metre mes... no, i alla apareix, a cuenca... a 8m de la anterior.Sembla facil pero tampoc ho es en exces... direm V+ que de no posar un camelot n°1 el fas el pas tonto amb el parabolt 3m sota el peu, be, es cert que la placa que vens de fer es llisa i vertical pero un servidor ke ve del mon de la esportiva no te ganes de volar 12m...

Ho deixem correr, l'Ane ha flipat per desmontar el primer llarg i jo he flipat per montar-lo, paradoxalment el llarg de 7a, al ser mes vertical i al no ser 7a obligat (claru esta) es molt mes facil de pujar. A destacar tot i no haver fet tots els moviments que es un llarg increiblement bo i variat.

A la baixada pero estem ben contents, amb l'espineta clavada de no haver fet algun llarg mes pero sense que aixo ens tregui a ilusio del que hem fet. Els barrancs que separen les agulles, amb les seves aigues cristalines, les cascades... aquest lloc es senzillament genial!

A la nit replantegem la situacio, no escalem prou rapid per fer tapies de 300m i no anem prou sueltos per posarnos en vies de 6b obligat en granit amb equipament espaiat. Acordem que haurem de tornar-hi mes forts i mes rodats i busquem un nou objectiu.

Volem sobretot degustar els tafonis, aixi que ens decidim per la via Conquistador 150m 6b max obl 6a molt mantinguda i variada. Diu que no cal material i en aquest cas estem d'acord, al 6b potser un camelot n°1 de quitamiedos en una llastra per no pujarte en adherencies amb el parabolt anterior 2m sota els peus... jo el vai posar perque el portava, si no el portes passes igual... A dir tambe que l'aproximacio a la via es curta i evident (fet gens menyspreable) En conjunt es una via ideal com a primer contacte amb Bavedda.

A destacar L2 35m 6b increible, espero tombat sense res de res, adherencies super tecniques i l'espero no saps si agafarlo o no, es tant romo que no saps que es pitjor... molt molt dur jo no savia ni que fer ni que agafar ni on anar, aqui veus hon el 6a obligat d'adherencia en granit no es cap regal...

L3 35m 6a+ Placa molt vertical amb travessia aerea de regletilles per anar a creuar un sostre de canto, pincetes romes per pujar a la placa, tafonis increibles i desplomillo de cantarral amb tafonis al final, potser el millor llarg.

L5 20m 6a+ Tafonis genials, oju 6a+ perque desploma un ou a trossos i nomes se jo el que he apretat a la tercera xapa fent una mena de mantel extrany...llarg per flipar de la roca.

La R5 estas al mig d'una formacio de roca exuberant...increible.

L6 20m 6a surts atraves del tafoni-cova i hop, et plantes a sota d'una placa a rato amb canto a rato amb menys...

La pregunta que tens durant tota la via es, com ho farem per baixar???? La guia diu via rapelable pero els llargs fan travessia, creues sostres... ai ai ai que la liarem...

Doncs no, es rapela be, sempre i quan no t'ho flipis empalmant llargs perque ves a saber hon apareixes... cal rapelar L6 per hon has pujat fins la reunio, entrant a la "cova" i caminar cap a la R5 d'aqui vas sense problem rapelant a la R3, d'aqui rapeles el L3 i camines per la feixa fins la R2 des d'hon amb un rapel de 55m vas a terra del tiron

Dir que objectiu aconseguit! a partir del L2 hem flipat amb els tafonis.

Be, no se que mes afegir... a Bavedda s'hi ha d'anar, i s'hi ha de tornar... Es un lloc que com a escalador no et pot deixar indiferent...

Serdenya

2010-10-16T01:37:00.000-07:00

Perfi han arribat les nostres vacances tant esperades, tres setmanes per fer una mica de tot, entre altres coses sobretot pendre el sol a les platges i escalar molt... el fanatisme es gran, i es molt dificil evitar fer el notes en el ferry que ens porta de Marsella a Corsega... tot i que corsega ho deixo per la seguent entrada, ja que lo mes bo s'ha de deixar per el final. Aquesta es per parlar de Sardenya.

La primera parada es a Cala Gonone, al mig de la costa est. Es un lloc guapo que et deixa un gust de boca agridolç... Lo dolent es que el "poble"coster es vastant lleig ja que es una zona molt explotada turisticament (no es Salou tampoc, he!) Les vies que donen sobre el mar poden estar polides (no gaire), patinoses (a no ser que sigui hivern o bufi fort el mistral), seguros oxidats (puntualment).

Bé, quina merda direu, no! Hi ha ple de sectors molt aprop del mar pero amb les parets exposades cap al oest, sud/oest amb un tacte i una roca recomanable 100%

Biddiriscottai es un desplom a sobre el mar que es pot considerar el maxim exponent de l'escalada al costat del mar.
Es a dir si les condicions son bones i enganxeu una de les linies guapes segurament us deixi un record de l'illa increible, i si enganxeu humitat/calor us preguntareu com pot ser que l'ajuntament de Cala Gonone no hagi decidit ferne una sorrera...

L'Ane entra de bon peu a la illa escalant Sirene al wall un 5b simpatic i agradable.

Les formacions increibles del sostre d'Ariel 6c+ 7m de sostre vastant cabron, tot sigui dit.

Un servidor a la sortida de la mateixa via, lo de semblar relaxat era per posar per la foto que un altre guiri molt amablement em va fer, i que sens dubte es deuria descollonar per dintre de la meva fingida ingravidesa, ja que m'havia vist feia un minut donant-ho tot per xapar.

Conclusio, a Biddiriscottai s'hi ha danar un dia que bufi el Mistral (es a dir el vent del Nord, Nord/Oest) i veure que tal...

Un altre lloc que per el que sembla es increible es la Grotta Millenium, no hi varem anar pero li deu donar mil voltes a biddi... quin conyas de nom, es una maxicova amb via de 30/40m de xorrera, equipat fa relativament poc i hon crec que per condir-ho has danar amb la idea de encadenar 7a, el grau, el acces per corda fixa una mica exposat i la humitat ens van disuadir, no sense dubtar molt...

S'Atta Ruja, a sobre de dorgali a part de tenir unes vistes guapes cap al interior de la illa i el Supramonte es ideal per inflarse a fer vies entre 6a i 6c+ a vista, la roca bonissima i l'escalada en placa vertical o desplomada sobre cantos mossegosos en faun veritable plaer!

Arcadio, es un petit sector hon la roca es d'extrema cualitat i hi ha una mica de tot, a destacar en la part central un desplom taronja vastant lliset hon hi han alguns setens llargs, llargs amb unes linies brutals.

Cala Fuili, be, jo no en tinc massa bon record... es un cano hon hi ha moltes vies, algunes sobadetes, vastanta penya trepant (tots guiris) en tot cas trobo que te lo dolent de Biddi... sense lo bo de escalar un desplom a tocar de la imensitat del mar. Tot i aixo te molta fama aixi que per algo sera... si hi ha humitat potser es el pitjor lloc per escalar de la illa/mon?

Despres d'apretar uns quants dies es molt recomanable visitar la zona de Supramonte, gran contrast amb l'ambient turistic rollu guiri 100%, aqui trobarem la Serdenya de veritat, la serdenya rural, i tot sigui dit plena de parets de calcari per tot arreu, hon hi ha un munt de sectors de tapia/friki, alguns a la guia i estic segur que moltissims sense publicar...

Sardenya te un important herencia de monuments megalitics, el poble Nuragic, ha deixat centenars de torres i altres histories, si us interessa un minim el tema val molt la pena veure-ho.

El poblat de Tiscali, es troba a dalt de tot de la muntanya, nomes s'hi pot arribar a peu despres de 45min de pujada a bon ritme per un caminet molt poc senyalitzat. El viatge al cul del mon no evitara pagar una entrada per alguns euros.

El poblat en questio esta fet caldo pero el lloc val la pena, es troba dins un amfiteatre amb unes parets de 60m d'alt que deuen desplomar entre 30 i 60m. Si, si s'hi pogues escalar seria el parais, tot i que no tinc molt clar que s'hi poguessin traçar vies per el comu dels mortals...

Ningu ha entes perque els Nuragics van decidir viure dalt de tot d'una muntanya increiblement aillats hon nomes hi ha roca mare calcarea per tot arreu, com s'ho feien per l'aigua? De que menjaven (alla no es pot cultivar res)
Per mi la resposta es evident, eren uns fanàtics que acampaven a peu de via!!!! D'aqui neixen les expresions d'apretar com un nuragic o de força nuragica, que ens acompanyaran la resta de viatge per exasperacio de l'Ane.

Una altre cosa molt interessant a fer es visitar el poble d'Orgosolo, que sense cap mena de complexe es un bon representant de l'orgull sard. El poble esta ple de murals reinvindicatius, sembla que es van començar a pintar els anys 60 i tracten sobre diferents causes arreu del mon, desde la guerra del vietnam, els balcans, dictadures a sud amèrica, la plaça de tian an men i mil causes desconegudes. La implicacio politica marcadament d'esquerres, el fet del absolut respecte cap a elles i la sensibilitat dels artistes que les han fet fan imprescindible la visita.

Isili
Al centre de la illa es una super zona d'escalada, no hi ha molts sectors pero la roca es increible, plaques desplomades o molt desplomades plenes de forats que tallen i algunes regletes, en conjunt una escalada vastant athlètica amb una roca taronjosa, negre super guapa. El sector Pietra Filosofale, es aixo, el mateix nom ho diu, es una mena de revelacio... roca linies, tacte increibles.
El sector corvo espeziale es un desplom d'uns 45° amb vastant/molt canto, es dels primers sectors equipats i la roca s'en ressent, a destacar un 6c de 10m de desplom de 45° mes 10 de placa desplomadilla amb megafestival de cantos ultrapolits tot el rato, al ser tant gansos no suposa molt problema la polimenta, jo mai havia escalat res similar, brutal... cal dir que es evident que es la via d'escalfament del sector aixi que imagino que les mes dures deuen estar millor de tacte.

Despres d'apretar, tot sigui dit al lloc no hi ha massa cosa a fer aixi que es altament recomanable anar a Isili que es troba a 5 min de cotxe i fotres una pitza de dos pams de bou de diametre per 6 euros entaulat com deu mana!!! I si esteu afamats com naltros i farts de menjar en la furgo podeu acompanyar-ho dun plat de pasta i aixi feu un refiling d'energia, ale! a omplir el fetge de glucogen!!!!!

Un 6a+ molt xulo i athlètic de pietra filosofale, l'unica critica que se li pot fer al lloc es que es una llastima gegant que el sector fa nomes uns 15m d'alt, tot no es pot...

L'Ane muntant un 6b a pietra filosofale, roca crustillant ideal per destrossarse la pell i acabar el dia amb un somrriure d'orella a orella, encara recordo el mal de la pell trinxada, haaa.... quins records....

