
La zona fora del canó es molt agradable però s'intueix que a l'estiu això deu ser una bogeria, deu estar el cano plè de gent fins dalt...


La carretera desde la que s'accedeix a les vies llargues rapelant quedan-te a mitja paret... mes val estar segur d'hon et fots, si no no m'arribo a imaginar el marron...

La escaleta de joguina que et permet baixar fins a peu d'aigua i accedir a la tirolina per creuar a l'altre banda del riu...

La pluja desperta els colors de la primavera, i tambe la nostre desesperació, inclus ha nevat una mica...

Ja que no podem escalar almenys ens alimentem com il faut... i aixi es com ens engreixem, amb molt d'estil...

El canó mullat...sniff, sniff...

Arriba el dilluns i sorprenentment el cel està blau, avui si que es el moment de pujar al sector Hulk, segons diuen una aproximació èpica, i el sector un desplom ple de xorreres amb vies molt bones i amb els pàrabolts a distàncies molt raonables... suposo que es el premi per haver sobreviscut a l'aproximació.

La tirolina per començar, falta sentir el soroll brutal del riu que baixa amb un cabal desproporcionat despres de tota la setmana de plujes...

Cordes fixes...

Mes cordes fixes... i quan ja estas vastant tranquil, bé l'accés es laboriós però esta en condicions, et trobes LA ESCALA...


Del que queda no hi han fotos pero inclou travessia amb un passamans a 150m sobre el verdon, passet tonto amb molt de vuit sota els peus... potser per aquesta part el millor es anar amb ensamble, separats uns 15m, ja que tens oportunitat de xapar ferros solids amb les cintes i ofereix molta mes confi que anar com en una ferrata enrrefiante d'aquets passamans de museu...

Arribem al sector, realment espectacular pero avui les vies son boniques cascades, cau aigua per tot arreu i segins com t'enganxi es com estar sota una dutxa... tot i aixo fem la via:
Le vin au bout des doigts 6a
Desplomillo de 12 m de canto gordu, escalem mentres ens cau aigua a sobre i amb totes les mans molles, no, si no serà perque no hi posem de la nostre part...
Parle à mon Hulk 6b+
Ufff... 15m, entrada dificil a llegir, tècnica pero fisica a la vegada, roca crustillant amb un tacte increible i amb una part superior plena de gotes d'aigua superafilades tot d'un tronja intens, acava al costat d'una savina gegant guapissima, petita via que recorda algunes fotos del taghlia.

El mes important les topos, un mix entre unes que corren per internet i les de la revista Grimer, per cert vastant mes currada que la escalar...

3 comentaris:
Vols dir que va ser bona idea anar-vos-en a frança? xDD Si esteu pillant a tope!!!
En fi, que a veure si aprens a fer posts, que només es fa gran la última foto!!!
No les arrosseguis, fes un cortar-pegar. És el secret! ;)
Confirmo el que comenta el Pere, que no es pot ni ampliar una foto!
El lloc aquest té bona pinta, ara tranki amb l'aproximació no?
Ja et veig a tu tot taquicàrdic: jo trec la corda! jeje ;)
Res, haviam si millora una mica el temps i podeu escalar una mica, que sinó tantes creps quedaras com un tuixonet! salut!
De fet la pujada la varem fer vastant a pelo, sobretot l'escala que varem pujar a les braves, de fet si no ho saps vas tot content fins que veus el tema d'aprop... vam baixar rollu alpinismo, jaja amb els anells de corda al pit, l'ensamble... Pere t'hauria agradat... Per lo de les fotos us dire que sou uns tocacollons... a veure una explicacio mes extensa de com s'ha de fer per ampliarles despres... la pluja no se nano.... em preparo psicologicament per el proxim hivern...
Publica un comentari a l'entrada