Aquest cap de setmana hem decidit que res d'escalar, que si no un es posa fanàtic, i mes si hi han encadenes per al mig i avans de posar-nos malalts del tot millor deixar descansar la roca.
Ens hem allotjat a casa del nostre bon amic Joxean que ara té el sobrenom de Joxean "l'aclimatao" i es que viu a 1.500m i com a part de treballar no te res mes a fer va al monte i a correr casi cada dia.
El dissabte en Joxean ja havia quedat per anar a fer una cresta amb un amic, a pelo, aixi com es ell: -ba! si eso no es nada, es tonteria, mira, pone "material no imprescindible". Com no ens en fiem ni un pel, i nosaltres som mes aviat precabuts, o com ell diu:- "Mr. seguridad" doncs ens en anem a pujar el
Carlit (2921m).
L'excurssió es molt bonica, sortim de les
Bulloses i pujem per la ruta Normal, llastima que sembla la rambla, ens estressem, sobretot jo i posem la primera pero no serveix de res, avances uns i trobes uns altres... nota mental: el proxim dia amb la calma.
Al dia seguent vam decidir pujar el Canigó 2.785m desde el parquind nº nosequantos despres de pujar per una pista infinita, que ja sigui de pas dir et deixa al refugi Marialles pero com som aixi vam sortir de mes avall.
L'excurssió es llarga (1300m desnivell i vastants km) i preciosa, vas quasive sol fins la part final pero com la xemaneia es tant guapa la veritat es que el fet que el cim estigui ple no desmereix gens l'excurssió
