Cauterets

Seguint una mica l'esperit nomada varem decidir marxar de catalunya nord, i aproparnos a Cauterets, on vam poder entrenar tot el que vam voler en alçada,amb fred, amb calor, amb boira, de dia, de nit... corrent entre boscos de pins, d'avets, entre les roques i la molsa, per prats, sols o amb excursionistes que et miren discretament pero que no poden dissimular que no acaven d'entendre que fas alla corrent.

De fet jo tampoc ho se, sense saber com ni perque aqui estic, corrent muntanya amunt. Hi ha una força que s'ha despertat, com un petit animal que li treus el collar i li dius: -corre! i que saps que un cop hagi començat no tornara fins que el cor li digui prou. Poder correr per aquestes muntanyes no te preu, la naturalesa en estat pur, els paisatges, el clima dur, sabem que estem aqui per un parell de mesos i un no es pot quedar a casa sabent que un cop acavat probablement mai mes tindrem aixo al "jardi de casa".

Trail Escaro - Puig de Tres Estelles

Arriba la segona cursa de muntanya, i la ultima avans de l'objectiu principal, la cursa del Canigo, que tant acollonits ens te.

Aquesta cursa ja te mes regustillo a alta muntanya, i tot i que transcorre per cotes moderades el desnivell i les vistes de la Cerdanya i del massis del Canigo desde la carena i el cim compensen tot el tram que corres dins del bosc.

Avans de començar la cursa els de l'organitzacio demanan silenci per explicar una mica el trassat de la carrera, i despres de parlar de no se quin coll i no se que dels punts d'abituallament acava dient amb vastanta conyeta: -ça monte raide et apres ça desçand, quoi!

Tothom riu per lo obi del assunto, despres veurem que no es podia resumir millor la carrera, el traçat fa 15'5Km i pujes 1.300m de desnivell positiu en 7'5km de Escaro fins al Tres Estelles, es a dir que puja en sec...
La baixada, tot i tenir una primera part vastant tecnica, amb alguns tramets que remonta una mica i on costa mantenir el ritme despres es converteix en una baixada on vas dins el bosc, pero on pots correr tranquil.

Al final he trigat 2h12' que per variar es menys temps del que m'esperava! Quin plaer aixo de donar-ho tot sense haver generat cap espectativa mes enlla d'anar a mort!

Feia una calor considerable, aixo si, aixi que ja veurem com ens ho farem al Canigo, en ple agost!

Ara arranquem una nova vida, a un nou desti, Cauterets, aixi que podrem fugir de la calor inhumana els proxims dos mesos per entrenar en alçada als pirineus, aviam si la seguent entrada es per explicar el cabas d'encadenes que esperem fer per terres pirenaiques, ens haurem de posar les piles amb el granit! glups!

Trail Roses-Cap de Creus

Ultimament ens ha donat per correr, bé no es nou d'avui pero ultimament ens hi hem posat de manera una mica mes seria.

El culpable? Un amic que ens va enrredar per fer la Trail del Canigo, i clar, no es tracta de plantarte alli feliçment ja que la cosa promet ser un poc dura.

Per tal de preparar-nos una mica vam decidir fer alguna cursa de muntanya abans, i aixi començem la nostre "temporada" amb la Trail Roses-Cap de creus.

Per variar els 15 dies previs per coses de la vida (vacances principalment) no hem corregut gens ni mica aixi que no anem amb gaires espectatives, l'objectiu? Que el bon amic Joxean no ens tregui molts minuts a la linea d'arribada ja que ens coneixem i ens ho restregaria pels morros durant mooooolt de temps. Ez da egia Joxean?

La cursa comença com per tot novato com jo, a la linea de sortida vaig ja a 160 ppm i encara no he començat a correr. A la sortida el Joxean que s'ha posat vastant endevant surt fletxat, jo que surto de mes enrera i decideixo passar d'ell, i l' Ane decideix passar de tots nosaltres i va al seu rollo.

El recorregut es de 25km i d'uns 1100m de desnivell positiu, cal dir que es molt guapo ja que per moments vas carenant una mica i veus la vessant del Port de la Selva les vistes son formidables, la llastima que per passar per Sant Pere de Rodes, Port de la Selva i Cadaques t'has d'atrevir amb la versio de 42km que es corre el mateix dia, i aixo, ara per ara no es raonable.

L'alegria per mi va ser veure el temps que vaig fer al arribar, al final 3h 04'

L'altre alegria va ser trobar-me en Joxean al km 12 en una pujada i deixar-lo enrrera, al final ell al va arrivar en 3h 18'

Segons informacions esta entrenant com un animal per apallissar-nos en la Trail de Tres Estel.les d'aqui a un mes, com diu-"hay mucho en juego".

L'Ane, segons ens ha explicat, anava vastant be fins al kilometre 16, i a partir d'alla va començar a tenir rampes als bessons, aixi que es va haver d'anar parant per estirar cada dos per tres i al final va trigar 3h 53' aixi que: -ojito Joxean que como no le den rampas a Escaro ya puedes ir corriendo.

Dit aixo, nomes cal afegir que, en tot cas, el campio indiscutible en quant a la fotogaleria de la cursa es en Joxean ja que els demés sortim fotent ganyotes i tot demacrats i ell surt tot frescu corrent com si res a totes les fotos!

Trail des Vendanges, Cotlliure

Alguna foto d'aquesta cursa de muntanya, en un indret molt guapo de la catalunya nord, 18km per fer uns 800m de desnivell i gaudir del paisatge espectacular desde dalt de la Torre de Madeloc.

En total 2h 22' de plaer i tambe de patiment, sobretot els dos ultims kilometres on vaig punxar, amb les dues cames mitg enrrampades, no, si lo meu esta clar que no es la conti...

En la foto s'aprecia be la pujadeta amb els mini corredors, be aqui deuria correr com a molt el que va arribar primer...

Aixo si l'any que be repetirem! 100% recomenable per l'indret i tambe pel fet que per ser una trail no es ni massa llarga ni amb massa desnivell... i hi ha un ambient vastant popular tot i que el primer la va fer amb 1h30'... per els mes fanatics el mateix dia hi ha una versio de 32km... que surt una hora avans i que comparteix recorregut.