La vida de furgoneta es el que te... toballoles per assecar, roba netejada a ma estesa... humitat de la mort (sobretot si plou).

Sud oest de la Illa
Potser el sud-oest de la illa, i especialment els voltants de Dusmunovas es de les millors zones per fer friki. La altissima concentracio de sectors junt amb la tranquilitat que ofereix aquesta zona de costa, sobretot comparada amb el nord, nord/est de la illa, fan de Dorgali un lloc molt atractiu.
Nosaltres al final hi hem escalat poc perque hem pillat molt mal temps.

Tot i aixo hem escalat aprop de Masua antiga zona minera costera en plena decadencia, es a dir molts edificis inclus antigues mines avandonades que es cauen a trossos. La zona es bonica i el paisatge decadent te el seu encant, si mes no per veure-ho. La costa molt salvatge i tranquila.

En concret hem escalat a Wild Cadapria, un petit sector molt variat amb algunes vies molt bones! Val la pena apropar-s'hi un dia! Aqui es hon mes ens ha sonat la flauta, tant a la Ane com a mi, ella s'endu un 6a+ a vista de 33m de placa vertical a trams molt fina sobre gotetes d'aigua i amb distancies entre seguros de vegades de 5m i no precisament en passatges facils...jo la veritat es que cuan he pujat he flipat vastant, sobretot amb el factor coco, i no he dubtat gens ni mica en pillarme de la cinta quan he vist el tercer xapatge consecutiu amb la ultima cinta a cuenca una goteta d'aigua per el peu i un planet per la ma... tranki la sang freda del personal! jeje.

Jo per la meva vanda he trionfat a Il cavagliere palido 7a+ via que he trobat molt dura, ja que tot i ser del meu estil 100% m'ha deixat com a record un a de les millors lluites escalant assajat.
Dir que es al mes pur estil sant benet la roca la cotacio i els moviments... acrobatica, de dits i amb passos molt llargs amb peus dolents/dolentissims, tot el que hi ha es imprescindible per encadenar, i com no, si fas menys de 1m80cm segurament sigui inhumana de dura.

Foto testimoni de la similitud santbenetera, per evitar veus discordants fonamentalistes com ja varen sorgir quan vaig afirmar que als alps hi havia un petit Sant Llorenç, sense tram podrit! No si s'ha d'admetre que m'agrada provocar a laguns personatges dels que no revelarem els noms...Pere? Marc? Aleix?

Doncs si, aquestes son les vies que m'agraden a mi... les coses a bloc morfologiques i a dits, a poder ser amb passos llargs en placa lleugerament desplomada, bé, com veieu no demano gaires parametres...a! si que no tinguin pinces ni plans, sem oblidava...tambe s'accepten xapes a distancies raonables. A! si, sense creuaments ni bicicletes!

Abraçat a la xorrera que marca l'inici de la via en questio... no, si la illusio cuan encadenes al limit et porta a aquestes mostres desmesurades de carinyo i efecte tant vergonyoses...

El poble de Castelsardo, al nord de la illa, no he pogut evitar posar aquesta foto, no nomes per el lloc si no a mes a mes per el temporal de Mistral, onades ganses i el nostre ferry per tornar a Corsega anulat per l'estat de la mar... com diuen els nostres amics francesos [tan pi!] .
Ens ho prenem amb bon humor, ja que de fet ens queden dies de vacances i quedar encallats a sardenya ho es tot menys dramatic.

Passejant per Santa Teresa de Gaillura trobem aquest bar, i devant una publicitat tant prometedora em prenc dos cafes, per veure si el seu brevatge te algun efecte en la meva limitada resis, no va sorgir un efecte constatable pero el expresso italia, perdo! sard, dona mil voltes al brevatge aigualit que ens prepara la cambrera del bar per al personal del hospital, que aconsegueix que et vingui de gust pendre aquell veri rapid i pujar corrent per seguir trevallant.

La Balme

2010-08-16T12:02:00.000-07:00

Avui plou... no una mica si no vastant, i ahir plovia amb ganes tambe, solucio La Balme al costat del poble de Yenne, el nom esta ben posat, si bé no es la bauma mes gran del mon té unes dimensions mes que considerables, i unes linies per somiar...

Lo bo es que eu un sectoras, calcari gris bonissim plagat de txorreres que apareixen i desapareixen sobre una roca amb molt bon tacte si be que els peus d'algunes vies estan sobadillos (almenys en la primera via equipada del sector) no molesta ja que parlem de vies de conti en un desplom vastant potent... Cal dir que inclus despres de dos o tres dies de pluja potent seguits aguanta sec. L'emplaçament es vastant xulo al costat del Rône.

Lo dolent es que hi ha una carretera vastant frequentada (sobretot l'estiu) a 3' del sector i se sent el soroll dels cotxes si be no els veus ja que els tapa un bosc potent. I cal comptar que la primavera, ben be fins a Juny la paret xorreja una mica per tot arreu (o aixo ens han dit)

Les ressenyes es troben facilment per internet de lo que vam probar:

A l'esquerra de tot hi ha set sisens, vastant junts i d'un interes relatiu exepte un 6b+ sense nom pero molt guapo, es una potent travessia que creua una placa desplomada i que acava creuant un bombet, son 20m de pura conti ideal per escalfar o per rebentarsse de la manera mes tonta... segons les capacitats de cada un. Acaves a tres metres de la paret i a set o vuit de l'assegurador... un viote!

Despres de casi fer a vista el 6b+ exepte la sortida tot sec, no mola anar maxinflat i pillar un forat ple d'aigua... jeje, lo minim amb la pluja.... anem a Les Colognettes 7a la primera via que es va equipar del sector, increible! 20m i en desploma uns 6-7... res de conti, 11 o 12 mov llargs en xorrera molt intensos emb els seus respectius 3 xapatges tensus per una sortida de conti amb reposillos, jo que soc un inutil amb les xorreres i la via que es exigent... bé, m'ha semblat molt xunga com 7a.

Lo maleit 7a... es molt trist fer fotos de la via sense escalador pero anant dos...

Lo millor ha sigut la tornada, estava anunciat que hi haurien tempestes i casibe ens cau el cel a sobre, el cel negre i una tromba d'aigua espectacular... en arribar a grenoble aparquem i quan mirem direccio del massis del Belldon, surprise! Ha nevat per sobre 2000 o 2300m, 15 Agost i cau la primera nevada, 5° minima i 15°maxima a Grenoble, cota 250m... s'ha acavta l'estiu?!?! La foto testimoni tot i que no es veu gens be...

Rue des Masques

2010-08-14T08:29:00.000-07:00

Aquest cap de setmana hem estat molt ben acompanyats ja que han vingut de visita la Cris en Joxean i el seu gos Vodka.

Per apreciar millor la magnitut de l'esdeveniment:

Hem descobert que al mig dels alps hi ha un Sant Llorenç del Munt.
Mes d'un, (i no dire noms) deu estar retorssant-se sobre la cadira pensant: -Que diu aquet! -No podemos permitirlo! -Ja sera menys! -"Flipao".

Doncs be, integristes de Sant Llorenç em fa molt de mal donar-vos la rao pero es cert, no es tant guapo com Santllors per què: Hi ha menys vies i hi ha molts italians... per contra la roca no te tram de podrit, very important!

Be, de fet no tenim res en contra dels italians, és més, era gracios veure com Vodka es despertava cada 5min cuan un italià cridava Vloka! I cuan un italia crida, crida de veritat!

Rue des Masques, uns quilometres al sud de Briançon es un lloc hon pots arribar a passar fred al agost quan fora del barranc carda una calor de collons. Si be es cert que venint de Catalunya es una zona amb un interes relatiu, ja que entre Margalef Sant Llorenç i Montserrat nem servits amb varietat i qualitat de conglomerat...

S'hi pot dormir amb la furgo sense cap problema, hi ha lloc de sobres, hi ha aigua i esmorzes en un entorn molt guapo.

Un video d'un 7a+ que m'ha fet molta illusio. Amb l'inestimable cameraman Joxean.

Grand Sablat

2010-07-04T11:07:00.000-07:00

Un grand merci a ceux qui ont fait possible le ressamblement de bloc et publiciter cet espot super!
Com le topo est provisionel et distribué gratuitment par les organisateurs je l'acroche ici.
Le ressamblement courageait aux participants a participer a la ouverture et le brossage, on a netoye quatre noveaux blocs, car ils sont un peu ecartés de la zone central et ils n'etaient pas encore netoyes. Ils sont faciles et pas tres hautes mais jolies quand même. Si ces blocs ont dejà un FA on vous remercierait votre ressaignement car on connait pas bien le travail deja fait.

Dues fotos de l'Ane apretant en el Coinces bloc 6a+ (a confirmar) que comparteix l'entrada amb el enfant gros pero evita la porta utilitzant una altre sequencia per sortir pel mig de la placa, ho per cert hi ha un passet. En va fer el FA, i a sobre despres diu que no te força...

Jo mateix en Enfant gros 6b (a confirmar) creiem que FA també, de fet la megaporta es vastant inevitable ja que el talo dret es molt dolent, no cal dir que aguantarla es lo dur del bloc ja que lo que trinques amb dreta es una regleta molt petita i el romo de la esquerra... bé es lo que es...

Tres fotografies d'un bloc que m'ha molat molt, l'ultim del finde hon hem netejat Pas tout suite 6b+ (a confirmar) FA ja que hi havia dues regletes a mig partir-se...

El color vermell coure del bloc i el seu emplassament es molt especial, llastima que es baixet novstant surt una trave de 7 mov amb un ultim pas de mantel senzillament genial fan d'ell un bloc molt guapo.

D'aquesta posicio has de fer un dinamic a muerte desde un tridit arquejat petitissim que afortunadament talla a sac i una pinça roma, la gracia del assunto es que no llençes a enlloc si no que tot el xou es per recolzar el talo de la ma dreta sobre la pinça roma i quedar-te amb equilibri sobre aquesta ma, sense peus.

Aquest bloc era un llençament vastant xulo de sector ressenyat per la organitzacio, per cert mes facil del que sembla, mes o menys 6a+

L'Ane ven animada tirnt cap amunt d'aquest V+, cal dir que hi havia algun "bloc facil"com aquest hon tenies una bona sorpresa a dalt, ja que el tipus de roca fa que a la que el bloc s'ajeu la roca perd canto i te un tacte que no mata aixi que es tracta de no quedarte quiet sobant els plans, es tant facil dir-ho i tant dificil fer-ho....

