Cauterets

Seguint una mica l'esperit nomada varem decidir marxar de catalunya nord, i aproparnos a Cauterets, on vam poder entrenar tot el que vam voler en alçada,amb fred, amb calor, amb boira, de dia, de nit... corrent entre boscos de pins, d'avets, entre les roques i la molsa, per prats, sols o amb excursionistes que et miren discretament pero que no poden dissimular que no acaven d'entendre que fas alla corrent.

De fet jo tampoc ho se, sense saber com ni perque aqui estic, corrent muntanya amunt. Hi ha una força que s'ha despertat, com un petit animal que li treus el collar i li dius: -corre! i que saps que un cop hagi començat no tornara fins que el cor li digui prou. Poder correr per aquestes muntanyes no te preu, la naturalesa en estat pur, els paisatges, el clima dur, sabem que estem aqui per un parell de mesos i un no es pot quedar a casa sabent que un cop acavat probablement mai mes tindrem aixo al "jardi de casa".

Caramba! Mais c'est du 6! 120m 6a+ (V+ obl.)

Intentant començar l'any amb bon peu, i estar al dia de les entrades del blog... potser el primer d'any al mati no es el millor moment per fer-ho, pero aixo va com va.

Aquesta via llarga es troba tambe a Ailefroide, i la vam fer dos o tres dies despres de fer le pilier du levant el peu de via es troba uns 300m a l'esquerra del pillier, i li dona el sol a base de bé, aixi que si tens la moral suficient es poden fer les dues en un sol dia.

Com le pilier, Caramba! Mais c'est du 6! es una via llarga molt bona per escalfar motors, els llargs mes dificils poder son una mica mes continuos, i son molt guapos. Tota la via esta molt ben assegurada amb parabolts, i compensa el fet que sigui curteta per tenir els dos penultims llargs molt bons, nomes calen cintes i amunt oju no equivocar-se i ficar-se a la de la esquerra, es la que comença molt tiessa.

L1 6a Vastant variat, inici athlètic amb una segona meitat un poc mes fineta.

L2 6a Creues un sostret que costa una mica de veure de que va el assunto pero un cop decidit es fa be i despres fas una plaqueta molt tranquila. Es un llarg curtet pero esta be.

L3 6a+ Poder el mes guapo de la via, llarg d'uns 35m que surt en diagonal molt marcada cap a la dreta, resseguint la vora del sostre enorme, te molt ambient i es una escalada variada, passets finets, fisures ganses, romos... reunio sobre un espero, nomes per aquest llarg ja val la pena pujar fins aqui, llarc vastant athlètic, i molt estetic.

L4 6a+Ara es tracta de fer una travessia cap a l'esquerra per una placa d'adherencia, sort que els parabolts estan a pam i el factor psicologic es nul perque es tracta d'una escalada molt precaria, de minipeus i de romillus... Surt a vista pero anava molt, molt tenssu.

L5 6a Sembla facil pero oju, jo l'he fet de segon i no se si es per aixo, o no, pero deu n'hi dor, principi facil i despres tecnic sobre romillus i cantets, tallat per un repos un arbre que esta per alla... els ultims metres es fan be tambe, per acavar de bon rollu.

Per baixar hi ha una linea de rapels que baixa en vertical i et deixa al peu de via. Desde la reunio trecera deu ser complicat avandonar pero el L4 no es gens obligat.

En general es una via molt recomanable amb un granit de molt bona qualitat, l'unic fallo es que poder es una mica curteta.

Pilier du levant 6b (5c obl) 200m

Primer dia de vacances, cafe rapid, ja que es cap de setmana i tenim la paranoia a sobre, es una via tipica d'Ailefroide i acava de desenvarcar un grup nombros que han marxat en direccio al peu de via... afortunadament no hi havia motius d'inquietar-se, tot i que al final serem tres cordades aquell dia les que pujarem per la via.

