Primavera a Andaluzia

De vegades les coses que no t'esperes son les millors, i aquest ha sigut el cas d'aquest viatge. L'idea inicial era anar a escalar a la Provence, especialment Saint Léger, Verdon i Chateau Verd, pero com anuncien vastant mal temps per tota la setmana i a mes a mes coneixent la zona sabem que te molts numeros d'estar tot vastant moll a causa de l'aigua que filtra, sobretot els sectors fanatics del Verdon...

Resultat, ens en anem cap al sud, lo mes al sud possible, aixi que arribem a Andalusia, tot i que fem una parada a Chulilla per descansar una mica i aixi baixar en dos dies, cal dir que Chulilla per si sola mereix una visita de varis dies.

D'aqui farem una escapada de dos dies al Chorro, tants d'anys sentint-ne a parlar s'havia de veure. El cano es xulo, pero per disfrutar-lo al 100% el millor es comprar la guia local, i aixi tenir totes les explicacions dels sectors mes nous i les seves aproximacions. El que cal visitar tambe es l'altre banda, la dels pantans, a desplomilandia, amb postes de sol de cinc estrelles.

L'Ane en una original sequencia on primer intenta luxar-se l'espatlla i despres posa a prova el seu menisc, i afortunadament acava superat el test.

El final de viatge ens apalanquem a Grazalema, un parc natural molt guapo que es troba a la provincia de Cadiz i que mes tard ens enterem que es un dels llocs amb una mitjana de pluviositat mes alta d'espanya, ironies del desti. 

Estampa minimalista d'un bon esmorzar a la "campanya"

Entre altres activitats es pot degustar el prestigios formatge d'ovella Payoyo, que a part de tenir un nom molt catxondo esta prou bo, tambe flipem quan ens asseventem que hi ha una especie d'avet endèmica que s'anomena Pinzapo, com veieu els locals son vastant catxondus quan es tracta de posar noms a les coses. 

Per Grazalema, i un altre cop de rebot, despres de discutir amb uns escaladors locals molt catxondos ens decidim a anar a veure la Cueva del Hundidero, que segons sembla es una cova enorme, en la que pots penetrar unes centenes de metres sense necessitar frontal, la cavitat es tant gran que fa vastanta impresio estar alla dins.

Alguns sectorets escampats per els pobles dels voltants mereixen una visita, com es el cas de l'Hondon, que tot i tenir molt poques vies i no massa altes hi ha alguna joia amagada, txorreres i alguna estalactita que per un moment fa que ens posem nostalgics recordant Kalimnos.

Els pobles de la zona, tots blancs, i la tranquilitat que s'hi respira acaven d'arrodonir el viatge, a destacar les tapas en els bars de grazalema, i els talls de pastis del forn del poble!!!! No te desperdici!

Com es veu aqui cap al final la cosa es va anar torçant fins que l'ultim dia, veient la que queia vam decidir plegar veles i anar a una altre vanda, que aqui hem vingut a pende el sol!!! Queda pendent una altre visita!

Back home

Casa sempre sera casa i amb la ronyonera plena de claus de cases agenes on et tracten be millor que millor.

Cal dir que a cal Palet&Lindholm s'hi esta de puta mare, croasants de txocolata i cafe asseguts a la terrassa amb vistes de Montserrat... en nom de tots els escaladors: -Cabrons!

L'Aleix ens va acompanyar tota la setmana i va poder veure ke el fanatisme no te limits i mes quan vius lluny d'aquesta roca, tambe li vam demostrar que estem aclimatats a condicions extremes (quen el termometre cau per sota de la temperatura de redpoint).



L'Ane fa el seu primer 6b al segon pegue La chinita de al lao, via molt guapa i exigent.

L'Aleix fa al tercer pegue i vastant suelto la via Kagate kid, un 7a bonissim i llarg i variat.

Jo apreto tot el que puc pero la poca pila i els milers d'entrepans de butifarra i de croasants de txocolata passen factura... aixi que ni la Bastardo ni la Yihad, pero com mola donar-ho tot a mort!!!

Les fotos son cortesia una del Aleix i l'altre del Pere, cada cop reafirmo mes la teoria que si et fan fotos guapes probant algo dur no ho encadenes ni del pal. Aixi que tot es culpa seva...

Vostès tenen un problema...