Saint Léger

2010-06-30T13:55:00.000-07:00

Es a dir Sant Lleuger, textualment, pot existir millor nom per una zona descalada ? De moment es la zona descalada de les que hem estat a frança que em mola mes, i es que s’ajunten varis trets caracteristics…

1) Riu amb un caval vastant decent per banyar-se, amb platjetes de codols blancs…

2) Roca brutal hits, em recorda al calcari de sadernes, potser amb mes txorreres, escalada generalment atlhetica i vastant variada.

3) Un munt de vies

4) La relativa tranquilitat ja que misteriosament no hi ha gaire gent escalant

5) Els pobles de pedra dels voltants, medievals amb castells, provença rules !

6) El bon vi, be naltros som de cervesa pero bueno…

Per contrapartida, cal deixar-ho clar :

1) Per sota de 6a no hi ha res, be potser una via, pero no se hon

2) En general per disfrutar has de contar a partir de 6b

3) L’alegria txapil sense ser exagerada t’obliga a anar-hi, tot i que hi ha de tot com a tot arreu.

4) A l’estiu al riu hi ha vastants domingueros, pero cal dir, que fent honor al seu mal nom apareixen el diumenge i no pas el dissabte.

5) Per treureli suc a la zona l’ideal es primavera o tardor, efectivament no molt practic de cara a les vacances… A l’estiu es aprofitable nomes un 20% de tota la escola tot i que segueix valent la pena la visita.

Com aqui estem dos perduts a can frances doncs les fotografies son les que son, es a dir contrapicats cutres pero fem el que podem…

Despres d’apretar i fer el que bonament es pot banyarse al riu i fer una cervesa i unes patates fregides amb el solet suau de la tarda… Que has encadenat, guai, que no ? Rapid set passa la mala llet i els pensaments negatius, coi la cervesa en dejuni… quin invent !

T’as le look coco 6b o tambe anomenat trampa per a turistes n°1, via de resis curta amb sequencia en desplom de passos llargs i canto vastant petit per tractar-se d’un 6b classic, vaia que si vols escalfar arribes a la reunio ben escalfat. Cal dirque es molt guapo de moviments bloc power!

Conyes a part desploma prou per ser nomes 6b...

Baisers volés 6c, tambe anomenat trampa para turistes un xic rucs n°2, ja que esta a quatre metres a la esquerra de la anterior i desploma mes i a sobre lentrada es veu xunga pero la curiositat pot al turista incaut (com un 6c pot creuar aquel desplomet sense canto ?)

Entrada sobre regletes planes petites i romes, fatal de peus, tranki apretades ! al mig agafes aire i reposes, desplom hon agafes un lateral d’hombro, ma-peu, lateral dolent amb dreta, vas donant-ho tot a una regleteta esquerra tranki ! aixo es 6c ? despres agafes un imber amb el braç estirat amb lorella a l’axila i fots una remuntada que creues mig sostre i sortidadel bombo de regles petites crustillants, mmmm… Una petita joia amagada dins el bosc. Bé, es 6c perque es curteta i si saps com va passes corrent pero les apretades son dignes de 7a+, em queixo pero despres sempre provo vies curtes.

Per cert nomes dir que fa cinc anys la primera estava de 6a+ i la segona de 6b+, jeje, catxondos aguets Provençals….

Moule minette 6B+, ho com mola escalar !!!! Es d’aquelles vies per disfrutar de dalt a baix, forats i forats, amb una roca que fa formes curioses, desplom i cada cop a apretar una mica mes fins que has de sortir del bombo amb uns passos llargs sobre canto mitja. Que no us enganyin ! Veniu aqui a escalfar i entrareu amb bon peu a Saint Léger ! Tot i ser curteta l’antitesi de les anteriors.

Mélodie 6a Almenys tenen la decencia dequipar algo vertical ! Molt agradable a escalar, pujes sense menjarte l’olla a estones canto que mossega a ratos canto pla…

C’est ma tournée 6B vastant mes guapo del que sembla, ja que comença per placa, repiseta i desplom final, pero la repisetaa no es tal i resulta ser vastant homogeni, no molt continuo pero xulo a escalar, ai com costa pujar-se al bombo ! mantel power !

Hold-up 6B+ Sembla guapo i variat i no decepciona, entrada vertical sobre canto mitja petit que mossega, mini trave sota el sostre en fisura invertida, sortida sostret, esperonet desplomat i dues xapes que semblen facils pero resulta ser van vertical, tens ple de canto pero cal triar, o ten vas per plans i romos o vas per miniregletes que mosseguen, ale cadascu al seu rollo…

Cal dir que per montar vies al limit del teu grau t’ho has de currar, a la que la cosa desploma els seguros estan una mica mes allunyats i bé, ho hem intentat pero despres de caure 6 cops en el mateix puto pas d’un 7a+ he desistit de montarlo… s’hi haura de tornar…

Cal dir que totes les vies anteriors son ben guapes i es troven a la ombra al estiu

Fleur de Lotus 160m 6b (max obl 6a)

2010-06-30T13:19:00.000-07:00

Aquest nom et porta directament a aquell lloc de somni, aquell pilar de granit, surcat de fisures, al circ de thes unclimbables a Canada, quan vaig veure el video de la via vaig flipar, pero no cal confondre Lotus flower amb la modesta Fleur de Lotus d’Orpierre, ideal per treures el carnet d’escalada en placa.

Orpierre tampoc esta tant malament...

De moment el nostre examen no va anar gaire be, i a sobre vam haver de cardar el camp corrents perque el cel sens queia a sobre, poca broma amb les tempestes a aquesta regio, sort del casc que para els cops de la pedregada !!!! Tema llamps sempre sembla un rollo subrealista que et pugui tocar un pero bé… no deu ser tant impossible… Dir que esta tota amb parabolts i l’equipament es rollo esportiu, afortunadament ja que l’escalada es fineta.

L1 6a+ (30m) Placa espectacular, gotes d’aigua i algun foradet, escalada tecnica i de currar-so una mica, la broma arriba amb un pas megallarg que no veig com ferlo estatic, lo de sempre vas fent i de cop el canto s’acava et quedes encallat amb un lateral a cada ma, plan B, a veure els peus ? ui no, ni hi ha res, tornes a reevaluar les preses de ma baixant les exigencies, si alla un metre mes amunt hi ha un lateral que sembla bo… s’haura de ujar els peus, els pujes en adherencia i un, dos i… hop ! Ui la taqui… vaya yuyu

L2 6a+ (30m) dues xapes de anar fent i et plantes sota un mur tallat a ganivet de 6m d’alt, molt guapo a escalar poques regletes, separades pero ben afilades, segueix sent tecnic pero almenys no es una maleida placa polida per l’aigua. La resta de llarg deu ser V+ molt atlhetic i molt guapo amb algun arbustillo als laterals, sobretot cap al final.

L3 V (35m) Un autentic regal, despres dels dos 6a+ es un llarg per anar relaxat i gaudir de l’escalada sense complicacions tecniques, tot i ser facil mai arriva a allunyar massa ni tens la sensacio de passejar pel bosc tot hi haverhi verdor per el voltant...

Mentres l’Ane recupera el llarg sentim trons lluny i ens ve al cap als dos com fa 15 dies va arribar una tempesta sense avisar… decidim baixar tot i dubtar molt, queda un 6B desplomat que fa pinta de ser molt disfruton, collons ara que ens haviem currat les plaques !!!! I dalt de tot un 6a de placa que es desperar que despres del L1 i L2 no hauria de donar molts problemes. El temps de fer els 3 rappels diluvia, pedrega, cauen llamps cada 2 min a sobre de la cresta hon acaven les vies, estem xops cosa fina i arribem a la furgo amb els peus fent xof, xof i tot xorrejant…

La tempesta ens ha putejat una mica pero ens ha regalat una vista increible.

Verdon

2010-04-06T10:54:00.000-07:00

Nomes tenim tres dies pero desde que varem veure l'article sobre un parell de sectors d'esportiva nous del Verdon, ho tenim clar, cap allà anem encara que la meteo digui que fara mal temps... total diuen que plourà a tot França...

La zona fora del canó es molt agradable però s'intueix que a l'estiu això deu ser una bogeria, deu estar el cano plè de gent fins dalt...

Verdon is difrent...

La carretera desde la que s'accedeix a les vies llargues rapelant quedan-te a mitja paret... mes val estar segur d'hon et fots, si no no m'arribo a imaginar el marron...

La escaleta de joguina que et permet baixar fins a peu d'aigua i accedir a la tirolina per creuar a l'altre banda del riu...

La pluja desperta els colors de la primavera, i tambe la nostre desesperació, inclus ha nevat una mica...

Ja que no podem escalar almenys ens alimentem com il faut... i aixi es com ens engreixem, amb molt d'estil...

El canó mullat...sniff, sniff...

Arriba el dilluns i sorprenentment el cel està blau, avui si que es el moment de pujar al sector Hulk, segons diuen una aproximació èpica, i el sector un desplom ple de xorreres amb vies molt bones i amb els pàrabolts a distàncies molt raonables... suposo que es el premi per haver sobreviscut a l'aproximació.

La tirolina per començar, falta sentir el soroll brutal del riu que baixa amb un cabal desproporcionat despres de tota la setmana de plujes...

Cordes fixes...

Mes cordes fixes... i quan ja estas vastant tranquil, bé l'accés es laboriós però esta en condicions, et trobes LA ESCALA...

A la foto no s'aprecia pero es una escala de museu, plena de graons trencats, que es mou, flexa, sona... que esta posada amb un pendent de 60º 100m sobre el canó... aqui ja no es un tema de pujar com si fessis una ferrata si no que mola montar una reunió i treure la corda com deu mana... alguna anima caritativa ha posat uns 6 quimics per el camí... sembla que no calgui pero quan portes 30m d'escala i veus de primera mà l'estat... es de museu del terror!

Del que queda no hi han fotos pero inclou travessia amb un passamans a 150m sobre el verdon, passet tonto amb molt de vuit sota els peus... potser per aquesta part el millor es anar amb ensamble, separats uns 15m, ja que tens oportunitat de xapar ferros solids amb les cintes i ofereix molta mes confi que anar com en una ferrata enrrefiante d'aquets passamans de museu...

Arribem al sector, realment espectacular pero avui les vies son boniques cascades, cau aigua per tot arreu i segins com t'enganxi es com estar sota una dutxa... tot i aixo fem la via:

Le vin au bout des doigts 6a

Desplomillo de 12 m de canto gordu, escalem mentres ens cau aigua a sobre i amb totes les mans molles, no, si no serà perque no hi posem de la nostre part...

Parle à mon Hulk 6b+

Ufff... 15m, entrada dificil a llegir, tècnica pero fisica a la vegada, roca crustillant amb un tacte increible i amb una part superior plena de gotes d'aigua superafilades tot d'un tronja intens, acava al costat d'una savina gegant guapissima, petita via que recorda algunes fotos del taghlia.