Pilier du Levant es una via molt guapa i variada, sobre un granit molt compacte. La part d'abaix recorre unes plaques tumbades vastant finetes tot i que no son d'adherencia, desde sota no criden l'atencio pero els llargs sovint en travessia a l'esquerra sortejen la vegetacio i troben les plaques guapes. La part de dalt es posa tiessu i pots fer força als cantos, cosa que s'agraeix, a sobre amb un ambient aeri sobre un pilar espectacular.

La longitut dels llargs es orientativa...

L1(30m) 5c Marcada travessia a l'esquerra, be per escalfar la goma dels peus de gat i recordar que es aixo de escalar sense poder fer força, cap al final es una mica mes exigent.

L2(30m) 6a Segueix una marcada travessia a l'esquerra amb canto per pujar dret per una placa molt fina, on has de anar tranquil i currar't-ho, sort que l'ha fet l'Ane, que encara que ho negui les plaques son lo seu.

L3(25m) 5c+ Inici amb una travessia facil cap a l'esquerra amb canto per pujar per una placa compacta fina, pero despres del llarg d'avans ja vas concienciat i es fa be.

L4(30m) 5c+ Llarg poc continuo en que hi ha alguns passatges fins per pujarse per esperonets romillos entretallats per vires.

L5(30m) 6b El tema es posa dret! creues un diedrillu tancat que no saps si posarte dintre rollu precari o intentar posar els peus per fora, raret a vista (no surt), i creues un sostret diagonal que sembla complicat pero quan trobes el canto no ho es, la continuacio es ben tiessu, de canto, per disfrutar. Llarg complicadot a vista ja que te sequencies de bloc rares, pero no es obligat.

L6(40m) 6a+ El llarg de la via, una placa gris, vertical, al mig de l'espero, comença amb un passet tonto per seguir tranquil per el limit de l'espero (molt estetic) despres la travessia a l'esquerra marca l'inici de lo complicat, escalada tecnica sobre regletes per sortir per un espero romillu molt xulo, mes facil del que sembla, per acavar amb uns 10m de cresta ultrafacil fins a una repisa comoda, es pot muntar reunio d'un parabolt de progressio i una baga en un dels blocs enormes que hi ha sobre la repisa, aixo evitara fer el pas de V finet de l'L7 amb tot el xiclet (caiguda a la repisa lletja), si confies en les teves capacitats pots empalmar facilment, i poden surtir unes fotos molt guapes del 2 on de la cordada sortint del L6 desde la R7!

L7(10m) 5c Passet facil si saps que no tens tot el xiclet, seguit de un IV de fisura fins al cim de l'espero.

Descens en 4 rapels vastant llargs (casibe de 50m) que baixen bastant rectes mirant al buit a la dreta de la nostre via per les plaques per on puja Riviere Kwaï.

Despres de tot lo mes complicat son els primers llargs ja que son obligats i de vegades costa aixo de deixar la txapa sota els peus quan no hi ha canto, suposo que es la falta de costum d'escalar en granit, la part de dalt es dificil pero les xapes estan aprop. Les vistes sobre la vall son genials, i la cervessa al sol quan arribes al camping d'Ailefroide tambe.

Les aventuriers de l'arche perdue 250m 6c (6a obl)

Despres de varis intents frustrats de fer via llarga aquest cap de setmana hem aconseguit fer-ne una, al congost de Pierre Lys, prop de Quillan, al departament d'Aude.

Com no pot ser d'altra manera ens hem equivocat de parking, i un cop arreglat el primer contratemps, ens hem equivocat de via...
Despres d'aquets incidents hem trovat el peu de via, atencio perque esta amagat, cal pujar per unes pendent amb roques uns 15m i trobem un pont de roca amb una baga com R0 (el primer parabolt esta aprop pero amagat dins un diedre boscos).