Avui m'he llevat, he sortit del cau humit que es la furgoneta per estirat les cames, fora ja es de dia tot i que no brilla el sol, hi ha boira i tot i que no ha plogut esta tot moll, aleshores em be una frase al cap que segur que recordeu: -Vostès tenen un problema...i aquest problema es diu 99%, be de fet era 3% pero aqui la humitat relativa es una mica mes elevada.

Amb aquesta conyeta sento com la barreja de desesperacio i l'humitat m'estova el cervell i les ganes de tibar... collons, aixo de la tardor pot ser molt engorros. Afortunadament la pluja deixa paisatges molt bonics. Aqui es veu com un servidor s'intenta consolar com pot...

Vols dir que avui podrem escalar Ane? el fred t'entra fins el moll de l'os... i la cortina d'aigua es veu a l'horitzo, per sort amb ganes que treiem de ves a saber hon pujem als sectors.





Com a mi em motiven mes les vies de bloc que les de maxiconti, i donat que les vies facils seques no abunden probo la via; Esthète, éthique et toc 7b, molt molt xula, quatre xapes e desplom fisic de txorreres i sortida en placa desplomadilla amb un moviment dur i aleatori, a sobre els cantos son de tacte, plans romos fins la cadena! tranki com enganya, lo xungo es la placa! Dir que em falten molts bistecs per poder encadenar aixo, pero sempre es motivant montar una via guapa encara que sigui "a tortas", bona injeccio de moral per a entrenar!!!

Aqui l'Ane animada amb les xorreres i les bicicletes en la susodicha via, a mi com a ella el submon txorreril ens resulta quelcom molt misterios i estrany...

Serdenya

Perfi han arribat les nostres vacances tant esperades, tres setmanes per fer una mica de tot, entre altres coses sobretot pendre el sol a les platges i escalar molt... el fanatisme es gran, i es molt dificil evitar fer el notes en el ferry que ens porta de Marsella a Corsega... tot i que corsega ho deixo per la seguent entrada, ja que lo mes bo s'ha de deixar per el final. Aquesta es per parlar de Sardenya.

La primera parada es a Cala Gonone, al mig de la costa est. Es un lloc guapo que et deixa un gust de boca agridolç... Lo dolent es que el "poble"coster es vastant lleig ja que es una zona molt explotada turisticament (no es Salou tampoc, he!) Les vies que donen sobre el mar poden estar polides (no gaire), patinoses (a no ser que sigui hivern o bufi fort el mistral), seguros oxidats (puntualment).

Bé, quina merda direu, no! Hi ha ple de sectors molt aprop del mar pero amb les parets exposades cap al oest, sud/oest amb un tacte i una roca recomanable 100%

Biddiriscottai es un desplom a sobre el mar que es pot considerar el maxim exponent de l'escalada al costat del mar.
Es a dir si les condicions son bones i enganxeu una de les linies guapes segurament us deixi un record de l'illa increible, i si enganxeu humitat/calor us preguntareu com pot ser que l'ajuntament de Cala Gonone no hagi decidit ferne una sorrera...

L'Ane entra de bon peu a la illa escalant Sirene al wall un 5b simpatic i agradable.

Les formacions increibles del sostre d'Ariel 6c+ 7m de sostre vastant cabron, tot sigui dit.

Un servidor a la sortida de la mateixa via, lo de semblar relaxat era per posar per la foto que un altre guiri molt amablement em va fer, i que sens dubte es deuria descollonar per dintre de la meva fingida ingravidesa, ja que m'havia vist feia un minut donant-ho tot per xapar.

Conclusio, a Biddiriscottai s'hi ha danar un dia que bufi el Mistral (es a dir el vent del Nord, Nord/Oest) i veure que tal...

Un altre lloc que per el que sembla es increible es la Grotta Millenium, no hi varem anar pero li deu donar mil voltes a biddi... quin conyas de nom, es una maxicova amb via de 30/40m de xorrera, equipat fa relativament poc i hon crec que per condir-ho has danar amb la idea de encadenar 7a, el grau, el acces per corda fixa una mica exposat i la humitat ens van disuadir, no sense dubtar molt...