El mes important les topos, un mix entre unes que corren per internet i les de la revista Grimer, per cert vastant mes currada que la escalar...

Els setens tot molls pero amb unes linies increibles... s'hi ha de tornar, 7b/c's de 30m de xorrera tots ells desplomats....l'Ane es aquella petita cosa negra entre els arbres...

La tornada al parquing ens regala les ultimes vistes sobre el Verdon, aquet cop si, havent vist el percal baixem rollu academic, la veritat es que val molt la pena pendre totes les precaucions...

Virigninginging!

2010-03-28T07:17:00.000-07:00

Des de que hem tornat de la petita visita a terres catalanes el temps ha millorat molt, segueix sense poderse escalar però el temps es molt millor.

M' expico: Ja no fa fred, aixi que el problema de estar tot el dia escalant a l'hombra, entre 0 i 5 graus amb sort, amb totes les parets txorrejant (com collons cau l'aigua si estem a zero graus????) ja no es el conflicte actual, ara l'unic problema es que plou.

Anant a escalar amb el txubasquero i amb una bona dosi de motivació.

No es un dil·luvi ni tampoc es un ruixat, es aquella mena de pluja fina persistent que es barreja amb boira i acaba sent nosequè pero ho mulla tot. De fet no es que plogui cada dia sino que nomes plou els caps de setmana... Cal dir pero que almenys no fa fred, pertat diem que fa bon temps o que el temps a millorat.

Pero com hem decidit que fa bo tot i que esta plovent hem anat a la Grotte de Virignin, una de les coves mes grans de França (segons la guia) i un lloc hon sempre s'hi pot escalar (exepte quan fa fred, pertant tot l'hivern) es nota que estic traumatitzat?¿

Bé l'unic detall es que esta plovent en plan bé i la aproximació es una forta pendent amb un terreny argilaginos que mullat patina que t'hi cagues i a mes a mes no et pots agafar a enlloc i a banda i banda del senderet hi ha esbarzers i matolls punxosos, aleshores em be el cap allo de: PUTAAAA!!!!!! ÇA CEST PENIBLE!!!!!!! Algo com collons/joder!!!!! aixo es horrorós/lamentable/atroç!!!!! No tenim molt clar la traducció, però la frase els hi agrada molt als francesos.

Arribem vastant fins als ous i preguntant-nos com baixarem despres pero ràpid ens quedem impresionats, la cova es gansa de veritat i impresiona. Per cert no som els unics matats que hem pujat avui.

L'altre escalador motivat en un 8a+ aviam si el troveu (l'escalador)

Com fa dos dies que plou no tot esta sec pero almenys no fa fred. Mirem i lo mes fàcil es un 6a que segons la guia tumba, MENTIRA!!! es desplomat i intensso amb ganes, com el dia no acompanya molt no em escalat mes que aixo, que tranki 6a i tranki hon esta el primer seguro.

L'Ane en el 6a/9a, oju la galeria vertical que hi ha a mitg sostre!

Hem de tornar-hi amb bon temps i motivats per anar a muerte, ja que la tonica del sector es desplom potent + canyardos al mes pur estil welkom to france i em sembla que els graus estan ben collats. Per cert mai havia escalat en una cova i he de dir que fa certa impressió.

Amb el cambi horari i el bon temps a veure si tornen les bones sensacions a roca perque l'hivern per motivat que surtis de casa es molt dificil estar fanatic quan arribes al sector...

Sempre hi ha un rato per fer el tonto, i si t'ho poser a güevo amb una corda fixa perque et columpis més (com s'escriu aquest verb?).

Ala doncs com deien els de Kortatu: MAÑANA SOL. I BUEN TIEMPO!

Per cert la tornada al cotxe ha sigut realment penible, balanç: 3 caigudes i les bambes i els pantalons plens de fang, i a mes a mes estem contents, no si...

Passejant per els voltants de les Aigaux

2010-02-09T12:04:00.000-08:00

Aquest diumenge per varar no fa massa bon temps... llei de Murphy (o com s'escrigui) perque durant la setmana ha fet molt bo la majoria de dies... de fet no em deixen de sorpendre les vistes del Bel Don desde la feina, son impresionants... pero avui està tot ben tapat.

El cel blanc, el terra blanc... mmm... ens perdrem?

Aixi que ens hem decidit a fer una excursió per el Vercors però aquest cop sortint desde el poble de les Aigaux, sort que tenim neumatics de neu perquè si no no hi arribes!

Sortim del poble amb les raquetes posades, si surts de la traça t'enfonses 40cm (amb les raquetes posades)

Desde aqui surten moltes excurssions per tots els publics, i amb un cami molt traçat (està a uns 30' en cotxe del centre de Grenoble) fet que fa que tot i la boira no sigui facil perdre's, i tambe el fet que aqui tot Déu va a la muntanya i esta força frequentat.

Hem vist el sol! Pero l'alegria ha durat poc.

Fa goig veure a la gent de 10, 20, 40 o 60 llargs amb les raquetes, esqui de fons, esquis de muntanya...
Una altre cosa flipant es el tamany dels avets, que guapos amb tota la neu pols a sobre!

Un paisatge màgic entre els avets i la boira

Nomes dir que em sembla que despres d'aixo ens comprarem unes raquetes, pero que consti que el finde que be intentarem escalar, que fa 20 dier que res de res!!!! Jalllll!!!!!!!

Estem a Grenoble!!!!

2010-01-30T06:47:00.000-08:00

Doncs si, ens hem mogut i com que aqui fa vastant pitjor temps que a la nostre estimada republica caribenya Catalana he posat un gadjet d'aquets que diu el temps perquè us solidaritzeu amb nosaltres i valoreu bé el clima mediterrani.

El nostre futur lloc de treball, bé no es el cementiri, si no l'edifici del fons, segons tinc entès la proximitat dels dos es pura casualitat...

De moment estem ocupats amb altres històries mes mundanes que el que es escalar o anar al monte aixi que penjo algunes fotos que hem fet aquets dies.

Dues fotografies de Pont-Saint-Esperit, un poble que hem trovat de casualitat pero molt guapo, apropet de Seynes, així com d'Orange

Per aquelles coses del directe hem acavat fent un minitour per frança aixi que ens passem per la Arièja, no hi haviem estat mai i la veritat es que es un lloc molt guapo, absolutament recomanable, es una terra plena de coves, avencs pobles petitons... i un molt bon destí per escalar segons diu la gent.

El poble de Surba desde el roc de Calames

Per cert tothom insisteix en dir que de normal aqui a Grenoble no fa tant de fred ni està tant tapat com aquets dies pero no se si creure'm a ningu...

Fent el tonto a la Arièja...

Llista de projectes

2009-11-29T02:00:00.000-08:00

Es diumenge i per aquelles coses del desti estic aborrit a casa, avui no toca escalar.... mmm.... potser es podria aprofitar per estudiar.... bona idea, pero mes tard.... aviam: hotmail, gmail, parabolt, noemfeucaminar.... apaga l'ordinador, encen l'ordinador, canvia de canal, si... estic bastant aborrit. Es que ningu escala ja a montserrat?¿?¿ Uns a bellavista, altres a margalef, a vilanova, fent bloc al cogul delmón..... aixi que avui no es el dia.

El meu primer 7b amb 20 anys i 15kg menys...ens fem grans (en ambdós aspectes)

Com sempre m'apunto el que encadeno i també el que provo i no encadeno (en llibretes diferents, he bous!) doncs m'he decidit a fer una llista de les vies que tinc pendents es a dir dels meus projects.

Es una selecció de les que em motiven mes, i a partir de 7a, dels projects de 6a+ que tinc pendents si voleu en podem parlar però en la intimitat.

Que ningú malinterpreti les anotacions, jo no he sigut ni prou garrulo, ni prou tècnic, ni prou llarg, ni prou baixet per encadenar cap de les seguents vies. Les dues ultimes fotografies son del mestre Palet, gran fotograf, mes fotos i millors en el seu "flikair"
Exepte la primera fotografia les altres son dels "projects" de que parlo.

En cuant a les estrelles:

* Molt bona, ** S'ha de fer, *** De les millors que he provat, ****No hi han paraules...

7a+'s

De planxa desplomada de canto mitjà-petit d'anar dinàmic.

Anastasia Vermel (Montserrat) **

La Palestra Saleretes (Gombren) ***

Per a bloqueros llargs, no cal que pugis la bossa de magnesi a:

?¿?¿?¿?¿ (Dreta de Paco Moscas) Can Jorba (Montserrat) *

Per a garrulos integrals

La Punyalada (Sadernes) ***

Todo garrulismo tiene su tecnica "Isaac dixit"

Febre conillera Riugréixer (Berga) **

Per a garrulos tècnics

Ferminator El Antro (Cavallers) ***

7b's

Planxa desplomada de canto mitjà-petit i agonia peuil, per a llargs.

Sonia (Sortint per "A veces") Odio Africano (Montserrat) ***

Resis i pas de micromerdes i agonia peuil (molta agonia peuil)

Sang faina (Sadernes) ***

Per amants de passos tontos i fisics.

No hagas bromas que extraploma (Sant Llorenç) ***

Psoriasis Pont d'en valentí (Sadernes) *

Escalada sense masses secrets, a part de tibar de bidits, bloquera.

Tropicana Finestres (Margalef) **

Per a llargs que els hi moli pujar peus i tirar-se com a animals. De resist curta, i aguantar la pililla a dalt.
Instint animal Ca la Marta (Margalef) ***

7b+'s

Lo teu es la força fisica? Cuan et diuen garrulo sonrrius orgullós? Vols creuar una cúpula com els "grandes"?

Via làctea La Cupula (Sadernes) ***(tot i tenir picats)

Lliçons gratis d'humiltat a:

Bambina Pont d'en Valentí (Sadernes) **

Planxa leguerament desplomada passos ultrallargs sobre canto vastant petit. Resist llarga.

No hi ha dubte Can dubtes (Montserrat) ****

Bombo fisic amb canto petit a dalt i moviments guapos.

Nº16. Guia Montse Sud, Can Jorba a la dreta de la Bauma *** (tot i els picats)

Sembla que se m'ha girat feina.... Si les proveu espero que les disfruteu tant com jo, txapó per als equipadors.

Crec que com segueixi "mansillant" el català els de Secretaria de normalització lingüistica m'enviaran un sicari a casa...

International Margalef

2009-11-20T08:37:00.000-08:00

Bé, com estava avorrit fa unes setmanes vaig aprofitar per baixar uns dies a Margalef,vaig trucar a en Pär, un Suec que ha canviat el fred i els boscos per Catalunya que estava per allà baix amb uns amics.

Un 6a+ del bloc del porc, molt bo per cert

El dissabte escalfem al camí de l'Ermita i pujem a Cabernet, parlant angles o alguna cosa que s'hi assembla m'hi intento comunicar amb els Suecs.... vaya tela... Bueno, uns minims per dir pilla, corda i avall son suficients per escalar...