L1 V+ 30m Molt guapo per escalfar, tiessu i athlètic tot i que hi ha molt de verd al voltant.
L1 bis 30m Dins del bosc, hi ha una corda fixa, no es enpalmable pero permet fer una mica de passeig botanic.
L2 6a 40m Diedre vastant guapo amb un passet vastant fi en la primera meitat.
L3 V+ 40m Diedre obert i placa de canto, agradable d'escalar.
L4 6c 35m Inici en escalada en placa, per pujar a un diedre que va en diagonal a la dreta, aqui hi ha una sequencia de bloc intensa i tecnica 6c?, per passar si no es en lliure es txungo tot i que les txapes estan aprop, es pot guarrejar posant un tasco a la fisura, despres s'ajeu i segueixes en trave per una fisura mes o menys 6a+. Llarg guapo tiessu i estetic, aqui ja surts del bosc i hi ha ambient de tapia.
L5 V+ 20m Llarg curtet i tecnic, es pot escurçar distancies entre xapes amb un perell de friends mitjans.
L6 6a 35m Llarg xulo i atletic, es una versio light i garrula del 6c.
L7 6b 20m Llarg tecnic, que es comença ajudante d'un arbre que esta al mig, lo dolent es que s'ha d'anar al lloro despres de no caure-hi a sobre... no vaig mirarm-ho molt per treurel en lliure pero es mes raonable que el 6c.

L8 6a/+ 20m Entrada atletica per sortir per un IV+ agradable, amb uns ultims metres en xemeneia.

Per la baixada cal contar facilment una hora, es pesada la part de la canal amb roca suelta perque es vastant empinada i baixes atent tota l'estona de no anar avall. Al final hi ha una corda fixa que seguim i avandonem a mig baixar per seguir un passamans que ressegueix la base de la paret fins la tirolina del principi

 L'Ane a 3 metres d'acavar la via amb la carretereta vastant transitada al fons del congost.

La via es xula, sobre una roca bonissima pero tallada per varies vires que li treuen ambient de tapia, tambe hi ha vastants arbres, varis dells serveixen de reunio! Amb cadena maillons i tot el rollo! Es bona idea portar una baga i algun tasconillo i algun friend mitja si anem amb el 6a justet.

La via teoricament es pot rapelar... dic teoricament perque no sembla molt bona idea.

La Balme

Avui plou... no una mica si no vastant, i ahir plovia amb ganes tambe, solucio La Balme al costat del poble de Yenne, el nom esta ben posat, si bé no es la bauma mes gran del mon té unes dimensions mes que considerables, i unes linies per somiar...

Lo bo es que eu un sectoras, calcari gris bonissim plagat de txorreres que apareixen i desapareixen sobre una roca amb molt bon tacte si be que els peus d'algunes vies estan sobadillos (almenys en la primera via equipada del sector) no molesta ja que parlem de vies de conti en un desplom vastant potent... Cal dir que inclus despres de dos o tres dies de pluja potent seguits aguanta sec. L'emplaçament es vastant xulo al costat del Rône.

Lo dolent es que hi ha una carretera vastant frequentada (sobretot l'estiu) a 3' del sector i se sent el soroll dels cotxes si be no els veus ja que els tapa un bosc potent. I cal comptar que la primavera, ben be fins a Juny la paret xorreja una mica per tot arreu (o aixo ens han dit)

Les ressenyes es troben facilment per internet de lo que vam probar:

A l'esquerra de tot hi ha set sisens, vastant junts i d'un interes relatiu exepte un 6b+ sense nom pero molt guapo, es una potent travessia que creua una placa desplomada i que acava creuant un bombet, son 20m de pura conti ideal per escalfar o per rebentarsse de la manera mes tonta... segons les capacitats de cada un. Acaves a tres metres de la paret i a set o vuit de l'assegurador... un viote!

Despres de casi fer a vista el 6b+ exepte la sortida tot sec, no mola anar maxinflat i pillar un forat ple d'aigua... jeje, lo minim amb la pluja.... anem a Les Colognettes 7a la primera via que es va equipar del sector, increible! 20m i en desploma uns 6-7... res de conti, 11 o 12 mov llargs en xorrera molt intensos emb els seus respectius 3 xapatges tensus per una sortida de conti amb reposillos, jo que soc un inutil amb les xorreres i la via que es exigent... bé, m'ha semblat molt xunga com 7a.