S'Atta Ruja, a sobre de dorgali a part de tenir unes vistes guapes cap al interior de la illa i el Supramonte es ideal per inflarse a fer vies entre 6a i 6c+ a vista, la roca bonissima i l'escalada en placa vertical o desplomada sobre cantos mossegosos en faun veritable plaer!

Arcadio, es un petit sector hon la roca es d'extrema cualitat i hi ha una mica de tot, a destacar en la part central un desplom taronja vastant lliset hon hi han alguns setens llargs, llargs amb unes linies brutals.

Cala Fuili, be, jo no en tinc massa bon record... es un cano hon hi ha moltes vies, algunes sobadetes, vastanta penya trepant (tots guiris) en tot cas trobo que te lo dolent de Biddi... sense lo bo de escalar un desplom a tocar de la imensitat del mar. Tot i aixo te molta fama aixi que per algo sera... si hi ha humitat potser es el pitjor lloc per escalar de la illa/mon?

Despres d'apretar uns quants dies es molt recomanable visitar la zona de Supramonte, gran contrast amb l'ambient turistic rollu guiri 100%, aqui trobarem la Serdenya de veritat, la serdenya rural, i tot sigui dit plena de parets de calcari per tot arreu, hon hi ha un munt de sectors de tapia/friki, alguns a la guia i estic segur que moltissims sense publicar...

Sardenya te un important herencia de monuments megalitics, el poble Nuragic, ha deixat centenars de torres i altres histories, si us interessa un minim el tema val molt la pena veure-ho.

El poblat de Tiscali, es troba a dalt de tot de la muntanya, nomes s'hi pot arribar a peu despres de 45min de pujada a bon ritme per un caminet molt poc senyalitzat. El viatge al cul del mon no evitara pagar una entrada per alguns euros.

El poblat en questio esta fet caldo pero el lloc val la pena, es troba dins un amfiteatre amb unes parets de 60m d'alt que deuen desplomar entre 30 i 60m. Si, si s'hi pogues escalar seria el parais, tot i que no tinc molt clar que s'hi poguessin traçar vies per el comu dels mortals...

Ningu ha entes perque els Nuragics van decidir viure dalt de tot d'una muntanya increiblement aillats hon nomes hi ha roca mare calcarea per tot arreu, com s'ho feien per l'aigua? De que menjaven (alla no es pot cultivar res)
Per mi la resposta es evident, eren uns fanàtics que acampaven a peu de via!!!! D'aqui neixen les expresions d'apretar com un nuragic o de força nuragica, que ens acompanyaran la resta de viatge per exasperacio de l'Ane.


Una altre cosa molt interessant a fer es visitar el poble d'Orgosolo, que sense cap mena de complexe es un bon representant de l'orgull sard. El poble esta ple de murals reinvindicatius, sembla que es van començar a pintar els anys 60 i tracten sobre diferents causes arreu del mon, desde la guerra del vietnam, els balcans, dictadures a sud amèrica, la plaça de tian an men i mil causes desconegudes. La implicacio politica marcadament d'esquerres, el fet del absolut respecte cap a elles i la sensibilitat dels artistes que les han fet fan imprescindible la visita.

Isili
Al centre de la illa es una super zona d'escalada, no hi ha molts sectors pero la roca es increible, plaques desplomades o molt desplomades plenes de forats que tallen i algunes regletes, en conjunt una escalada vastant athlètica amb una roca taronjosa, negre super guapa. El sector Pietra Filosofale, es aixo, el mateix nom ho diu, es una mena de revelacio... roca linies, tacte increibles.
El sector corvo espeziale es un desplom d'uns 45° amb vastant/molt canto, es dels primers sectors equipats i la roca s'en ressent, a destacar un 6c de 10m de desplom de 45° mes 10 de placa desplomadilla amb megafestival de cantos ultrapolits tot el rato, al ser tant gansos no suposa molt problema la polimenta, jo mai havia escalat res similar, brutal... cal dir que es evident que es la via d'escalfament del sector aixi que imagino que les mes dures deuen estar millor de tacte.

Despres d'apretar, tot sigui dit al lloc no hi ha massa cosa a fer aixi que es altament recomanable anar a Isili que es troba a 5 min de cotxe i fotres una pitza de dos pams de bou de diametre per 6 euros entaulat com deu mana!!! I si esteu afamats com naltros i farts de menjar en la furgo podeu acompanyar-ho dun plat de pasta i aixi feu un refiling d'energia, ale! a omplir el fetge de glucogen!!!!!