Eixirigall(R1) 7a

Aquesta via es bonissima i athlètica, es una fisura que desploma un ou, un segon llarg de 20m que en desploma 8 mes o menys. No surt a vista per poc i he baixat força emprenyat amb mi mateix... Era un bon 7a per fer a vista, i molt guapo!

Fot un vent de cal Déu, de fet el Suec te fred i aixo no pot indicar res bo.... pirem i decidim anar a Can Gueli. Com estic molt empenyat perque casi em surt el 7a a vista em poso en una via i vaig creient'm-ho més.

Negoci fàcil 7a?

La provo, em noto escalant super bé, vaig amb molt ritme i encerto la sequència, placa desplomada de resistència sobre forats amb algun pas aillat que has d'anar dinamic, surt a vista!!!!!!!! Del meu estil 100%, bona per fer a vista.

Per cert lo catxondo del tema es que la guia diu 7a+ (està equivocat) i no te nom, peu de via esta escrit negoci fàcil 6c+, home 6c+ facil facil tampoc... Negoci txungu 6c seria mes adient. Sigui com sigui es recomanable, com altres vies del sector.

En Pere es un yayo decrèpit

2009-11-19T10:47:00.000-08:00

Aquest cap de setmana celebravem l'aniversari d'en Pere aixi que hem fet una trobada multitudinària a l'Alt Urgell, com no tinc fotos d'escalada doncs en poso de la nit.

El dissabte no teniem molt clar hon anar, voliem passar-nos per Perles, poder per fer via llarga pero com venia en Joxean a visitar-nos rollu flaix, amb el seu nou amic Vodka (nomes ell pot posarli un nom aixi a un gos) hem anat a fer esportiva als Roures. Algun dia farem les mitiques Amistades Pelirrojas i Tos de gos, promesa....

Roures:

Per mi es vastant ideal per fer de 6a a 6b+. hi han vies mes dificils però per el meu gust son de "relleno". Depen de les ressenyes el grau esta una mica emocionat, pero cal dir que part del secret es que el tipus d'escalada es atlètic, i els cantos tenen bon tacte, amb parabolts apropet.

Per la nit sopar amenitzat amb vi i embotit de ca l'Obac (tota una tradició ja junt amb la coca de sucre de Coll de Nargo) on alguns indeseables van fer demostracions de contar titics mentres bebien en porro... alguns fins a set?!¿!?!¿!

Quin estil...

El diumenge cap a Tres Ponts, per cert, comença a fotre rasca per escalar per allà....

Algunes vies "fàcils" molt bones:

Santa Paciència 6b+

Linea increible d'uns 30m, roca de cualitat suprema, entrada atlètica, tros de placa de minireglets, repos i sortida en desplomet i bombo de passos llargs athlètics amb sortida de regletilles i despres canto gran pero romo. Per mi durilla, surt a vista pero gens sobrat.

Aonvolsnà (L1) 6c

Una altre increible via de entrada rareta en placa tumbada i despres en lleuger desplomet amb degotalls, invertits, laterals, fisuretes i sortida fisica. A la dreta de la anterior pero mes fisica i d'un estil totalment diferent. Bona per fer a vista.

Ultima apretada d'Aonvolsnà (L1) 6c

Bé, poder no ha sigut un dia molt vistos en quant a encadenaments pero aquestes dues ultimes vies han sigut increibles, molt boniques i la veritat es que els hi he agut d'apretar be!!!

Pobre Ane... una via que prova de primera i encerta el 6a de la muerte!!!! gaixua, jeje.

Aresta GAM al Bisbe 230m 6c (màx obl V+)

2009-09-07T05:59:00.000-07:00

Ara ja podem dir que ens hem estrenat en via llarga! La veritat es que d'entrada no ho acabavem de veure clar i quan hem tombat per el camí per sota la cadireta i hem vist l'agulla del bisbe... trànki.!....!.......es el que he dit, amb una entonació que a l'Aleix li ha fet molta gràcia, reflexava lacolloniment...Pero el dia anterior haviem decidit que pujariem i punto, ja que estavem que si si, que si no...

Les reunions noves i amb argolles

Un grup de gent que estava d'excursió s'ens ha quedat mirant i m'ha recordat quan era petit i anant d'excurssió em mirava als escaladors i pensava que deuria ser la canya estar allà dalt...

La via te com dos parts, L1 i L2 roca bastant guarrilla, ambientillu mes classic, sobretot per nosaltres que venim de l'esportiva, o portes catxarrillus (tascons i camelot 1 i 2) o vas molt valent, es fan servir molt poc pero son vastant imprescindibles. Del L3 fins dalt parabolts abundants, per pujar tranki i forçar en lliure tot i ananr justets en el grau.

L1 (40m) V Li fot l'Aleix, desde terra es veuen casibe tots els seguros, a part de les expansions hi ha un clau i un pont de roca (sortir per el diedre de la dreta), es pot posar algo despres d'aquets dos ancoratges "cutrillus".

Jo recuperant L1

L2 (40m) V+ Hem toca, un buril de museu al costat de la r i amunt! no es veu ni osties...glups... tiro amunt, poso un friend (ara mateix no em pesa els 70 eurrarros que hem va costar), pujo mes i a la paret de l'esquerra del diedre veig un clau arcaic, arcaic, txapo, deunido l'apretada per pujar al diedre, txapo una arrel (lo mes decent que he grpat fins ara... i tres metres mes amunt un bolt, tranki la taticardia...) la resta ja mes relaxat, es molt guapo quan entres a la cova-ximaneia.

L'Aleix arribant a la R2

L3 (35m) 6a+ Llarg brutal! L'Aleix el monta, tensu també, i es que despres del L1 i L2 baixan els anims... quan el recupero flipo, bastant continuo, molt tiesso i bastant athlètic, planxa monserratina amb una fisura cega de 4 m de profunditat que s'escala en diedre-emoptrant avantbraç en algun punt.

Recuperant L3, bonissim i continuo

L4 (35m) 6c/+ Bruuuuuuutal! Li foto i vaig super nervios pero en posar-me em tranquilitzo i de cop vaig super tranki, divertint-me, relaxat, lluitant-lo... osti! ajuda molt l'equipament, pujo peus de dos micromerdes i tinc el bolt a la cara pero no puc xapar-lo (casi caic posant la cinta...) m'ho miro pero no, merda!!!!!!!!! em penjo, miro a la esquerra i hi havia un forat romu, pero bo per xapar i aixecar-se...cagundeu! 30 segons penjat i despres fins la r del tiron i bastant bé, 6c a vista en tapia hauria estat molt be!!!!!!! :) pero estic content ja que en friki no faig mes de 6c+ a vista.

6c Finet, finet...

El que pensa l'Aleix del L4. Pujeu el volum!

Apretant als ultims metres del 4rt llarg

L5 (35m) 6a/+ L'Aleix puja, aquest cop molt relaxat i bastant fluid, sembla que els ànims han canviat desde que hem canviat de roca, quan el recupero veig que primer te molt canto, despres es va posant tiesso i es torna finet, fins a la r que esta hon s'ajeu.

L6 (25m) 6a La veritat es qu veient els primers llargs i la ressenya d'Onaclimb estava bastant acollonit, txapo els 2 primers bolts i no veig res, ni puta idea de per hon s'atrabessa el sostre... i veig un clau i un parabolt, ha.... bueno aixo ja es una altre cosa, el pas de 6a es molt a bloc i la resta de llarg facil i amb mes expansions del que posa la ressenya d'onaclimb.

L'Aleix content en el bombet del L6

A mig L6, amb un pati guapissim

R6, comode, assegut en una repisa, amb vistes al pati res a veure amb la R4 una autèntica tortura!!! La boira ve de la regió d'agulles amb fort vent va passant a banda i banda de l'agulla...

L7 (15m) 6c L'aleix el guarreja a muerte en A0 ja que es un pas a bloc bastant dur i despres dels 200m no esta per osties, jo en recuperar el llarg faig l'amago de provar-lo, o amaguillo perque tampoc estic per osties i quan veix l'apretada pillo la cinta i a bloquejar!!! si no tens pedal la tibada de la cinta deu ser 6b, jaja!

A dalt de la agulla no es veu ni òsties! Boira per tot arreu!!! No es veu ni el lloro que deu estar a 50m nomes una R amb dos bolts amb anella oxidats en la vessant sud, es deu baixar per aqui... per uns segons es veu el terra, bueno... ara almenys sabem a hon anem amb el ràpel....

Rapel agonic amb el vent, la corda es va liant i quan estic a dos metres del terra tinc un meganus en les cordes.... lamentable... si algu m'agues vist... amb el cul a 2m del terra i una pilota de corda entre les mans....allà 10 min facil perdent el temps.... i l'Aleix pillant amb la boira pixanera....

Arribem abaix supercontents, hem fet una via bonissima!

No som nosaltres pero la via si que ho és... deu ser L4 o L5...

Patejant per el Ripollès

2009-08-31T10:11:00.000-07:00

Aquest cap de setmana teniem ganes de caminar aixi que hem pujat cap a Queralbs, el primer dia hem pujat al refugi de Coma de Vaca 1.995m, que esta en un paratge idílic, molt mes tranquil que núria i a la base d'una vall glaciar molt bonica.

Pujant per les gorges del Freser

Al costat del Refugi

La Plana i la Coma de Fresers

El seguent dia decidim pujar al Taga 2.040m desde Santa Magdalena de Puigsac 1.280m, rollu tranki, ja que estem una mica desentrenats, la veritat es que queda pendent la versió llarga passant per Puig Sestela fins a coll de pal, a l'hivern pot ser una molt bona opció per afartar-se de neu.

Puig Sestela i els seus prats en la vessant nord

Santa Magdalena de Puigsac

Sadernes

2009-08-24T09:39:00.000-07:00

No escric quasivé mai sobre les sortides que fem de friki però com aquest cap de setmana ens hem trobat uns quants per Sadernes i hem estat ben a gust i tenim unes fantastiques fotos de mà de l'Aleix doncs m'hi he decidit.

Per cert, aqui l'Aleix ha fet el seu segon 6b+ L'Aventura, que es bonissima i l'Ane que comença a anar de primera l'hi ha posat les cintes in extremis :) a muete!

Jo m'he barallat amb alguna via que tenia provada pero falta bistec!

En Pere deencadena despres de la parada i l'Alba li apreta a lo bouïna.

Uns espontanis al parking de Sadernes...

Per cert us hi heu quedat com i van els peixos del riu si et cau una molla de pà?¿?¿ Es digne de veure-ho, pitjor que les piranyes!

La foto trucada de l'any... atroç...