Lo maleit 7a... es molt trist fer fotos de la via sense escalador pero anant dos...

Lo millor ha sigut la tornada, estava anunciat que hi haurien tempestes i casibe ens cau el cel a sobre, el cel negre i una tromba d'aigua espectacular... en arribar a grenoble aparquem i quan mirem direccio del massis del Belldon, surprise! Ha nevat per sobre 2000 o 2300m, 15 Agost i cau la primera nevada, 5° minima i 15°maxima a Grenoble, cota 250m... s'ha acavta l'estiu?!?! La foto testimoni tot i que no es veu gens be...

Rue des Masques

Aquest cap de setmana hem estat molt ben acompanyats ja que han vingut de visita la Cris en Joxean i el seu gos Vodka.

Per apreciar millor la magnitut de l'esdeveniment:

Hem descobert que al mig dels alps hi ha un Sant Llorenç del Munt.
Mes d'un, (i no dire noms) deu estar retorssant-se sobre la cadira pensant: -Que diu aquet! -No podemos permitirlo! -Ja sera menys! -"Flipao".

Doncs be, integristes de Sant Llorenç em fa molt de mal donar-vos la rao pero es cert, no es tant guapo com Santllors per què: Hi ha menys vies i hi ha molts italians... per contra la roca no te tram de podrit, very important!

Be, de fet no tenim res en contra dels italians, és més, era gracios veure com Vodka es despertava cada 5min cuan un italià cridava Vloka! I cuan un italia crida, crida de veritat!

Rue des Masques, uns quilometres al sud de Briançon es un lloc hon pots arribar a passar fred al agost quan fora del barranc carda una calor de collons. Si be es cert que venint de Catalunya es una zona amb un interes relatiu, ja que entre Margalef Sant Llorenç i Montserrat nem servits amb varietat i qualitat de conglomerat...

S'hi pot dormir amb la furgo sense cap problema, hi ha lloc de sobres, hi ha aigua i esmorzes en un entorn molt guapo.

Un video d'un 7a+ que m'ha fet molta illusio. Amb l'inestimable cameraman Joxean.

Grand Sablat

Un grand merci a ceux qui ont fait possible le ressamblement de bloc et publiciter cet espot super!
Com le topo est provisionel et distribué gratuitment par les organisateurs je l'acroche ici.
Le ressamblement courageait aux participants a participer a la ouverture et le brossage, on a netoye quatre noveaux blocs, car ils sont un peu ecartés de la zone central et ils n'etaient pas encore netoyes. Ils sont faciles et pas tres hautes mais jolies quand même. Si ces blocs ont dejà un FA on vous remercierait votre ressaignement car on connait pas bien le travail deja fait.

Dues fotos de l'Ane apretant en el Coinces bloc 6a+ (a confirmar) que comparteix l'entrada amb el enfant gros pero evita la porta utilitzant una altre sequencia per sortir pel mig de la placa, ho per cert hi ha un passet. En va fer el FA, i a sobre despres diu que no te força...

Jo mateix en Enfant gros 6b (a confirmar) creiem que FA també, de fet la megaporta es vastant inevitable ja que el talo dret es molt dolent, no cal dir que aguantarla es lo dur del bloc ja que lo que trinques amb dreta es una regleta molt petita i el romo de la esquerra... bé es lo que es...

Tres fotografies d'un bloc que m'ha molat molt, l'ultim del finde hon hem netejat Pas tout suite 6b+ (a confirmar) FA ja que hi havia dues regletes a mig partir-se...

El color vermell coure del bloc i el seu emplassament es molt especial, llastima que es baixet novstant surt una trave de 7 mov amb un ultim pas de mantel senzillament genial fan d'ell un bloc molt guapo.

D'aquesta posicio has de fer un dinamic a muerte desde un tridit arquejat petitissim que afortunadament talla a sac i una pinça roma, la gracia del assunto es que no llençes a enlloc si no que tot el xou es per recolzar el talo de la ma dreta sobre la pinça roma i quedar-te amb equilibri sobre aquesta ma, sense peus.

