Aquesta setmana santa hem pogut fer una escapada cap a frança, jo nomes havia estat a Paris de petit i a la catalunya nord aixi que diguem que venia tot una mica de nou.
Buscant un lloc per escalar de cami cap a Grenoble i de pura casualitat trobo informació sobre
Seynes a unes 4 hores i mitja de Barcelona. Sembla que es can xorrera i totes les referencies que en trobo son molt bones, fotos per flipar a internet, i de cami!
Arribem allà d'hora i com es laborable a frança i allo esta una mica perdut hi ha uns quants alemanys, i poca gent mes.
Anem al sector Noveau Monde que es vastant gran i plagat de xorreres
Començem per les vies fàcils de la dreta del sector, moltes d'elles de placa tombada, les dues que mes ens agraden son:
Queenstown 5c
Placa tombada amb entrada canyera de nyapetes, despres segueix tombat amb una roca compacte que fa crostes que es una delicia pujes tibant de canto gordu, uns 20m.
Sale temps les mouches pètent 6a
Inici mes continuo, similar a la anterior per arribar a una part superior lleugerament desplomada de canto gordo i passos llargs, arribes a la r per una mena de fisura dièdre aeri, 30m. Molt guapo l'efecte tobogant .
Tenim ganes de probar xorreres pero no tenim grau, aixi que ens busquem les mes facils del sector central, i son bonissimes, res de calderilla, les fotos parlen soles.
Toc 6b/+
Segons les ressenyes es + o no. Pero poc importa quan estas entre aquelles dos macrotxorreres, entrada bloquera fins que et poses a escalar en xemaneia, un cop alli comença la performance "gusanil" per flipar...
Tic 6c
Inici desplomat i mes o menys bloquero fins que agafes la xorrera, aqui es hon ve lo complicat, que es trobar la postura per agafarla bé, aleshores no has de fer altre cosa que disfrutar del travertí (si senyors, avui he descobert que aixi es com es diu amb propietat les xorreres en termes geologics si mon pare no m'ha timat...) El cas es que es la linea que es veu a les fotos just a l'esquerra de Toc seguint la txorrera negra trencada per baix.
Uns guiris (com nosaltres) miren la via Tube Neural 6c+, potser una de les millors del sector, el cas es que impresiona vastant i ni ells ni nosaltres li vam fotre... no es pot matar tot el que es gras...
Acabat el dia L'Ane i jo estem es podria dir euforics, estrenem vacances de manera insuperable!
Arrivem ja de nit a
Grenoble aixi que no veiem res de la ciutat, pero al mati seguent en despertar-nos i sortir al carrer flipem, per sobre els edificis sobresurt una serralada tota nevada impresionant, que ràpid ens asseventem que molts dels seus cims sobrepassen els 3.500m. i que com resulta evident esta a pocs quilometres, realment això es una altre dimensió...
Passats uns dies la nostre guia de "luju" la Marta ens proposa fer una caminada per el
Plateau du Vercors, no li costa res convencen's, ja que ens enssenya unes fotografies de quant ella hi havia estat i pinta molt guapo.
Deixem el cotxe al poble de Richardiere que es trova a la cota 1057m, al peu del mont Aiguille, com el nom indica una agulla descomunal en que nomes s'hi pot accedir escalant i que la part superior es un prat totalment plà, aixo tambe quedara pendent per la proxima!
Pujem per el caminet força fressat fins a el Pas de l' Aiguille a 1656m, puja vastant de cop pero cada cop que fas mitja volta per veure el paisatge flipes amb el mont Aiguille.
Un cop arribats als Plateaux veiem que efectivament es un molt bon lloc per perdre's, com enganxis et pots tornar boig per trobar els refugis. Nosaltres que som una mica novatillos i ja sabem el que es apareixer per art de magia a la vall del costat sense saber molt be com tirem de mapa cada 20 min que es la manera de no liarla...
Passem per la Cabana de Chamousset a 1840m, aixi que confirmem que anem ven encaminats, donen mal temps per la tarda i enfonsant-nos cada dos per tres no es que anem massa ràpids.
D'aqui anem en direcció al Refuge d'Essaure passant per le Col de Greusson, aqui ja hi ha un bon tros i cada cop es tot mes pla, el cel mes negre... pero com es veu que tenim la flor al cul el tema sembla que aguanta...
Ara si que no veiem ni traçes ni mandangues pero si el mapa no ens enganya es questio de tirar recte, i intentar no pendre mal amb les neus i les pedres que hi ha a sota ja que tot aixo es un karst ja vam poder experimentar el que es estar mitja hora intentar treure la bota encaixada en una fisura de la roca mare tapada per la neu, com un puto tascó... pero el mal temps sembla que ens compren i ens deixa en pau.
En començar a baixar de l'altiplà veiem jus devant tot el massís dels Ecrins, quina canya!!! I tambe veiem una minicaseta al mig de la vall, ara ja sabem hon està el Refugi de L'Essaure, baixem per hon ens sembla mes evident i li fem una visita. Es una petita cabana sense guardar pero te llar de foc i esta neta, deu ser una canya fer una trabessia amb raquetes d'uns quants dies per aquets refugis oberts.
Ara ja si que baixem, per el coll que dona nom al anterior refugi, fa una forta pendent pero no es necessari material ni res ja que vas mig per bosc mig per un barranc isi rellisques per la neu tampoc vas molt lluny.
Per ultim avans d'arrivar al cotxe passem per el poble de Chichilianne a la cota 990m, del que no em puc estar de posar-ne una foto amb el mont Aiguille al fons...
Per fer tota l'excurssió hem trigat unes 7 hores, son un total de 850m de desnivell i uns 16 km. Cap dificultat exepte el tram final per pujar al pas de l'Aiguille que creues una pala de neu de 30m en que cal estar atent de no patinar, i atents si s'envoira el temps perque amb neu la pots liar vastant...
Arribem a cas de la Marta fets pols, no avans sense passar per un super i menjar-nos una bossa de patates cada un... i en pocs minuts, com ha de ser.
Doncs si, ens hem mogut i com que aqui fa vastant pitjor temps que a la nostre estimada republica caribenya Catalana he posat un gadjet d'aquets que diu el temps perquè us solidaritzeu amb nosaltres i valoreu bé el clima mediterrani.
El nostre futur lloc de treball, bé no es el cementiri, si no l'edifici del fons, segons tinc entès la proximitat dels dos es pura casualitat...
El poble de Surba desde el roc de Calames