Un 6a+ molt xulo i athlètic de pietra filosofale, l'unica critica que se li pot fer al lloc es que es una llastima gegant que el sector fa nomes uns 15m d'alt, tot no es pot...



L'Ane muntant un 6b a pietra filosofale, roca crustillant ideal per destrossarse la pell i acabar el dia amb un somrriure d'orella a orella, encara recordo el mal de la pell trinxada, haaa.... quins records....

La vida de furgoneta es el que te... toballoles per assecar, roba netejada a ma estesa... humitat de la mort (sobretot si plou).

Sud oest de la Illa
Potser el sud-oest de la illa, i especialment els voltants de Dusmunovas es de les millors zones per fer friki. La altissima concentracio de sectors junt amb la tranquilitat que ofereix aquesta zona de costa, sobretot comparada amb el nord, nord/est de la illa, fan de Dorgali un lloc molt atractiu.
Nosaltres al final hi hem escalat poc perque hem pillat molt mal temps.

Tot i aixo hem escalat aprop de Masua antiga zona minera costera en plena decadencia, es a dir molts edificis inclus antigues mines avandonades que es cauen a trossos. La zona es bonica i el paisatge decadent te el seu encant, si mes no per veure-ho. La costa molt salvatge i tranquila.

En concret hem escalat a Wild Cadapria, un petit sector molt variat amb algunes vies molt bones! Val la pena apropar-s'hi un dia! Aqui es hon mes ens ha sonat la flauta, tant a la Ane com a mi, ella s'endu un 6a+ a vista de 33m de placa vertical a trams molt fina sobre gotetes d'aigua i amb distancies entre seguros de vegades de 5m i no precisament en passatges facils...jo la veritat es que cuan he pujat he flipat vastant, sobretot amb el factor coco, i no he dubtat gens ni mica en pillarme de la cinta quan he vist el tercer xapatge consecutiu amb la ultima cinta a cuenca una goteta d'aigua per el peu i un planet per la ma... tranki la sang freda del personal! jeje.

Jo per la meva vanda he trionfat a Il cavagliere palido 7a+ via que he trobat molt dura, ja que tot i ser del meu estil 100% m'ha deixat com a record un a de les millors lluites escalant assajat.
Dir que es al mes pur estil sant benet la roca la cotacio i els moviments... acrobatica, de dits i amb passos molt llargs amb peus dolents/dolentissims, tot el que hi ha es imprescindible per encadenar, i com no, si fas menys de 1m80cm segurament sigui inhumana de dura.

Foto testimoni de la similitud santbenetera, per evitar veus discordants fonamentalistes com ja varen sorgir quan vaig afirmar que als alps hi havia un petit Sant Llorenç, sense tram podrit! No si s'ha d'admetre que m'agrada provocar a laguns personatges dels que no revelarem els noms...Pere? Marc? Aleix?

Doncs si, aquestes son les vies que m'agraden a mi... les coses a bloc morfologiques i a dits, a poder ser amb passos llargs en placa lleugerament desplomada, bé, com veieu no demano gaires parametres...a! si que no tinguin pinces ni plans, sem oblidava...tambe s'accepten xapes a distancies raonables. A! si, sense creuaments ni bicicletes!

Abraçat a la xorrera que marca l'inici de la via en questio... no, si la illusio cuan encadenes al limit et porta a aquestes mostres desmesurades de carinyo i efecte tant vergonyoses...

El poble de Castelsardo, al nord de la illa, no he pogut evitar posar aquesta foto, no nomes per el lloc si no a mes a mes per el temporal de Mistral, onades ganses i el nostre ferry per tornar a Corsega anulat per l'estat de la mar... com diuen els nostres amics francesos [tan pi!] .
Ens ho prenem amb bon humor, ja que de fet ens queden dies de vacances i quedar encallats a sardenya ho es tot menys dramatic.

Passejant per Santa Teresa de Gaillura trobem aquest bar, i devant una publicitat tant prometedora em prenc dos cafes, per veure si el seu brevatge te algun efecte en la meva limitada resis, no va sorgir un efecte constatable pero el expresso italia, perdo! sard, dona mil voltes al brevatge aigualit que ens prepara la cambrera del bar per al personal del hospital, que aconsegueix que et vingui de gust pendre aquell veri rapid i pujar corrent per seguir trevallant.

