Primer dia de vacances, cafe rapid, ja que es cap de setmana i tenim la paranoia a sobre, es una via tipica d'Ailefroide i acava de desenvarcar un grup nombros que han marxat en direccio al peu de via... afortunadament no hi havia motius d'inquietar-se, tot i que al final serem tres cordades aquell dia les que pujarem per la via.
Pilier du Levant es una via molt guapa i variada, sobre un granit molt compacte. La part d'abaix recorre unes plaques tumbades vastant finetes tot i que no son d'adherencia, desde sota no criden l'atencio pero els llargs sovint en travessia a l'esquerra sortejen la vegetacio i troben les plaques guapes. La part de dalt es posa tiessu i pots fer força als cantos, cosa que s'agraeix, a sobre amb un ambient aeri sobre un pilar espectacular.
La longitut dels llargs es orientativa...
L1(30m) 5c Marcada travessia a l'esquerra, be per escalfar la goma dels peus de gat i recordar que es aixo de escalar sense poder fer força, cap al final es una mica mes exigent.
L2(30m) 6a Segueix una marcada travessia a l'esquerra amb canto per pujar dret per una placa molt fina, on has de anar tranquil i currar't-ho, sort que l'ha fet l'Ane, que encara que ho negui les plaques son lo seu.
L3(25m) 5c+ Inici amb una travessia facil cap a l'esquerra amb canto per pujar per una placa compacta fina, pero despres del llarg d'avans ja vas concienciat i es fa be.
L4(30m) 5c+ Llarg poc continuo en que hi ha alguns passatges fins per pujarse per esperonets romillos entretallats per vires.
L5(30m) 6b El tema es posa dret! creues un diedrillu tancat que no saps si posarte dintre rollu precari o intentar posar els peus per fora, raret a vista (no surt), i creues un sostret diagonal que sembla complicat pero quan trobes el canto no ho es, la continuacio es ben tiessu, de canto, per disfrutar. Llarg complicadot a vista ja que te sequencies de bloc rares, pero no es obligat.
L6(40m) 6a+ El llarg de la via, una placa gris, vertical, al mig de l'espero, comença amb un passet tonto per seguir tranquil per el limit de l'espero (molt estetic) despres la travessia a l'esquerra marca l'inici de lo complicat, escalada tecnica sobre regletes per sortir per un espero romillu molt xulo, mes facil del que sembla, per acavar amb uns 10m de cresta ultrafacil fins a una repisa comoda, es pot muntar reunio d'un parabolt de progressio i una baga en un dels blocs enormes que hi ha sobre la repisa, aixo evitara fer el pas de V finet de l'L7 amb tot el xiclet (caiguda a la repisa lletja), si confies en les teves capacitats pots empalmar facilment, i poden surtir unes fotos molt guapes del 2 on de la cordada sortint del L6 desde la R7!
L7(10m) 5c Passet facil si saps que no tens tot el xiclet, seguit de un IV de fisura fins al cim de l'espero.
Descens en 4 rapels vastant llargs (casibe de 50m) que baixen bastant rectes mirant al buit a la dreta de la nostre via per les plaques per on puja Riviere Kwaï.
Despres de tot lo mes complicat son els primers llargs ja que son obligats i de vegades costa aixo de deixar la txapa sota els peus quan no hi ha canto, suposo que es la falta de costum d'escalar en granit, la part de dalt es dificil pero les xapes estan aprop. Les vistes sobre la vall son genials, i la cervessa al sol quan arribes al camping d'Ailefroide tambe.
2 comentaris:
Ailefroide! Hi tornava ara mateix! :D
Veu fer la marcada fissura que dona al càmping? Bonissima via quasi desequipada! (hi ha alguna xapa).
La vaig fer tota de primer. Brutal hits!
No, no... nomes tinc tres friends mitjans!!!! i un joc de tascons que no se utilitzar... jaja.
Si ja se quina via dius, bueno allo desde lluny sembla una xemaneia-diedre-fisura massa classica per mi!
Efectivament al prat d'ailefroide s'hi esta de puta mare, es un luxe estar alla amb la cadira de camping, llegint el llibre, el cafe... costa molt decidirse a arrancar i anar a escalar!
Publica un comentari a l'entrada