Tuaregs 120m V+/Ao (6a+)

2009-08-21T10:23:00.000-07:00

Avui toca fer via llarga també, aviam si encara ens oblidarem de fer friki!!!!!! Alerta!
Hem escollit la via Tuaregs a la palleta, avui però anavem millor d'horari, a les 7 estavem l'Aleix i jo a la R1.
No ens estressem ja que avans de quedar ja sabiem que rapelariem de nit, no problem avui portem 2 frontals.

L1 (30m) 6a L'apretada ve en fred, no es tècnic pero es regletós i passos llargs, molt a bloc i despres s'ajeu i es de anar fent, equipat rollo esportiu.

L2 (35m) V+ Llarg homogeni i amb ambient, placa "brutalhits" amb tot de codols sortint, senzillament genial.

L3 (30m) IV+ La topo diu 3 parabolts 1 pito i 2 ponts de roca. Jo el segon pont de roca no l'he vist (tampoc el buscava) El cas es que l'he trobat un poc punki del penultim al ultim parabolt uns 8m d'aleje, es vastant tiesso i et queda el dubte de per hon anar-hi si dus un camelot #1 el pots posar en un forat pel cami una mica a la dreta (ho trobo aconsellable).

L4 (25m) 6a+ De dos xapes i despres s'ajeu, l'apretada amb el pati esta be pero deixa amb ganes d'algun metre mes friki planet!!!!!

Lo millor
Roca molt bona tot el rato
L2 increible, amb seguros ni massa aprop ni massa lluny
Tornada amb estrelles i de fons el pollego imponent

Lo pitjor
Cap al final de l'aproximació a peu de via creues una vira inclinada amb sorreta i que mes val no relliscar, es hon he passat mes por, covarder!!!!!

Mompart 90m 6a+ (màx obl V+)

2009-08-19T08:07:00.000-07:00

Ens ha costat una mica trobar el peu de via i no sera que la miranda de les boïgues no es vegi!, crec que hem fet el garrulo pero almenys hem rigut, per cert hem arribat a les 7 de la tarda a peu de via.
Cal pujar fins la part mes alta de la base de la paret, i recte amunt veus parabolts.

L1 (25m)V/+ Tombat i finet, a la part final has de fer una trave de la "muete", ignorem una r que queda recte amunt i anem en diagonal cap a la bauma per xapar un parabolt de la "Jumping" ja que la nostre r no es veu, un cop xapat entres a la bauma i alli esta.

L2(25m) V+/6a L'Aleix li fot, es un llarg guapissim que no es veu desde la r ja que es un diedrillo que surt per l'esquerra de la bauma. Bonissim.

L3 (35m 6a+) Llarg molt guapo, un poc "expo" per anar al segon parabolt, si caus t'estrelles contra la repisa pero es facil, el tram de 6a+ es una mica a bloc, i els cantos sobats no estan a la secció clau, o si mes no, no modifiquen el grau en lliure, despres torna a ser facil, jo he llaçat 3 troncs, sempre per escurssar distàncies en lo facil, no cal portar mes històries. La part de dalt vas principalment per placa tirant de diedre de tant en tant.

Just arrivo per veure la posta de sol, jeje es la primera agulla de montserrat que arribo jo primer dalt i el regal ha sigut molt bonic.

Desgrimpem per la cara nord-oest els 5m, facil pero oju que sense frontal si s'et fa fosc fa yuyu.

Pleguem material a les fosques al coll i baixem per la putacanalempinada, amb un frontal:

- A veure enfoca aqui.

-Enfoca, enfoca

-Espera enfoca

-A la cara no cabron! enfocalterra! jaja

Pobre Aleix crec que mai havia sentit tants cops seguits enfoca.

Per cert l'Aleix fart de anar de tronc en tronc rollo mico, i de desgrimpar un tros pinçant dues arrels-txorrera decideix que potser hi ha metodes mes rapids per baixar i es tira rodolant pendent avall. Cal dir que va baixar poc tros, pero de nit, a les fosques cal tenir-los quadrats per tirar-se a lo punki.

Mil anys despres arribem a casa meva i preneu unes birres, per cert en arribar noticia fatal!!!!!! Tenim fuita d'aigua i esta tancada la clau de pas, aquesta nit a dormir rollo gorrino, en fin...

Muntanya per Catalunya Nord

2009-06-30T02:56:00.000-07:00

Aquest cap de setmana hem decidit que res d'escalar, que si no un es posa fanàtic, i mes si hi han encadenes per al mig i avans de posar-nos malalts del tot millor deixar descansar la roca.

Ens hem allotjat a casa del nostre bon amic Joxean que ara té el sobrenom de Joxean "l'aclimatao" i es que viu a 1.500m i com a part de treballar no te res mes a fer va al monte i a correr casi cada dia.

El dissabte en Joxean ja havia quedat per anar a fer una cresta amb un amic, a pelo, aixi com es ell: -ba! si eso no es nada, es tonteria, mira, pone "material no imprescindible". Com no ens en fiem ni un pel, i nosaltres som mes aviat precabuts, o com ell diu:- "Mr. seguridad" doncs ens en anem a pujar el Carlit (2921m).

L'excurssió es molt bonica, sortim de les Bulloses i pujem per la ruta Normal, llastima que sembla la rambla, ens estressem, sobretot jo i posem la primera pero no serveix de res, avances uns i trobes uns altres... nota mental: el proxim dia amb la calma.

Al dia seguent vam decidir pujar el Canigó 2.785m desde el parquind nº nosequantos despres de pujar per una pista infinita, que ja sigui de pas dir et deixa al refugi Marialles pero com som aixi vam sortir de mes avall.

L'excurssió es llarga (1300m desnivell i vastants km) i preciosa, vas quasive sol fins la part final pero com la xemaneia es tant guapa la veritat es que el fet que el cim estigui ple no desmereix gens l'excurssió

Operació "ergandejplom"

2009-05-25T06:05:00.000-07:00

Aquest cap de setmana haviem decidit anar l'Ane i jo cap a Organyà amb en Joxean, que com es va cuidar de recordar-nos varis cops ho te nomes a una hora de casa... hehem....

El plan era fer sobretot via llarga, però com sobretot ha plogut doncs sobretot hem agut de cambiar de plans sobre la marxa... el nostre optimisme casibe ens fa escalar Terra de dinosaures i Amistades pelirrojas sota la pluja... sort que els 2 dies vam abortar el plan... perque le pluja poc a poc anava calant la paret...

El dissabte plens d'optimisme vam pujar a Perles, concretament al sector Roc d'en Betriu, amb tot e material de tapia i de friki, l'esperança es l'ultim que es perd!

Vam fer les seguents vies:

Mirador 5c
Molt llarga, dificultat concentrada a l'inici amb passos llargs sobre busties, despres diedre en diagonal bastant xulo, jo i en Joxean l'escalem mentres fa xirimiri l'Ane directament sota la pluja!! a pinyon.

Tenim dues opcions, o anem a Organyà o anem a buscar un bon desplom, aixi que ens posem a:

La noia de les ulleres llampants 7a

Cinc xapes, les 3 primeres de txorrerots i aleshores la sequencia de bloc, bastant extranya, pero sobre cantos mtjans. Es facil de montar i no et mulles ni tu ni l'assegurador.

Para de ploure aixi que anem a:

Bloc suspès 6a

Preciosa via, de continuitat sobre una roca increible, s'ha de fer!!! Per cert, la vam trobar dura per ser 6a.

Gotetes 6c
Sembla tecnica, havent escalat Bloc suspès no se si ficar-m'hi, miro com es diu i veig que el seu nom es gotetes... bé no pinta massa bé la cosa... Pero s'ha de provar detot, tot va be fins que arribo al pas clau, res per la mà, res per els peus... el bolt sobre el cap... inspira, expira, posa la cinta i el dilema: probo de xaparla o no??? baixo la ma per agafar corda i decideixo tornarla a pujar rapidament per xapar pillat de la cinta, ufff s'ha de tenir sang freda per xapar aixo. Despres 10 minuts per treure el moviment que toca just despres de xapar i la resta fins dalt bé. Total, que si vols anar a vista aquesta no es la via.

Sintesi, que si et pilla mal temps i vols escalar es una bona opció la part esquerra del sector, s'ha d'escalfar amb el 7a pero es de canto.

A la foto jo sortint volant despres del saque del Joxean, parezco un gnomo a tu lado!

El diumenge tot i fer un temps de merda anem a Terra de dinosaures, i quan ho tenim tot preparat es fot a ploure a base de be, bueno fem unes cartes en el cotxe... fem el tonto gravant uns videos... i decidim fer una altre operació desplom. Aixi de cop l'unic que em be al cap es el congost de trespons, que percert no hi haviem estat mai.

En arribar flipem amb el lloc, es un dels sectors mes espectaculars que he vist, si pots fer un partidet de futbol sense mullarte!!!!!! La gran pregunta, hi ha coses facils a l'aixopluc???

Camilo Sesto R1, 6a

La via es normaleta, tenint en conta el sector hon estem. El primer bolt esta a tomar pel cul, i o medeixes metro noranta com l'amic Joxean o li has de fotre vastant ous, jo que faig 1'84 vaig estirarme a mort per posar una cinta de la cinta que havia deixat en Joxean, estas amb els peus a 6m del terra... la resta esta "ben" equipat el segon seguro es un pito aixi que ja es veu una mica el rollo de la via.

Pan i haus 6b/+

Molt, molt xula, aqui si que no et mulles ni de broma, poder en la sortida del sostre pero es de canto amb el bolt als webs aixi que no cal patir. La via es un diedre cova que en la part superior atrabessa un sostre. Atlètica sebre bona presa, pero costa saber per hon sortir de sota el sostre ja que hi ha varies opcions pero nomes una de bona.

Pan de puta 7a

Guapissima, tampoc es mulla, lleuger desplom de busties i en arribar a la txorrera ve la canya, moviments molt llargs, amb una ma a la xorrera i amb l'altre agafant merdetes, amb sortida complicada. Facil de montarla i molt bonica de linea i de moviments.

Despres d'aixo estem com si ens aguessin apallissat, ja que hem estat provant vies al limit del nostre grau, segurament de no haver plogut tots hauriem provat altres vies, pero ens ha servit a tots per veure que apretem mes del que ens pensem, jeje haurem de tornar i encadenar aquestes vies!!!!

Tranki amb Grenoble

2009-04-22T14:45:00.000-07:00

Aquesta setmana santa hem pogut fer una escapada cap a frança, jo nomes havia estat a Paris de petit i a la catalunya nord aixi que diguem que venia tot una mica de nou.

Buscant un lloc per escalar de cami cap a Grenoble i de pura casualitat trobo informació sobre Seynes a unes 4 hores i mitja de Barcelona. Sembla que es can xorrera i totes les referencies que en trobo son molt bones, fotos per flipar a internet, i de cami!