La Balme

Avui plou... no una mica si no vastant, i ahir plovia amb ganes tambe, solucio La Balme al costat del poble de Yenne, el nom esta ben posat, si bé no es la bauma mes gran del mon té unes dimensions mes que considerables, i unes linies per somiar...

Lo bo es que eu un sectoras, calcari gris bonissim plagat de txorreres que apareixen i desapareixen sobre una roca amb molt bon tacte si be que els peus d'algunes vies estan sobadillos (almenys en la primera via equipada del sector) no molesta ja que parlem de vies de conti en un desplom vastant potent... Cal dir que inclus despres de dos o tres dies de pluja potent seguits aguanta sec. L'emplaçament es vastant xulo al costat del Rône.

Lo dolent es que hi ha una carretera vastant frequentada (sobretot l'estiu) a 3' del sector i se sent el soroll dels cotxes si be no els veus ja que els tapa un bosc potent. I cal comptar que la primavera, ben be fins a Juny la paret xorreja una mica per tot arreu (o aixo ens han dit)

Les ressenyes es troben facilment per internet de lo que vam probar:

A l'esquerra de tot hi ha set sisens, vastant junts i d'un interes relatiu exepte un 6b+ sense nom pero molt guapo, es una potent travessia que creua una placa desplomada i que acava creuant un bombet, son 20m de pura conti ideal per escalfar o per rebentarsse de la manera mes tonta... segons les capacitats de cada un. Acaves a tres metres de la paret i a set o vuit de l'assegurador... un viote!

Despres de casi fer a vista el 6b+ exepte la sortida tot sec, no mola anar maxinflat i pillar un forat ple d'aigua... jeje, lo minim amb la pluja.... anem a Les Colognettes 7a la primera via que es va equipar del sector, increible! 20m i en desploma uns 6-7... res de conti, 11 o 12 mov llargs en xorrera molt intensos emb els seus respectius 3 xapatges tensus per una sortida de conti amb reposillos, jo que soc un inutil amb les xorreres i la via que es exigent... bé, m'ha semblat molt xunga com 7a.

Lo maleit 7a... es molt trist fer fotos de la via sense escalador pero anant dos...

Lo millor ha sigut la tornada, estava anunciat que hi haurien tempestes i casibe ens cau el cel a sobre, el cel negre i una tromba d'aigua espectacular... en arribar a grenoble aparquem i quan mirem direccio del massis del Belldon, surprise! Ha nevat per sobre 2000 o 2300m, 15 Agost i cau la primera nevada, 5° minima i 15°maxima a Grenoble, cota 250m... s'ha acavta l'estiu?!?! La foto testimoni tot i que no es veu gens be...

Rue des Masques

Aquest cap de setmana hem estat molt ben acompanyats ja que han vingut de visita la Cris en Joxean i el seu gos Vodka.

Per apreciar millor la magnitut de l'esdeveniment:

Hem descobert que al mig dels alps hi ha un Sant Llorenç del Munt.
Mes d'un, (i no dire noms) deu estar retorssant-se sobre la cadira pensant: -Que diu aquet! -No podemos permitirlo! -Ja sera menys! -"Flipao".

Doncs be, integristes de Sant Llorenç em fa molt de mal donar-vos la rao pero es cert, no es tant guapo com Santllors per què: Hi ha menys vies i hi ha molts italians... per contra la roca no te tram de podrit, very important!

Be, de fet no tenim res en contra dels italians, és més, era gracios veure com Vodka es despertava cada 5min cuan un italià cridava Vloka! I cuan un italia crida, crida de veritat!

Rue des Masques, uns quilometres al sud de Briançon es un lloc hon pots arribar a passar fred al agost quan fora del barranc carda una calor de collons. Si be es cert que venint de Catalunya es una zona amb un interes relatiu, ja que entre Margalef Sant Llorenç i Montserrat nem servits amb varietat i qualitat de conglomerat...

S'hi pot dormir amb la furgo sense cap problema, hi ha lloc de sobres, hi ha aigua i esmorzes en un entorn molt guapo.

Un video d'un 7a+ que m'ha fet molta illusio. Amb l'inestimable cameraman Joxean.

