Caramba! Mais c'est du 6! 120m 6a+ (V+ obl.)

Intentant començar l'any amb bon peu, i estar al dia de les entrades del blog... potser el primer d'any al mati no es el millor moment per fer-ho, pero aixo va com va.

Aquesta via llarga es troba tambe a Ailefroide, i la vam fer dos o tres dies despres de fer le pilier du levant el peu de via es troba uns 300m a l'esquerra del pillier, i li dona el sol a base de bé, aixi que si tens la moral suficient es poden fer les dues en un sol dia.

Com le pilier, Caramba! Mais c'est du 6! es una via llarga molt bona per escalfar motors, els llargs mes dificils poder son una mica mes continuos, i son molt guapos. Tota la via esta molt ben assegurada amb parabolts, i compensa el fet que sigui curteta per tenir els dos penultims llargs molt bons, nomes calen cintes i amunt oju no equivocar-se i ficar-se a la de la esquerra, es la que comença molt tiessa.

L1 6a Vastant variat, inici athlètic amb una segona meitat un poc mes fineta.

L2 6a Creues un sostret que costa una mica de veure de que va el assunto pero un cop decidit es fa be i despres fas una plaqueta molt tranquila. Es un llarg curtet pero esta be.

L3 6a+ Poder el mes guapo de la via, llarg d'uns 35m que surt en diagonal molt marcada cap a la dreta, resseguint la vora del sostre enorme, te molt ambient i es una escalada variada, passets finets, fisures ganses, romos... reunio sobre un espero, nomes per aquest llarg ja val la pena pujar fins aqui, llarc vastant athlètic, i molt estetic.

L4 6a+Ara es tracta de fer una travessia cap a l'esquerra per una placa d'adherencia, sort que els parabolts estan a pam i el factor psicologic es nul perque es tracta d'una escalada molt precaria, de minipeus i de romillus... Surt a vista pero anava molt, molt tenssu.

L5 6a Sembla facil pero oju, jo l'he fet de segon i no se si es per aixo, o no, pero deu n'hi dor, principi facil i despres tecnic sobre romillus i cantets, tallat per un repos un arbre que esta per alla... els ultims metres es fan be tambe, per acavar de bon rollu.

Per baixar hi ha una linea de rapels que baixa en vertical i et deixa al peu de via. Desde la reunio trecera deu ser complicat avandonar pero el L4 no es gens obligat.

En general es una via molt recomanable amb un granit de molt bona qualitat, l'unic fallo es que poder es una mica curteta.

Pilier du levant 6b (5c obl) 200m

Primer dia de vacances, cafe rapid, ja que es cap de setmana i tenim la paranoia a sobre, es una via tipica d'Ailefroide i acava de desenvarcar un grup nombros que han marxat en direccio al peu de via... afortunadament no hi havia motius d'inquietar-se, tot i que al final serem tres cordades aquell dia les que pujarem per la via.

Pilier du Levant es una via molt guapa i variada, sobre un granit molt compacte. La part d'abaix recorre unes plaques tumbades vastant finetes tot i que no son d'adherencia, desde sota no criden l'atencio pero els llargs sovint en travessia a l'esquerra sortejen la vegetacio i troben les plaques guapes. La part de dalt es posa tiessu i pots fer força als cantos, cosa que s'agraeix, a sobre amb un ambient aeri sobre un pilar espectacular.

La longitut dels llargs es orientativa...

L1(30m) 5c Marcada travessia a l'esquerra, be per escalfar la goma dels peus de gat i recordar que es aixo de escalar sense poder fer força, cap al final es una mica mes exigent.

L2(30m) 6a Segueix una marcada travessia a l'esquerra amb canto per pujar dret per una placa molt fina, on has de anar tranquil i currar't-ho, sort que l'ha fet l'Ane, que encara que ho negui les plaques son lo seu.

L3(25m) 5c+ Inici amb una travessia facil cap a l'esquerra amb canto per pujar per una placa compacta fina, pero despres del llarg d'avans ja vas concienciat i es fa be.

L4(30m) 5c+ Llarg poc continuo en que hi ha alguns passatges fins per pujarse per esperonets romillos entretallats per vires.

L5(30m) 6b El tema es posa dret! creues un diedrillu tancat que no saps si posarte dintre rollu precari o intentar posar els peus per fora, raret a vista (no surt), i creues un sostret diagonal que sembla complicat pero quan trobes el canto no ho es, la continuacio es ben tiessu, de canto, per disfrutar. Llarg complicadot a vista ja que te sequencies de bloc rares, pero no es obligat.

L6(40m) 6a+ El llarg de la via, una placa gris, vertical, al mig de l'espero, comença amb un passet tonto per seguir tranquil per el limit de l'espero (molt estetic) despres la travessia a l'esquerra marca l'inici de lo complicat, escalada tecnica sobre regletes per sortir per un espero romillu molt xulo, mes facil del que sembla, per acavar amb uns 10m de cresta ultrafacil fins a una repisa comoda, es pot muntar reunio d'un parabolt de progressio i una baga en un dels blocs enormes que hi ha sobre la repisa, aixo evitara fer el pas de V finet de l'L7 amb tot el xiclet (caiguda a la repisa lletja), si confies en les teves capacitats pots empalmar facilment, i poden surtir unes fotos molt guapes del 2 on de la cordada sortint del L6 desde la R7!