Aquest bloc era un llençament vastant xulo de sector ressenyat per la organitzacio, per cert mes facil del que sembla, mes o menys 6a+

L'Ane ven animada tirnt cap amunt d'aquest V+, cal dir que hi havia algun "bloc facil"com aquest hon tenies una bona sorpresa a dalt, ja que el tipus de roca fa que a la que el bloc s'ajeu la roca perd canto i te un tacte que no mata aixi que es tracta de no quedarte quiet sobant els plans, es tant facil dir-ho i tant dificil fer-ho....

Saint Léger

Es a dir Sant Lleuger, textualment, pot existir millor nom per una zona descalada ? De moment es la zona descalada de les que hem estat a frança que em mola mes, i es que s’ajunten varis trets caracteristics…

1) Riu amb un caval vastant decent per banyar-se, amb platjetes de codols blancs…

2) Roca brutal hits, em recorda al calcari de sadernes, potser amb mes txorreres, escalada generalment atlhetica i vastant variada.

3) Un munt de vies

4) La relativa tranquilitat ja que misteriosament no hi ha gaire gent escalant

5) Els pobles de pedra dels voltants, medievals amb castells, provença rules !

6) El bon vi, be naltros som de cervesa pero bueno…

Per contrapartida, cal deixar-ho clar :

1) Per sota de 6a no hi ha res, be potser una via, pero no se hon

2) En general per disfrutar has de contar a partir de 6b

3) L’alegria txapil sense ser exagerada t’obliga a anar-hi, tot i que hi ha de tot com a tot arreu.

4) A l’estiu al riu hi ha vastants domingueros, pero cal dir, que fent honor al seu mal nom apareixen el diumenge i no pas el dissabte.

5) Per treureli suc a la zona l’ideal es primavera o tardor, efectivament no molt practic de cara a les vacances… A l’estiu es aprofitable nomes un 20% de tota la escola tot i que segueix valent la pena la visita.

Com aqui estem dos perduts a can frances doncs les fotografies son les que son, es a dir contrapicats cutres pero fem el que podem…

Despres d’apretar i fer el que bonament es pot banyarse al riu i fer una cervesa i unes patates fregides amb el solet suau de la tarda… Que has encadenat, guai, que no ? Rapid set passa la mala llet i els pensaments negatius, coi la cervesa en dejuni… quin invent !

T’as le look coco 6b o tambe anomenat trampa per a turistes n°1, via de resis curta amb sequencia en desplom de passos llargs i canto vastant petit per tractar-se d’un 6b classic, vaia que si vols escalfar arribes a la reunio ben escalfat. Cal dirque es molt guapo de moviments bloc power!

Conyes a part desploma prou per ser nomes 6b...

Baisers volés 6c, tambe anomenat trampa para turistes un xic rucs n°2, ja que esta a quatre metres a la esquerra de la anterior i desploma mes i a sobre lentrada es veu xunga pero la curiositat pot al turista incaut (com un 6c pot creuar aquel desplomet sense canto ?)

Entrada sobre regletes planes petites i romes, fatal de peus, tranki apretades ! al mig agafes aire i reposes, desplom hon agafes un lateral d’hombro, ma-peu, lateral dolent amb dreta, vas donant-ho tot a una regleteta esquerra tranki ! aixo es 6c ? despres agafes un imber amb el braç estirat amb lorella a l’axila i fots una remuntada que creues mig sostre i sortidadel bombo de regles petites crustillants, mmmm… Una petita joia amagada dins el bosc. Bé, es 6c perque es curteta i si saps com va passes corrent pero les apretades son dignes de 7a+, em queixo pero despres sempre provo vies curtes.

Per cert nomes dir que fa cinc anys la primera estava de 6a+ i la segona de 6b+, jeje, catxondos aguets Provençals….

Moule minette 6B+, ho com mola escalar !!!! Es d’aquelles vies per disfrutar de dalt a baix, forats i forats, amb una roca que fa formes curioses, desplom i cada cop a apretar una mica mes fins que has de sortir del bombo amb uns passos llargs sobre canto mitja. Que no us enganyin ! Veniu aqui a escalfar i entrareu amb bon peu a Saint Léger ! Tot i ser curteta l’antitesi de les anteriors.