Saint Léger

Es a dir Sant Lleuger, textualment, pot existir millor nom per una zona descalada ? De moment es la zona descalada de les que hem estat a frança que em mola mes, i es que s’ajunten varis trets caracteristics…

1) Riu amb un caval vastant decent per banyar-se, amb platjetes de codols blancs…

2) Roca brutal hits, em recorda al calcari de sadernes, potser amb mes txorreres, escalada generalment atlhetica i vastant variada.

3) Un munt de vies

4) La relativa tranquilitat ja que misteriosament no hi ha gaire gent escalant

5) Els pobles de pedra dels voltants, medievals amb castells, provença rules !

6) El bon vi, be naltros som de cervesa pero bueno…

Per contrapartida, cal deixar-ho clar :

1) Per sota de 6a no hi ha res, be potser una via, pero no se hon

2) En general per disfrutar has de contar a partir de 6b

3) L’alegria txapil sense ser exagerada t’obliga a anar-hi, tot i que hi ha de tot com a tot arreu.

4) A l’estiu al riu hi ha vastants domingueros, pero cal dir, que fent honor al seu mal nom apareixen el diumenge i no pas el dissabte.

5) Per treureli suc a la zona l’ideal es primavera o tardor, efectivament no molt practic de cara a les vacances… A l’estiu es aprofitable nomes un 20% de tota la escola tot i que segueix valent la pena la visita.

Com aqui estem dos perduts a can frances doncs les fotografies son les que son, es a dir contrapicats cutres pero fem el que podem…

Despres d’apretar i fer el que bonament es pot banyarse al riu i fer una cervesa i unes patates fregides amb el solet suau de la tarda… Que has encadenat, guai, que no ? Rapid set passa la mala llet i els pensaments negatius, coi la cervesa en dejuni… quin invent !

T’as le look coco 6b o tambe anomenat trampa per a turistes n°1, via de resis curta amb sequencia en desplom de passos llargs i canto vastant petit per tractar-se d’un 6b classic, vaia que si vols escalfar arribes a la reunio ben escalfat. Cal dirque es molt guapo de moviments bloc power!

Conyes a part desploma prou per ser nomes 6b...

Baisers volés 6c, tambe anomenat trampa para turistes un xic rucs n°2, ja que esta a quatre metres a la esquerra de la anterior i desploma mes i a sobre lentrada es veu xunga pero la curiositat pot al turista incaut (com un 6c pot creuar aquel desplomet sense canto ?)

Entrada sobre regletes planes petites i romes, fatal de peus, tranki apretades ! al mig agafes aire i reposes, desplom hon agafes un lateral d’hombro, ma-peu, lateral dolent amb dreta, vas donant-ho tot a una regleteta esquerra tranki ! aixo es 6c ? despres agafes un imber amb el braç estirat amb lorella a l’axila i fots una remuntada que creues mig sostre i sortidadel bombo de regles petites crustillants, mmmm… Una petita joia amagada dins el bosc. Bé, es 6c perque es curteta i si saps com va passes corrent pero les apretades son dignes de 7a+, em queixo pero despres sempre provo vies curtes.

Per cert nomes dir que fa cinc anys la primera estava de 6a+ i la segona de 6b+, jeje, catxondos aguets Provençals….

Moule minette 6B+, ho com mola escalar !!!! Es d’aquelles vies per disfrutar de dalt a baix, forats i forats, amb una roca que fa formes curioses, desplom i cada cop a apretar una mica mes fins que has de sortir del bombo amb uns passos llargs sobre canto mitja. Que no us enganyin ! Veniu aqui a escalfar i entrareu amb bon peu a Saint Léger ! Tot i ser curteta l’antitesi de les anteriors.

Mélodie 6a Almenys tenen la decencia dequipar algo vertical ! Molt agradable a escalar, pujes sense menjarte l’olla a estones canto que mossega a ratos canto pla…

C’est ma tournée 6B vastant mes guapo del que sembla, ja que comença per placa, repiseta i desplom final, pero la repisetaa no es tal i resulta ser vastant homogeni, no molt continuo pero xulo a escalar, ai com costa pujar-se al bombo ! mantel power !

