Caramba! Mais c'est du 6! 120m 6a+ (V+ obl.)

Intentant començar l'any amb bon peu, i estar al dia de les entrades del blog... potser el primer d'any al mati no es el millor moment per fer-ho, pero aixo va com va.

Aquesta via llarga es troba tambe a Ailefroide, i la vam fer dos o tres dies despres de fer le pilier du levant el peu de via es troba uns 300m a l'esquerra del pillier, i li dona el sol a base de bé, aixi que si tens la moral suficient es poden fer les dues en un sol dia.

Com le pilier, Caramba! Mais c'est du 6! es una via llarga molt bona per escalfar motors, els llargs mes dificils poder son una mica mes continuos, i son molt guapos. Tota la via esta molt ben assegurada amb parabolts, i compensa el fet que sigui curteta per tenir els dos penultims llargs molt bons, nomes calen cintes i amunt oju no equivocar-se i ficar-se a la de la esquerra, es la que comença molt tiessa.

L1 6a Vastant variat, inici athlètic amb una segona meitat un poc mes fineta.

L2 6a Creues un sostret que costa una mica de veure de que va el assunto pero un cop decidit es fa be i despres fas una plaqueta molt tranquila. Es un llarg curtet pero esta be.

L3 6a+ Poder el mes guapo de la via, llarg d'uns 35m que surt en diagonal molt marcada cap a la dreta, resseguint la vora del sostre enorme, te molt ambient i es una escalada variada, passets finets, fisures ganses, romos... reunio sobre un espero, nomes per aquest llarg ja val la pena pujar fins aqui, llarc vastant athlètic, i molt estetic.

L4 6a+Ara es tracta de fer una travessia cap a l'esquerra per una placa d'adherencia, sort que els parabolts estan a pam i el factor psicologic es nul perque es tracta d'una escalada molt precaria, de minipeus i de romillus... Surt a vista pero anava molt, molt tenssu.

L5 6a Sembla facil pero oju, jo l'he fet de segon i no se si es per aixo, o no, pero deu n'hi dor, principi facil i despres tecnic sobre romillus i cantets, tallat per un repos un arbre que esta per alla... els ultims metres es fan be tambe, per acavar de bon rollu.

Per baixar hi ha una linea de rapels que baixa en vertical i et deixa al peu de via. Desde la reunio trecera deu ser complicat avandonar pero el L4 no es gens obligat.

En general es una via molt recomanable amb un granit de molt bona qualitat, l'unic fallo es que poder es una mica curteta.

Pilier du levant 6b (5c obl) 200m

Primer dia de vacances, cafe rapid, ja que es cap de setmana i tenim la paranoia a sobre, es una via tipica d'Ailefroide i acava de desenvarcar un grup nombros que han marxat en direccio al peu de via... afortunadament no hi havia motius d'inquietar-se, tot i que al final serem tres cordades aquell dia les que pujarem per la via.

Pilier du Levant es una via molt guapa i variada, sobre un granit molt compacte. La part d'abaix recorre unes plaques tumbades vastant finetes tot i que no son d'adherencia, desde sota no criden l'atencio pero els llargs sovint en travessia a l'esquerra sortejen la vegetacio i troben les plaques guapes. La part de dalt es posa tiessu i pots fer força als cantos, cosa que s'agraeix, a sobre amb un ambient aeri sobre un pilar espectacular.

La longitut dels llargs es orientativa...

L1(30m) 5c Marcada travessia a l'esquerra, be per escalfar la goma dels peus de gat i recordar que es aixo de escalar sense poder fer força, cap al final es una mica mes exigent.

L2(30m) 6a Segueix una marcada travessia a l'esquerra amb canto per pujar dret per una placa molt fina, on has de anar tranquil i currar't-ho, sort que l'ha fet l'Ane, que encara que ho negui les plaques son lo seu.

L3(25m) 5c+ Inici amb una travessia facil cap a l'esquerra amb canto per pujar per una placa compacta fina, pero despres del llarg d'avans ja vas concienciat i es fa be.

L4(30m) 5c+ Llarg poc continuo en que hi ha alguns passatges fins per pujarse per esperonets romillos entretallats per vires.

L5(30m) 6b El tema es posa dret! creues un diedrillu tancat que no saps si posarte dintre rollu precari o intentar posar els peus per fora, raret a vista (no surt), i creues un sostret diagonal que sembla complicat pero quan trobes el canto no ho es, la continuacio es ben tiessu, de canto, per disfrutar. Llarg complicadot a vista ja que te sequencies de bloc rares, pero no es obligat.

L6(40m) 6a+ El llarg de la via, una placa gris, vertical, al mig de l'espero, comença amb un passet tonto per seguir tranquil per el limit de l'espero (molt estetic) despres la travessia a l'esquerra marca l'inici de lo complicat, escalada tecnica sobre regletes per sortir per un espero romillu molt xulo, mes facil del que sembla, per acavar amb uns 10m de cresta ultrafacil fins a una repisa comoda, es pot muntar reunio d'un parabolt de progressio i una baga en un dels blocs enormes que hi ha sobre la repisa, aixo evitara fer el pas de V finet de l'L7 amb tot el xiclet (caiguda a la repisa lletja), si confies en les teves capacitats pots empalmar facilment, i poden surtir unes fotos molt guapes del 2 on de la cordada sortint del L6 desde la R7!

L7(10m) 5c Passet facil si saps que no tens tot el xiclet, seguit de un IV de fisura fins al cim de l'espero.

Descens en 4 rapels vastant llargs (casibe de 50m) que baixen bastant rectes mirant al buit a la dreta de la nostre via per les plaques per on puja Riviere Kwaï.

Despres de tot lo mes complicat son els primers llargs ja que son obligats i de vegades costa aixo de deixar la txapa sota els peus quan no hi ha canto, suposo que es la falta de costum d'escalar en granit, la part de dalt es dificil pero les xapes estan aprop. Les vistes sobre la vall son genials, i la cervessa al sol quan arribes al camping d'Ailefroide tambe.