Mélodie 6a Almenys tenen la decencia dequipar algo vertical ! Molt agradable a escalar, pujes sense menjarte l’olla a estones canto que mossega a ratos canto pla…

C’est ma tournée 6B vastant mes guapo del que sembla, ja que comença per placa, repiseta i desplom final, pero la repisetaa no es tal i resulta ser vastant homogeni, no molt continuo pero xulo a escalar, ai com costa pujar-se al bombo ! mantel power !

Hold-up 6B+ Sembla guapo i variat i no decepciona, entrada vertical sobre canto mitja petit que mossega, mini trave sota el sostre en fisura invertida, sortida sostret, esperonet desplomat i dues xapes que semblen facils pero resulta ser van vertical, tens ple de canto pero cal triar, o ten vas per plans i romos o vas per miniregletes que mosseguen, ale cadascu al seu rollo…

Cal dir que per montar vies al limit del teu grau t’ho has de currar, a la que la cosa desploma els seguros estan una mica mes allunyats i bé, ho hem intentat pero despres de caure 6 cops en el mateix puto pas d’un 7a+ he desistit de montarlo… s’hi haura de tornar…

Cal dir que totes les vies anteriors son ben guapes i es troven a la ombra al estiu

Fleur de Lotus 160m 6b (max obl 6a)

Aquest nom et porta directament a aquell lloc de somni, aquell pilar de granit, surcat de fisures, al circ de thes unclimbables a Canada, quan vaig veure el video de la via vaig flipar, pero no cal confondre Lotus flower amb la modesta Fleur de Lotus d’Orpierre, ideal per treures el carnet d’escalada en placa.


Orpierre tampoc esta tant malament...

De moment el nostre examen no va anar gaire be, i a sobre vam haver de cardar el camp corrents perque el cel sens queia a sobre, poca broma amb les tempestes a aquesta regio, sort del casc que para els cops de la pedregada !!!! Tema llamps sempre sembla un rollo subrealista que et pugui tocar un pero bé… no deu ser tant impossible… Dir que esta tota amb parabolts i l’equipament es rollo esportiu, afortunadament ja que l’escalada es fineta.

L1 6a+ (30m) Placa espectacular, gotes d’aigua i algun foradet, escalada tecnica i de currar-so una mica, la broma arriba amb un pas megallarg que no veig com ferlo estatic, lo de sempre vas fent i de cop el canto s’acava et quedes encallat amb un lateral a cada ma, plan B, a veure els peus ? ui no, ni hi ha res, tornes a reevaluar les preses de ma baixant les exigencies, si alla un metre mes amunt hi ha un lateral que sembla bo… s’haura de ujar els peus, els pujes en adherencia i un, dos i… hop ! Ui la taqui… vaya yuyu

L2 6a+ (30m) dues xapes de anar fent i et plantes sota un mur tallat a ganivet de 6m d’alt, molt guapo a escalar poques regletes, separades pero ben afilades, segueix sent tecnic pero almenys no es una maleida placa polida per l’aigua. La resta de llarg deu ser V+ molt atlhetic i molt guapo amb algun arbustillo als laterals, sobretot cap al final.

L3 V (35m) Un autentic regal, despres dels dos 6a+ es un llarg per anar relaxat i gaudir de l’escalada sense complicacions tecniques, tot i ser facil mai arriva a allunyar massa ni tens la sensacio de passejar pel bosc tot hi haverhi verdor per el voltant...

Mentres l’Ane recupera el llarg sentim trons lluny i ens ve al cap als dos com fa 15 dies va arribar una tempesta sense avisar… decidim baixar tot i dubtar molt, queda un 6B desplomat que fa pinta de ser molt disfruton, collons ara que ens haviem currat les plaques !!!! I dalt de tot un 6a de placa que es desperar que despres del L1 i L2 no hauria de donar molts problemes. El temps de fer els 3 rappels diluvia, pedrega, cauen llamps cada 2 min a sobre de la cresta hon acaven les vies, estem xops cosa fina i arribem a la furgo amb els peus fent xof, xof i tot xorrejant…

La tempesta ens ha putejat una mica pero ens ha regalat una vista increible.

