Verdon

Nomes tenim tres dies pero desde que varem veure l'article sobre un parell de sectors d'esportiva nous del Verdon, ho tenim clar, cap allà anem encara que la meteo digui que fara mal temps... total diuen que plourà a tot França...

La zona fora del canó es molt agradable però s'intueix que a l'estiu això deu ser una bogeria, deu estar el cano plè de gent fins dalt...

Verdon is difrent...

La carretera desde la que s'accedeix a les vies llargues rapelant quedan-te a mitja paret... mes val estar segur d'hon et fots, si no no m'arribo a imaginar el marron...

La escaleta de joguina que et permet baixar fins a peu d'aigua i accedir a la tirolina per creuar a l'altre banda del riu...

La pluja desperta els colors de la primavera, i tambe la nostre desesperació, inclus ha nevat una mica...

Ja que no podem escalar almenys ens alimentem com il faut... i aixi es com ens engreixem, amb molt d'estil...

El canó mullat...sniff, sniff...

Arriba el dilluns i sorprenentment el cel està blau, avui si que es el moment de pujar al sector Hulk, segons diuen una aproximació èpica, i el sector un desplom ple de xorreres amb vies molt bones i amb els pàrabolts a distàncies molt raonables... suposo que es el premi per haver sobreviscut a l'aproximació.

La tirolina per començar, falta sentir el soroll brutal del riu que baixa amb un cabal desproporcionat despres de tota la setmana de plujes...

Cordes fixes...

Mes cordes fixes... i quan ja estas vastant tranquil, bé l'accés es laboriós però esta en condicions, et trobes LA ESCALA...

A la foto no s'aprecia pero es una escala de museu, plena de graons trencats, que es mou, flexa, sona... que esta posada amb un pendent de 60º 100m sobre el canó... aqui ja no es un tema de pujar com si fessis una ferrata si no que mola montar una reunió i treure la corda com deu mana... alguna anima caritativa ha posat uns 6 quimics per el camí... sembla que no calgui pero quan portes 30m d'escala i veus de primera mà l'estat... es de museu del terror!

Del que queda no hi han fotos pero inclou travessia amb un passamans a 150m sobre el verdon, passet tonto amb molt de vuit sota els peus... potser per aquesta part el millor es anar amb ensamble, separats uns 15m, ja que tens oportunitat de xapar ferros solids amb les cintes i ofereix molta mes confi que anar com en una ferrata enrrefiante d'aquets passamans de museu...

Arribem al sector, realment espectacular pero avui les vies son boniques cascades, cau aigua per tot arreu i segins com t'enganxi es com estar sota una dutxa... tot i aixo fem la via:

Le vin au bout des doigts 6a

Desplomillo de 12 m de canto gordu, escalem mentres ens cau aigua a sobre i amb totes les mans molles, no, si no serà perque no hi posem de la nostre part...

Parle à mon Hulk 6b+

Ufff... 15m, entrada dificil a llegir, tècnica pero fisica a la vegada, roca crustillant amb un tacte increible i amb una part superior plena de gotes d'aigua superafilades tot d'un tronja intens, acava al costat d'una savina gegant guapissima, petita via que recorda algunes fotos del taghlia.

El mes important les topos, un mix entre unes que corren per internet i les de la revista Grimer, per cert vastant mes currada que la escalar...

Els setens tot molls pero amb unes linies increibles... s'hi ha de tornar, 7b/c's de 30m de xorrera tots ells desplomats....l'Ane es aquella petita cosa negra entre els arbres...


La tornada al parquing ens regala les ultimes vistes sobre el Verdon, aquet cop si, havent vist el percal baixem rollu academic, la veritat es que val molt la pena pendre totes les precaucions...