dissabte, 16 d’octubre del 2010

Serdenya

Perfi han arribat les nostres vacances tant esperades, tres setmanes per fer una mica de tot, entre altres coses sobretot pendre el sol a les platges i escalar molt... el fanatisme es gran, i es molt dificil evitar fer el notes en el ferry que ens porta de Marsella a Corsega... tot i que corsega ho deixo per la seguent entrada, ja que lo mes bo s'ha de deixar per el final. Aquesta es per parlar de Sardenya.


La primera parada es a Cala Gonone, al mig de la costa est. Es un lloc guapo que et deixa un gust de boca agridolç... Lo dolent es que el "poble"coster es vastant lleig ja que es una zona molt explotada turisticament (no es Salou tampoc, he!) Les vies que donen sobre el mar poden estar polides (no gaire), patinoses (a no ser que sigui hivern o bufi fort el mistral), seguros oxidats (puntualment).

Bé, quina merda direu, no! Hi ha ple de sectors molt aprop del mar pero amb les parets exposades cap al oest, sud/oest amb un tacte i una roca recomanable 100%

Biddiriscottai es un desplom a sobre el mar que es pot considerar el maxim exponent de l'escalada al costat del mar.
Es a dir si les condicions son bones i enganxeu una de les linies guapes segurament us deixi un record de l'illa increible, i si enganxeu humitat/calor us preguntareu com pot ser que l'ajuntament de Cala Gonone no hagi decidit ferne una sorrera...

L'Ane entra de bon peu a la illa escalant Sirene al wall un 5b simpatic i agradable.

Les formacions increibles del sostre d'Ariel 6c+ 7m de sostre vastant cabron, tot sigui dit.


Un servidor a la sortida de la mateixa via, lo de semblar relaxat era per posar per la foto que un altre guiri molt amablement em va fer, i que sens dubte es deuria descollonar per dintre de la meva fingida ingravidesa, ja que m'havia vist feia un minut donant-ho tot per xapar.
Conclusio, a Biddiriscottai s'hi ha danar un dia que bufi el Mistral (es a dir el vent del Nord, Nord/Oest) i veure que tal...

Un altre lloc que per el que sembla es increible es la Grotta Millenium, no hi varem anar pero li deu donar mil voltes a biddi... quin conyas de nom, es una maxicova amb via de 30/40m de xorrera, equipat fa relativament poc i hon crec que per condir-ho has danar amb la idea de encadenar 7a, el grau, el acces per corda fixa una mica exposat i la humitat ens van disuadir, no sense dubtar molt...

S'Atta Ruja, a sobre de dorgali a part de tenir unes vistes guapes cap al interior de la illa i el Supramonte es ideal per inflarse a fer vies entre 6a i 6c+ a vista, la roca bonissima i l'escalada en placa vertical o desplomada sobre cantos mossegosos en faun veritable plaer!

Arcadio, es un petit sector hon la roca es d'extrema cualitat i hi ha una mica de tot, a destacar en la part central un desplom taronja vastant lliset hon hi han alguns setens llargs, llargs amb unes linies brutals.

Cala Fuili, be, jo no en tinc massa bon record... es un cano hon hi ha moltes vies, algunes sobadetes, vastanta penya trepant (tots guiris) en tot cas trobo que te lo dolent de Biddi... sense lo bo de escalar un desplom a tocar de la imensitat del mar. Tot i aixo te molta fama aixi que per algo sera... si hi ha humitat potser es el pitjor lloc per escalar de la illa/mon?

Despres d'apretar uns quants dies es molt recomanable visitar la zona de Supramonte, gran contrast amb l'ambient turistic rollu guiri 100%, aqui trobarem la Serdenya de veritat, la serdenya rural, i tot sigui dit plena de parets de calcari per tot arreu, hon hi ha un munt de sectors de tapia/friki, alguns a la guia i estic segur que moltissims sense publicar...

Sardenya te un important herencia de monuments megalitics, el poble Nuragic, ha deixat centenars de torres i altres histories, si us interessa un minim el tema val molt la pena veure-ho.


