Primavera a Andaluzia

De vegades les coses que no t'esperes son les millors, i aquest ha sigut el cas d'aquest viatge. L'idea inicial era anar a escalar a la Provence, especialment Saint Léger, Verdon i Chateau Verd, pero com anuncien vastant mal temps per tota la setmana i a mes a mes coneixent la zona sabem que te molts numeros d'estar tot vastant moll a causa de l'aigua que filtra, sobretot els sectors fanatics del Verdon...

Resultat, ens en anem cap al sud, lo mes al sud possible, aixi que arribem a Andalusia, tot i que fem una parada a Chulilla per descansar una mica i aixi baixar en dos dies, cal dir que Chulilla per si sola mereix una visita de varis dies.

D'aqui farem una escapada de dos dies al Chorro, tants d'anys sentint-ne a parlar s'havia de veure. El cano es xulo, pero per disfrutar-lo al 100% el millor es comprar la guia local, i aixi tenir totes les explicacions dels sectors mes nous i les seves aproximacions. El que cal visitar tambe es l'altre banda, la dels pantans, a desplomilandia, amb postes de sol de cinc estrelles.

L'Ane en una original sequencia on primer intenta luxar-se l'espatlla i despres posa a prova el seu menisc, i afortunadament acava superat el test.

El final de viatge ens apalanquem a Grazalema, un parc natural molt guapo que es troba a la provincia de Cadiz i que mes tard ens enterem que es un dels llocs amb una mitjana de pluviositat mes alta d'espanya, ironies del desti. 

Estampa minimalista d'un bon esmorzar a la "campanya"

Entre altres activitats es pot degustar el prestigios formatge d'ovella Payoyo, que a part de tenir un nom molt catxondo esta prou bo, tambe flipem quan ens asseventem que hi ha una especie d'avet endèmica que s'anomena Pinzapo, com veieu els locals son vastant catxondus quan es tracta de posar noms a les coses. 

Per Grazalema, i un altre cop de rebot, despres de discutir amb uns escaladors locals molt catxondos ens decidim a anar a veure la Cueva del Hundidero, que segons sembla es una cova enorme, en la que pots penetrar unes centenes de metres sense necessitar frontal, la cavitat es tant gran que fa vastanta impresio estar alla dins.

Alguns sectorets escampats per els pobles dels voltants mereixen una visita, com es el cas de l'Hondon, que tot i tenir molt poques vies i no massa altes hi ha alguna joia amagada, txorreres i alguna estalactita que per un moment fa que ens posem nostalgics recordant Kalimnos.

Els pobles de la zona, tots blancs, i la tranquilitat que s'hi respira acaven d'arrodonir el viatge, a destacar les tapas en els bars de grazalema, i els talls de pastis del forn del poble!!!! No te desperdici!

Com es veu aqui cap al final la cosa es va anar torçant fins que l'ultim dia, veient la que queia vam decidir plegar veles i anar a una altre vanda, que aqui hem vingut a pende el sol!!! Queda pendent una altre visita!