Arribem allà d'hora i com es laborable a frança i allo esta una mica perdut hi ha uns quants alemanys, i poca gent mes.

Anem al sector Noveau Monde que es vastant gran i plagat de xorreres

Començem per les vies fàcils de la dreta del sector, moltes d'elles de placa tombada, les dues que mes ens agraden son:

Queenstown 5c

Placa tombada amb entrada canyera de nyapetes, despres segueix tombat amb una roca compacte que fa crostes que es una delicia pujes tibant de canto gordu, uns 20m.

Sale temps les mouches pètent 6a

Inici mes continuo, similar a la anterior per arribar a una part superior lleugerament desplomada de canto gordo i passos llargs, arribes a la r per una mena de fisura dièdre aeri, 30m. Molt guapo l'efecte tobogant .

Tenim ganes de probar xorreres pero no tenim grau, aixi que ens busquem les mes facils del sector central, i son bonissimes, res de calderilla, les fotos parlen soles.

Toc 6b/+

Segons les ressenyes es + o no. Pero poc importa quan estas entre aquelles dos macrotxorreres, entrada bloquera fins que et poses a escalar en xemaneia, un cop alli comença la performance "gusanil" per flipar...

Tic 6c

Inici desplomat i mes o menys bloquero fins que agafes la xorrera, aqui es hon ve lo complicat, que es trobar la postura per agafarla bé, aleshores no has de fer altre cosa que disfrutar del travertí (si senyors, avui he descobert que aixi es com es diu amb propietat les xorreres en termes geologics si mon pare no m'ha timat...) El cas es que es la linea que es veu a les fotos just a l'esquerra de Toc seguint la txorrera negra trencada per baix.

Uns guiris (com nosaltres) miren la via Tube Neural 6c+, potser una de les millors del sector, el cas es que impresiona vastant i ni ells ni nosaltres li vam fotre... no es pot matar tot el que es gras...

Acabat el dia L'Ane i jo estem es podria dir euforics, estrenem vacances de manera insuperable!

Arrivem ja de nit a Grenoble aixi que no veiem res de la ciutat, pero al mati seguent en despertar-nos i sortir al carrer flipem, per sobre els edificis sobresurt una serralada tota nevada impresionant, que ràpid ens asseventem que molts dels seus cims sobrepassen els 3.500m. i que com resulta evident esta a pocs quilometres, realment això es una altre dimensió...

Passats uns dies la nostre guia de "luju" la Marta ens proposa fer una caminada per el Plateau du Vercors, no li costa res convencen's, ja que ens enssenya unes fotografies de quant ella hi havia estat i pinta molt guapo.

Deixem el cotxe al poble de Richardiere que es trova a la cota 1057m, al peu del mont Aiguille, com el nom indica una agulla descomunal en que nomes s'hi pot accedir escalant i que la part superior es un prat totalment plà, aixo tambe quedara pendent per la proxima!

Pujem per el caminet força fressat fins a el Pas de l' Aiguille a 1656m, puja vastant de cop pero cada cop que fas mitja volta per veure el paisatge flipes amb el mont Aiguille.

Un cop arribats als Plateaux veiem que efectivament es un molt bon lloc per perdre's, com enganxis et pots tornar boig per trobar els refugis. Nosaltres que som una mica novatillos i ja sabem el que es apareixer per art de magia a la vall del costat sense saber molt be com tirem de mapa cada 20 min que es la manera de no liarla...

Passem per la Cabana de Chamousset a 1840m, aixi que confirmem que anem ven encaminats, donen mal temps per la tarda i enfonsant-nos cada dos per tres no es que anem massa ràpids.

D'aqui anem en direcció al Refuge d'Essaure passant per le Col de Greusson, aqui ja hi ha un bon tros i cada cop es tot mes pla, el cel mes negre... pero com es veu que tenim la flor al cul el tema sembla que aguanta...

Ara si que no veiem ni traçes ni mandangues pero si el mapa no ens enganya es questio de tirar recte, i intentar no pendre mal amb les neus i les pedres que hi ha a sota ja que tot aixo es un karst ja vam poder experimentar el que es estar mitja hora intentar treure la bota encaixada en una fisura de la roca mare tapada per la neu, com un puto tascó... pero el mal temps sembla que ens compren i ens deixa en pau.

En començar a baixar de l'altiplà veiem jus devant tot el massís dels Ecrins, quina canya!!! I tambe veiem una minicaseta al mig de la vall, ara ja sabem hon està el Refugi de L'Essaure, baixem per hon ens sembla mes evident i li fem una visita. Es una petita cabana sense guardar pero te llar de foc i esta neta, deu ser una canya fer una trabessia amb raquetes d'uns quants dies per aquets refugis oberts.

Ara ja si que baixem, per el coll que dona nom al anterior refugi, fa una forta pendent pero no es necessari material ni res ja que vas mig per bosc mig per un barranc isi rellisques per la neu tampoc vas molt lluny.

Per ultim avans d'arrivar al cotxe passem per el poble de Chichilianne a la cota 990m, del que no em puc estar de posar-ne una foto amb el mont Aiguille al fons...

Per fer tota l'excurssió hem trigat unes 7 hores, son un total de 850m de desnivell i uns 16 km. Cap dificultat exepte el tram final per pujar al pas de l'Aiguille que creues una pala de neu de 30m en que cal estar atent de no patinar, i atents si s'envoira el temps perque amb neu la pots liar vastant...

Arribem a cas de la Marta fets pols, no avans sense passar per un super i menjar-nos una bossa de patates cada un... i en pocs minuts, com ha de ser.

Targassone, sol roca i termes.

2009-03-23T01:03:00.000-07:00

Haviem quedat amb el nostre company Joxean, mes conegut com "Joxean les bains" incansable buscador de surgencies d'aigua calenta per aquets paratges...

Be el cas es que arribem una hora tard... lo nostre no es calcular el temps, en arribar el Quim i jo ens anem tots tres a blocar al sector Dieux païens, facil de trobar i amb blocs per tots els nivells, escalfem i ens posem a apretar:

Double jack 6a+

Uns 7 moviments, inici en fisura en babaresa, dinamic a un bon canto, i sortida molt tombada pero amb cantos vastant precaris ai els "mantels".

Mes tard ens movem mes avall i ens trobem amb Insanity 6c un bloc que es vastant burro, no es tracta d'una altre cosa que fer una bona remada d'una miniregleta a peus volats i agafar un romu, juntar mans, pujar molt els peus i creure que no t'esconyaras i tirarte als romus de dalt, aparentment ja bons pero nomes els he vist, ja que no hi he arribat... cagun...

Despres ens apropem al sector Taz i probem alguns blocs, dels que no tinc imatges pero n'hi ha uns quants de facils (entre 4c i 6a) tots al mateix bloc. Aquest es un sector tambe molt facil de trobar i vastant concorregut.

Mes tard volem anar al sector baleine pero fem el primo a base de be!!!! Total, que apareixem al sector Themis, i d'alla intentem anar al sector la baleine, no cal que ho proveu perque si no ho coneixes no ho trobes ni de conya. Total, no sabem com, apareixem al sector Dieux Païens un altre cop i d'aqui directes anem al sector la Baleine, i aquest cop li apretem a:

La taupe 6b+

Bloc guapissim que si no estas atent el passes per alt i per dalt, saltant de roc a roc. T'has de posar a sota de tot d'aquest bloc apoiat a dues pedres, uns moviments de regleta en sostre, un dinamic per pillar un lateral invertit,un mà peu uns passos de canto gran en bombo... i encadene!!!! 11 moviments molt guapos i una linea digne de mes grau, bloc rules!!!! Especial menció al Joxean ke s'hi ha deixat la pell tibant-li!

El Joxean i jo, els dos tibant a La Taupe 6b+

Alegria post-encadene amb un paisatge de postal

En acabar el dia anem cap a hon esta vivint el Joxean, ens porta a les termes, l'unic que porta frontal es el Joxean, aixi que a la tornada jo ilumino com puc amb el meu mobil (lamentable) el cami es vastant xungo, trepitjo un fanguissar i bingo, m'enfonso fins mitja tibia... hi ha fotos pero la situació es massa patetica. Riem tots, pero uns amb mes ganes que d'altres... Dema toca anar tot el dia amb una bamba molla.

Ja a casa arrassem amb les reserves del nostre company, eskerik asko, Joxean oso afaldu ona prestatzen duzu! Ja veus Joxean ke el meu euskera no supera el teu frances, pero si els teus coneixements en materia de cuina...

El diumenge anem al sector de l'Arche, avui el Quim va ences i nomes començar encadena uns quants blocs, el sector es molt tranquil i si bé és cert que te pocs blocs i estan escampats n'hi ha de molt bons.

El Quim en una de les seves performance a L'Arche

Després ens movem i anem mes avall i ens barallem amb un bloc que te dues linies molt guapes:

Nº36 6a+

Ultratibada de nyapes en desplom i sortida de romus, ens hi estem una bona estona fotent-li "tientus" vastant guapo.

Fotos 6a+

Despres fem uns bons patejos per el bosquet, atravessant matolls, boltant per els rocs, no trobem res que ens convenci i quan ja estem fins el monyo i ja una mica de baixon decidim aproparnos al sector Themis.

Sembla que hem trobat una pedra que du escrit el nostre nom, els anims estaven decaient pero al final ens em animat tots tres. Cadascú prova lo seu, hi ha:

5a que sentat es 5c (Nº 15) i un 6a que assegut es 6b+ (Nº 16), bonissim! surt la primera part pero la sortida de 6a no, jalll!!!!!!!! Aqui queda per la proxima!

Jo intentant Nº16 sit 6b+

Increible!!!!!!!!!!!! Hem acabat el finde i tots tres estem amb les yemes sençeres! Inaudit!

Cap de setmana per Berga

2009-03-02T13:18:00.000-08:00

Aquest cap de setmana ens ha fet un temps una mica txungo, però hem aprofitat el que hem pogut. Aquestes son les fotos que mes ens han agradat:

L'Ane escalant a la via A jugar! V a Malanyeu, 20m de continuitat sobre forats, per gaudir.
Estampa de la pared nord del Pedraforca desde el refugi Lluís Estassen, haurem d'esperar a un altre dia per pujar el cadí.
El paisatge desde el mirador de Gresolet en direcció oest, el paisatge preciós, el temps una merda.

A gust a Organyà

2009-02-11T14:03:00.000-08:00

Aquest cap de setmana hem pujat a escalar a l'Alt Urgell un altre cop, li estem trobant el gust al lloc. Anem l'Ane l'Alazne i jo.

El dissabte 7 ens despertem vastant d'hora i arribem al migdia a el sector Roures de Perles, si... el concepte d'hora es relatiu...