El poblat de Tiscali, es troba a dalt de tot de la muntanya, nomes s'hi pot arribar a peu despres de 45min de pujada a bon ritme per un caminet molt poc senyalitzat. El viatge al cul del mon no evitara pagar una entrada per alguns euros.
El poblat en questio esta fet caldo pero el lloc val la pena, es troba dins un amfiteatre amb unes parets de 60m d'alt que deuen desplomar entre 30 i 60m. Si, si s'hi pogues escalar seria el parais, tot i que no tinc molt clar que s'hi poguessin traçar vies per el comu dels mortals...

Ningu ha entes perque els Nuragics van decidir viure dalt de tot d'una muntanya increiblement aillats hon nomes hi ha roca mare calcarea per tot arreu, com s'ho feien per l'aigua? De que menjaven (alla no es pot cultivar res)
Per mi la resposta es evident, eren uns fanàtics que acampaven a peu de via!!!! D'aqui neixen les expresions d'apretar com un nuragic o de força nuragica, que ens acompanyaran la resta de viatge per exasperacio de l'Ane.


Una altre cosa molt interessant a fer es visitar el poble d'Orgosolo, que sense cap mena de complexe es un bon representant de l'orgull sard. El poble esta ple de murals reinvindicatius, sembla que es van començar a pintar els anys 60 i tracten sobre diferents causes arreu del mon, desde la guerra del vietnam, els balcans, dictadures a sud amèrica, la plaça de tian an men i mil causes desconegudes. La implicacio politica marcadament d'esquerres, el fet del absolut respecte cap a elles i la sensibilitat dels artistes que les han fet fan imprescindible la visita.





Isili
Al centre de la illa es una super zona d'escalada, no hi ha molts sectors pero la roca es increible, plaques desplomades o molt desplomades plenes de forats que tallen i algunes regletes, en conjunt una escalada vastant athlètica amb una roca taronjosa, negre super guapa. El sector Pietra Filosofale, es aixo, el mateix nom ho diu, es una mena de revelacio... roca linies, tacte increibles.
El sector corvo espeziale es un desplom d'uns 45° amb vastant/molt canto, es dels primers sectors equipats i la roca s'en ressent, a destacar un 6c de 10m de desplom de 45° mes 10 de placa desplomadilla amb megafestival de cantos ultrapolits tot el rato, al ser tant gansos no suposa molt problema la polimenta, jo mai havia escalat res similar, brutal... cal dir que es evident que es la via d'escalfament del sector aixi que imagino que les mes dures deuen estar millor de tacte.

Despres d'apretar, tot sigui dit al lloc no hi ha massa cosa a fer aixi que es altament recomanable anar a Isili que es troba a 5 min de cotxe i fotres una pitza de dos pams de bou de diametre per 6 euros entaulat com deu mana!!! I si esteu afamats com naltros i farts de menjar en la furgo podeu acompanyar-ho dun plat de pasta i aixi feu un refiling d'energia, ale! a omplir el fetge de glucogen!!!!!


Un 6a+ molt xulo i athlètic de pietra filosofale, l'unica critica que se li pot fer al lloc es que es una llastima gegant que el sector fa nomes uns 15m d'alt, tot no es pot...



L'Ane muntant un 6b a pietra filosofale, roca crustillant ideal per destrossarse la pell i acabar el dia amb un somrriure d'orella a orella, encara recordo el mal de la pell trinxada, haaa.... quins records....

La vida de furgoneta es el que te... toballoles per assecar, roba netejada a ma estesa... humitat de la mort (sobretot si plou).

Sud oest de la Illa
Potser el sud-oest de la illa, i especialment els voltants de Dusmunovas es de les millors zones per fer friki. La altissima concentracio de sectors junt amb la tranquilitat que ofereix aquesta zona de costa, sobretot comparada amb el nord, nord/est de la illa, fan de Dorgali un lloc molt atractiu.
Nosaltres al final hi hem escalat poc perque hem pillat molt mal temps.



Tot i aixo hem escalat aprop de Masua antiga zona minera costera en plena decadencia, es a dir molts edificis inclus antigues mines avandonades que es cauen a trossos. La zona es bonica i el paisatge decadent te el seu encant, si mes no per veure-ho. La costa molt salvatge i tranquila.