Hold-up 6B+ Sembla guapo i variat i no decepciona, entrada vertical sobre canto mitja petit que mossega, mini trave sota el sostre en fisura invertida, sortida sostret, esperonet desplomat i dues xapes que semblen facils pero resulta ser van vertical, tens ple de canto pero cal triar, o ten vas per plans i romos o vas per miniregletes que mosseguen, ale cadascu al seu rollo…

Cal dir que per montar vies al limit del teu grau t’ho has de currar, a la que la cosa desploma els seguros estan una mica mes allunyats i bé, ho hem intentat pero despres de caure 6 cops en el mateix puto pas d’un 7a+ he desistit de montarlo… s’hi haura de tornar…

Cal dir que totes les vies anteriors son ben guapes i es troven a la ombra al estiu

Verdon

Nomes tenim tres dies pero desde que varem veure l'article sobre un parell de sectors d'esportiva nous del Verdon, ho tenim clar, cap allà anem encara que la meteo digui que fara mal temps... total diuen que plourà a tot França...

La zona fora del canó es molt agradable però s'intueix que a l'estiu això deu ser una bogeria, deu estar el cano plè de gent fins dalt...

Verdon is difrent...

La carretera desde la que s'accedeix a les vies llargues rapelant quedan-te a mitja paret... mes val estar segur d'hon et fots, si no no m'arribo a imaginar el marron...

La escaleta de joguina que et permet baixar fins a peu d'aigua i accedir a la tirolina per creuar a l'altre banda del riu...

La pluja desperta els colors de la primavera, i tambe la nostre desesperació, inclus ha nevat una mica...

Ja que no podem escalar almenys ens alimentem com il faut... i aixi es com ens engreixem, amb molt d'estil...

El canó mullat...sniff, sniff...

Arriba el dilluns i sorprenentment el cel està blau, avui si que es el moment de pujar al sector Hulk, segons diuen una aproximació èpica, i el sector un desplom ple de xorreres amb vies molt bones i amb els pàrabolts a distàncies molt raonables... suposo que es el premi per haver sobreviscut a l'aproximació.

La tirolina per començar, falta sentir el soroll brutal del riu que baixa amb un cabal desproporcionat despres de tota la setmana de plujes...

Cordes fixes...

Mes cordes fixes... i quan ja estas vastant tranquil, bé l'accés es laboriós però esta en condicions, et trobes LA ESCALA...

A la foto no s'aprecia pero es una escala de museu, plena de graons trencats, que es mou, flexa, sona... que esta posada amb un pendent de 60º 100m sobre el canó... aqui ja no es un tema de pujar com si fessis una ferrata si no que mola montar una reunió i treure la corda com deu mana... alguna anima caritativa ha posat uns 6 quimics per el camí... sembla que no calgui pero quan portes 30m d'escala i veus de primera mà l'estat... es de museu del terror!

Del que queda no hi han fotos pero inclou travessia amb un passamans a 150m sobre el verdon, passet tonto amb molt de vuit sota els peus... potser per aquesta part el millor es anar amb ensamble, separats uns 15m, ja que tens oportunitat de xapar ferros solids amb les cintes i ofereix molta mes confi que anar com en una ferrata enrrefiante d'aquets passamans de museu...

Arribem al sector, realment espectacular pero avui les vies son boniques cascades, cau aigua per tot arreu i segins com t'enganxi es com estar sota una dutxa... tot i aixo fem la via:

Le vin au bout des doigts 6a

Desplomillo de 12 m de canto gordu, escalem mentres ens cau aigua a sobre i amb totes les mans molles, no, si no serà perque no hi posem de la nostre part...

Parle à mon Hulk 6b+

Ufff... 15m, entrada dificil a llegir, tècnica pero fisica a la vegada, roca crustillant amb un tacte increible i amb una part superior plena de gotes d'aigua superafilades tot d'un tronja intens, acava al costat d'una savina gegant guapissima, petita via que recorda algunes fotos del taghlia.

El mes important les topos, un mix entre unes que corren per internet i les de la revista Grimer, per cert vastant mes currada que la escalar...

Els setens tot molls pero amb unes linies increibles... s'hi ha de tornar, 7b/c's de 30m de xorrera tots ells desplomats....l'Ane es aquella petita cosa negra entre els arbres...


La tornada al parquing ens regala les ultimes vistes sobre el Verdon, aquet cop si, havent vist el percal baixem rollu academic, la veritat es que val molt la pena pendre totes les precaucions...