Verdon

Nomes tenim tres dies pero desde que varem veure l'article sobre un parell de sectors d'esportiva nous del Verdon, ho tenim clar, cap allà anem encara que la meteo digui que fara mal temps... total diuen que plourà a tot França...

La zona fora del canó es molt agradable però s'intueix que a l'estiu això deu ser una bogeria, deu estar el cano plè de gent fins dalt...

Verdon is difrent...

La carretera desde la que s'accedeix a les vies llargues rapelant quedan-te a mitja paret... mes val estar segur d'hon et fots, si no no m'arribo a imaginar el marron...

La escaleta de joguina que et permet baixar fins a peu d'aigua i accedir a la tirolina per creuar a l'altre banda del riu...

La pluja desperta els colors de la primavera, i tambe la nostre desesperació, inclus ha nevat una mica...

Ja que no podem escalar almenys ens alimentem com il faut... i aixi es com ens engreixem, amb molt d'estil...

El canó mullat...sniff, sniff...

Arriba el dilluns i sorprenentment el cel està blau, avui si que es el moment de pujar al sector Hulk, segons diuen una aproximació èpica, i el sector un desplom ple de xorreres amb vies molt bones i amb els pàrabolts a distàncies molt raonables... suposo que es el premi per haver sobreviscut a l'aproximació.

La tirolina per començar, falta sentir el soroll brutal del riu que baixa amb un cabal desproporcionat despres de tota la setmana de plujes...

Cordes fixes...

Mes cordes fixes... i quan ja estas vastant tranquil, bé l'accés es laboriós però esta en condicions, et trobes LA ESCALA...

A la foto no s'aprecia pero es una escala de museu, plena de graons trencats, que es mou, flexa, sona... que esta posada amb un pendent de 60º 100m sobre el canó... aqui ja no es un tema de pujar com si fessis una ferrata si no que mola montar una reunió i treure la corda com deu mana... alguna anima caritativa ha posat uns 6 quimics per el camí... sembla que no calgui pero quan portes 30m d'escala i veus de primera mà l'estat... es de museu del terror!

Del que queda no hi han fotos pero inclou travessia amb un passamans a 150m sobre el verdon, passet tonto amb molt de vuit sota els peus... potser per aquesta part el millor es anar amb ensamble, separats uns 15m, ja que tens oportunitat de xapar ferros solids amb les cintes i ofereix molta mes confi que anar com en una ferrata enrrefiante d'aquets passamans de museu...

Arribem al sector, realment espectacular pero avui les vies son boniques cascades, cau aigua per tot arreu i segins com t'enganxi es com estar sota una dutxa... tot i aixo fem la via:

Le vin au bout des doigts 6a

Desplomillo de 12 m de canto gordu, escalem mentres ens cau aigua a sobre i amb totes les mans molles, no, si no serà perque no hi posem de la nostre part...

Parle à mon Hulk 6b+

Ufff... 15m, entrada dificil a llegir, tècnica pero fisica a la vegada, roca crustillant amb un tacte increible i amb una part superior plena de gotes d'aigua superafilades tot d'un tronja intens, acava al costat d'una savina gegant guapissima, petita via que recorda algunes fotos del taghlia.

El mes important les topos, un mix entre unes que corren per internet i les de la revista Grimer, per cert vastant mes currada que la escalar...

Els setens tot molls pero amb unes linies increibles... s'hi ha de tornar, 7b/c's de 30m de xorrera tots ells desplomats....l'Ane es aquella petita cosa negra entre els arbres...


La tornada al parquing ens regala les ultimes vistes sobre el Verdon, aquet cop si, havent vist el percal baixem rollu academic, la veritat es que val molt la pena pendre totes les precaucions...