En arribar veiem que la vall esta una mica enfarinada, sembla que ha caigut una mica de calamarsa, pero ens fa molt bon dia.

Les vies que mes ens han agradat del sector son les de grau mes baix, de fet de 6a a 6b son les vies mes guapes, normalment continuitat sobre canto bo, es molt bon lloc per fer un munt de vies facils, la roca es superadherent, i fa franges amb canto.

Les mes guapes que hem provat son:

Mikonos 5c i Corfú 6a:

Les dues de continuitat sobre placa de franges amb un munt de canto, molt estetiques sobretot vistes desde dalt.

Dues fotos de l'Ane a Mikonos 5c

Filigrana 6b+

Creua dos mini sostrets que van per una mena d'espero, la via note una linea gaire espectacular pero es molt guapa d'escalar, canto mitjà gran, amb moviments llargs, de resistència. En part la recomano perque es facil anant a vista.

En arribar a Organya i previ visita a la casa d'embotits Ca l'Obac ens tirem al sofà a fer una mica el gos els 3, i despres de quedar mitg endormiscats ressusitem i fem un sopar com Déu mana, posare també una foto que val la pena.

El diumenge 8 decidim anar cap a Coll de Nargó al sector de Coll Piquer, osti en arrivar els vassals estan gelats, i la paret hi han uns degotalls gelats...
El cas ens que ens posem ma a la obra i veiem que lo del fred no es per tant perque es tot orientació sud i a la majoria de peus de via li dona el sol.

L'Alazne es baralla amb Enric creck 5c, baralla literalment ja que acaba plena de rascades i morats, no coment... L'Ane se les veu amb la via Samanganxa 6a a la proxima segur que surt!

Aupa la Real!

Les vies que mes ens han molat:

Samanganxa 6a:

Es molt guapa, sobre un conglomerat amb molt de canto al principi, creues un bombet amb busties i surts per una placa tumbada molt fineta dalt de tot.

Llastretas Estretas 6b:

Una roca superadherent que permet quedarte de uns cantos dolentissims, i amb una sortida en bombo que li posafinal a 18m de roca boníssima, molt recomanable!

Redimint-nos al Montsant

2009-01-19T12:17:00.001-08:00

Aquesta entrada es una mica patillera ja que les fotos que hi surten no son ni meves ni de l'Ane sino de l'Aleix que la veritat es que s'ho ha currat, ja que n'hi han de molt guapes.

Aquest cap de setmana erem tota una tropa: L'Aleix, l'Ane, el Marc, la Alba, el Pere i jo.

Hem començat per Vilanova de Prades, en arrivar crec que el termòmetre marca 4 graus i hi ha una boira del mil, noooooooooo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Pero no passa res perque a la 1 escampa i escalem tot el resta del dia al solet.

Hem fet varies vies, la que més m'ha agradat es la Viagra 6b+ pero tranki, moviments llargs, bidits... guapíssima, aqui van unes fotos. Per cert, no hi ha agut encadene, pero tornarem,

El Marc apretant a fondo.

I per ultim una del fotògraf fotografiat

Sopem a Cornudella, ens fotem com el tio Quico i només 10 eurus per cap!!!!!!!! Amb braves, coses de pica pica, plats combinats, cerveses... I a sobre el Barça guanya de pana! Bé a mi el futbol me la repampinfla però se d'uns que estaven molt contents.

El diumenge hem anat a escalar a Siurana, la veritat es que es de les zones que conec menys del Montsant, pero l'entorn es brutal i hi han vies molt bones, aqui qui mes qui menys ha triunfat, tot i que no es regala res. Hem estat a Corral Nou i algunes de les vies que hem provat eren molt guapes, pero com no tenim els noms, doncs es difícil fer recomanacions. Ja tornarem a aquest sector i pujarem algun comentari mes decent. Aqui queda una foto de l'equip casi al coplert.

Neu i boira al Montsant

2009-01-11T12:19:00.000-08:00

Aquest cap de setmana hem intentat hanar a escalar al Montsant, en Joxean, l'Ane i jo, pero els dos dies ens ha fet molt mal temps, de fet una de les primeres coses que vam veure va ser el llevaneus fet que no podia pronosticar res bo, no hem escalat re de re aixi que hem fet birres, hem jugat a cartes i el diumenge hem saciat l'ansia inflant-nos a carn en el Ària de Guisona de Montblanc, aqui queden unes fotos de record.

Muntanya al Berguedà

2009-01-05T14:16:00.000-08:00

El dissabte 3 comença el nostre cap de setmana muntanyenc, com volem anar a la zona del pedraforca intentem llevar-nos d'hora pero com no trobo els paraneus i entre una cosa i l'altre arribem al voltant de la 1 del migdia a Pleta de la Vila 1600m, hon comença la excurssió per pujar a la gallina pelada, començem l'excurssió tant si com no desde aquest punt ja que el llevaneus no han netejat mes enllà. A partir d'aqui trobem un munt de neu tot el camí. Pujem fins el refugi de Delgado Úbeda i d'aqui a la gallina pelada 2317m.

Es veu que es una excursió vastant tipica de fer, tant amb esquis de muntanya com amb raquetes. La veritat es que com la neu esta molt trepitjada es pot fer be anant nomes amb grampons, el piolet no cal, ja que els pendents son molt suaus, es una excurssió molt senzilla, perfecte per afartar-se de neu i veure de que va el tema de fer muntanya a l'hivern.

El lloc es molt guapo, arribes a una gran plana amb diferents cims molt aprop, de pendents suaus i sense arbres ni altres obstacles, no se esquiar pero veient aquest indret venen ganes de calçar-se uns esquis, l'unic incombenientes la cuantitat de gent que et creues, pero bueno, acostumat a les zones de escalada esportiva ja estem acostumats a estar acompanyats a la muntanya, pujar i baixar ens ha portat unes 4 hores i pico, anant sense presses.

A destacar l'increible mar de boira que es veia desde la carena en direcció sud, i els arbres plens de neu en l'ultim tros de la pujada al cim.

El diumenge 4 toca pujar al pedraforca i escollim la ruta que surt desde Gòsol, aquest cop ens hem llevat d'hora i a les 9 ja estem caminant, als 20 minuts de creuar el torrent de l'Arrubinat ja trobem neu, dins el bosc fa vastant fred ja que no hi dona gens el sol, i fins que no arrivem a l'aresta avans d'arrivar a la gran canal no tornem a trepitjar terra, aqui ja dona el sol i s'agraeix, tant per el fred com per tirar fotos, veiem que ja esta oberta la traça fins a la enforcadura, desde aqui no sembla que el pendent sigui gran cosa...

A l'estona de caminar creuem unes tarteres de roca petita, nevat en la seva major part, i com encara es dora la tartera esta glaçada, com el pati comença a fotre impressió ens posem els grampons ja que a sota tenim un fort pendent mig de neu dura mig de tartera glaçada. Seguim endevant, el cami va zigzaguejant, aixi que el pendent no ens afecta massa, de no ser que quan mires cap avall t'enrecordes de lo important que es mirar hon fots els peus. Seguim cap a la enforcadura, la neu perfecte, ni molt dura ni molt tova, fins que ens queden uns 300m per l'enforcadura, aqui les traçes que haviem trobat tot el cami desapareixen, el vent ha arrossegat neu pols, aixi que poc a poc et vas posant en una placa d'uns 100m de neu tova, relativament inestable, t'enfonses ben be 30cu a cada pas i a sota tens la canal amb uns 35-40º d'inclinació, es un tram vastant delicat i que segurament es pot esquivar si pujes mes aprop de la paret del pollegó superior. Arrivats al coll i havent vist el tema com va decidim fer cim ben rapid, pujant per la canal que hi ha mes al oest, molt fàcil i amb la neu dura pujem i baixem sense problema. De tornada passem un altre cop per el tros critic, ara amb la neu mes compactada pel nostre pas veiem les coses diferent i tot i que passem amb cuidado no ens fa la meitat d'impresió. Ara nomes ens queda arribar a Gòsol, una bona patejada, pero ara ja ens podem parar a menjar i descansar com deu mana avans de seguir cap aball.

Això si, hem estat els unics que hem pujat el pedra per aquesta ruta avui, i ens hem quedat amb una bona sensació, una bona ruta de muntanya hivernal, solitaria i guapa, que ens ha ocupat unes 6 hores.

Pont a l'Alt Urgell

2008-12-10T01:16:00.000-08:00

El divendres 6 ens vam llevar d'hora perquè haviem quedat a les 10 al bar Thausà amb en Pere en Marc i l'Alba, evidenment fem tard, pero no hi fa res perque fa vastant fred i la paret s'ha d'escalfar. Decidim anar a Perles, al sector Ag. Alba.

Arrivem a Perles, un poble molt petit, situat en una vall tranquila, i amb les parets a sobre el poble, vastant aprop.

De les vies que vam escalar a destacar segons el meu criteri:

L'Hermes V+
Curta, de 5 xapes mes o menys, amb la part mes dura vertical sobre canto mitj i que mossega, agradable d'escalar.

Llum d'estiu 6a+
Placa tombada de unes 8 xapes inici sobre canto petit i sortida amb adherències. Molt bona, estres assegurat en el tram d'adherència.

Perla persa 6c
Placa vertical inici en minibombo, 2 xapes secció de bloc hon arquejes a uns cantos petitissims, a destacar perque es facil encertar la sequència anant a vista.

El diumenge 8 vam anar a fer via llarga, vam escollir la Paret del Grau a Coll de Nargó, la orientació sud es perfecte per l'hivern, llastima que estava enuvolat, tot i aixi es pot escalar, ja que la majoria de vies ronden els 3 llargs i quan el fred set fot al cos ja estas arrivant a dalt.

L'Ane era la primera via llarga que feia i jo n'he fet molt poques, aixi que vam buscar una facil en dificultat "esportiva" i equipada per no patir anant de primer.
Vam fer la:

Cainejo (màx. 5b) 50m.

L1(30m.) 5b
Llarg guapissim protegit amb 6-7 parabolts Inici per cantos bons per pujar a una placa de caneleres super guapa, facil, hon trobarem algun alejillu que fot rollo ja que escales per una canalera en diedre peus en adherència i laterals per les mans.

L2 (20m) 5a
Protegit amb 4-5 parabolts, inici vertical sobre canto bo i tram final amb alejes importants 6-7 metres pero molt facils IV.

La via arriba just a la aresta hon disfrutarem de la panoramica de la vall que queda al nord de la Paret del Grau. Les reunions preparades per rapelar tenen 2 parabolts amb anella i son comodes.

Neix Canromu

2008-12-02T09:13:00.000-08:00

A veure si aquest pont ja tinc algo que posar-hi, de moment no tinc res a dir. Aixi que poso el que crec que sera la primera i ultima foto del mar, que tambe te el seu encant.