En concret hem escalat a Wild Cadapria, un petit sector molt variat amb algunes vies molt bones! Val la pena apropar-s'hi un dia! Aqui es hon mes ens ha sonat la flauta, tant a la Ane com a mi, ella s'endu un 6a+ a vista de 33m de placa vertical a trams molt fina sobre gotetes d'aigua i amb distancies entre seguros de vegades de 5m i no precisament en passatges facils...jo la veritat es que cuan he pujat he flipat vastant, sobretot amb el factor coco, i no he dubtat gens ni mica en pillarme de la cinta quan he vist el tercer xapatge consecutiu amb la ultima cinta a cuenca una goteta d'aigua per el peu i un planet per la ma... tranki la sang freda del personal! jeje.


Jo per la meva vanda he trionfat a Il cavagliere palido 7a+ via que he trobat molt dura, ja que tot i ser del meu estil 100% m'ha deixat com a record un a de les millors lluites escalant assajat.
Dir que es al mes pur estil sant benet la roca la cotacio i els moviments... acrobatica, de dits i amb passos molt llargs amb peus dolents/dolentissims, tot el que hi ha es imprescindible per encadenar, i com no, si fas menys de 1m80cm segurament sigui inhumana de dura.

Foto testimoni de la similitud santbenetera, per evitar veus discordants fonamentalistes com ja varen sorgir quan vaig afirmar que als alps hi havia un petit Sant Llorenç, sense tram podrit! No si s'ha d'admetre que m'agrada provocar a laguns personatges dels que no revelarem els noms...Pere? Marc? Aleix?
Doncs si, aquestes son les vies que m'agraden a mi... les coses a bloc morfologiques i a dits, a poder ser amb passos llargs en placa lleugerament desplomada, bé, com veieu no demano gaires parametres...a! si que no tinguin pinces ni plans, sem oblidava...tambe s'accepten xapes a distancies raonables. A! si, sense creuaments ni bicicletes!

Abraçat a la xorrera que marca l'inici de la via en questio... no, si la illusio cuan encadenes al limit et porta a aquestes mostres desmesurades de carinyo i efecte tant vergonyoses...



El poble de Castelsardo, al nord de la illa, no he pogut evitar posar aquesta foto, no nomes per el lloc si no a mes a mes per el temporal de Mistral, onades ganses i el nostre ferry per tornar a Corsega anulat per l'estat de la mar... com diuen els nostres amics francesos [tan pi!] .
Ens ho prenem amb bon humor, ja que de fet ens queden dies de vacances i quedar encallats a sardenya ho es tot menys dramatic.
Passejant per Santa Teresa de Gaillura trobem aquest bar, i devant una publicitat tant prometedora em prenc dos cafes, per veure si el seu brevatge te algun efecte en la meva limitada resis, no va sorgir un efecte constatable pero el expresso italia, perdo! sard, dona mil voltes al brevatge aigualit que ens prepara la cambrera del bar per al personal del hospital, que aconsegueix que et vingui de gust pendre aquell veri rapid i pujar corrent per seguir trevallant.


3 comentaris:

Aleix ha dit...

Jajajjaja bonissim el post bow! ara, tens el gust al cul, vies curtes, de dits, de placa desplomada i amb peus dolents, que no veus vas al revés de tothom?? el shawarma fent viakals de 80 metres de desplomaco i cantarral i tu vas amb aquests totxets!

PD: per cert, ja veig que ara moveu pasta, ja m'he quedat amb els katana de l'Ane...

MSN ha dit...

ETS UN PUTU FANÀTIC! t'agraden les vies més rares i rabioses! la teva verdadera vocació és el bloc i no ho saps! jjajaajajaja
"veus discordants fonamentalistes"? seràs mamón! a veure, com t'ho he de dir... Com Santllors no hi ha RES! ;)
Bouu! un viatge molt ben parit, Kalymnos i Serdenya son dos destins turisticoescalatorils que no em vull perdre!
Salut!

PD:Ens veiem al desembeerrrrrrrrr!!

Oriol ha dit...

Salut!!!
Si, si, hem d'organitzar alguna cosa, he! L'any que ve ho hem de quallar, o veniu cap a frança o anem a un altre lloc pero ho hem d'organitzar!!!!
En quant a les vies que voleu que us digui... no si a mi magraden les de conti pero es que d'aixo no en tinc...
pd: no esteu maravellats del meu us del potoxop per pixelar-me la cara per preservar la meva mermada dignitat a la foto de la xorrera? ho he desobert tot sol, he! sense ajuda! No si soc un crak...