L7(10m) 5c Passet facil si saps que no tens tot el xiclet, seguit de un IV de fisura fins al cim de l'espero.

Descens en 4 rapels vastant llargs (casibe de 50m) que baixen bastant rectes mirant al buit a la dreta de la nostre via per les plaques per on puja Riviere Kwaï.

Despres de tot lo mes complicat son els primers llargs ja que son obligats i de vegades costa aixo de deixar la txapa sota els peus quan no hi ha canto, suposo que es la falta de costum d'escalar en granit, la part de dalt es dificil pero les xapes estan aprop. Les vistes sobre la vall son genials, i la cervessa al sol quan arribes al camping d'Ailefroide tambe.

Corsega

Tothom deia que es un lloc precios, que es increible, que esta molt ben conservat, que es molt autentic... doncs si, no exageraven gens!

Es un molt bon desti per fer trekking, visitar petits pobles aillats, nedar en platges de postal i com no escalar.

En general per fer friki o tapia no destaca especialment (per el que hem vist sobre les guies) a excepcio de Bavedda i a excepcio de l'escalada en bloc ja que l'illa te un potencial increible de bolos de granit al costat del mar, a dins el bosc... per tot arreu.

El 2010 ha sortit una guia d'escalada en bloc a corsega en frances i sobre internet es troben sectors oberts per la penya, tot i que m'atreviria a dir que fins la data ha estat molt poc explorat a aquest nivell, incomprensiblement...

Com a curiositat illenca dir que les carreteres son un trunyo i els corsos al volant son uns suicides, no parlem del tipic iaio que fa el trajecte ulldemolins-vilanova de prades o arboli-cornudella amb el seu cotxe tronat conduint pel mig de la carretera a velocitat moderada i que tots ens hem trobat sortint d'una corva... Parlem de sonats que condueixen picups trinxades rollu tanque conduint pel mig i devant dels quals t'has de tirar literalment a la cuneta i frenar perque no et rebentin... jo mai havia vist res similar.

Tot aixo adornat amb una raça endemica de petits porcs que estan per tota la illa en estat semisalvatge, que son molt simpatics i sociables, fet que no ha impedit que els degustem en forma d'embotit i que evidentment els hi mola estar al mig de la carretera "viendolas venir".

Conclusio: Si us acaveu de comprar el cotxe i encara l'esteu pagant no aneu a corcega.

Be, anem a la escalada que es de lo que tracta el blog...

Bavedda

Es un d'aquells llocs que quan els veus en foto semblen irreals, quan arribes per primer cop nomes pots mirarto amb la boca oberta i a la que hi portes un dia t'en adones que es un lloc magic.

Com desde que estic lluny de catalunya trobo simils i equibalents a diferents zones d'escalada de ca meu per terres extrangeres no dire a que s'assembla aques lloc... ja que es evident.

Baveda es un massis relativament petit, es un massis format d'agulles de granit, separades per barrancs, de vegades molt engorjats, i amagats sota una vegetacio mediterranea molt espessa. De lluny veus clar l'objectiu, quan entres al barranc comences a dubtar, a la estona no tens ni idea d'hon esta el peu de via i al final trobes el primer parabolt dues hores mes tard del previst i amb la sensacio d'haver viscut una gran aventura...segur que us es familiar...

Al aproparse la nit, amb la furgoneta aparcada al peu del massis, amb les agulles devant, el silenci, els ulls que s'en van a buscar inevitablement la linea que volem escalar dema, nervis, illusio, por, determinacio...moltes sensacions barrejades i de fons un tel de boira que juga al voltant d'una agulla en mig del silenci...

Acqua in bocca
Linea increible que de fet ens queda gran i que escalem nomes els dos primers llargs, ens baixem, fred, el cel negre... mes tard descobrim que es la evolucio normal al massis per aquesta epoca cel blau fins les 10, nuvolets, boira, nuvols, nuvols negres, nuvols, clarianes, final del dia, nit estrellada.

L1 35m 6a (7parabolts) Placa tumbada tecnica amb fisura cega, algun tafoni... aqui es veu que no tenim l'havit d'escalar en granit, es 6a pero no les tens totes de no tonyartela i te ambientillo entre xapa i xapa. Un camelot n° 1 i 2 son molt recomanables.

La guia diu que no cal material, pero mirant mes tard les fotos de la guia on surt l'autor del llibre escalant la via en questio es veu que porta un bon arsenal de friends!!! vaya tela...

L2 30m 7a (max obl 6b) Llarg increible, inici en placa vertical de granit, regletes mossegoses, fisura bona, despres 5-7m claus de passos llarguissims incomode de peus de fisura cega a fisura cega (aixo no surt en lluire) sortida fineta per atrapar tafonis i ale, cap amunt...jo, d'origen previsor no deixo la xapa per sota els peus si no se on vaig... ui, la seguent xapa? puju un metre mes... no, i alla apareix, a cuenca... a 8m de la anterior.Sembla facil pero tampoc ho es en exces... direm V+ que de no posar un camelot n°1 el fas el pas tonto amb el parabolt 3m sota el peu, be, es cert que la placa que vens de fer es llisa i vertical pero un servidor ke ve del mon de la esportiva no te ganes de volar 12m...

Ho deixem correr, l'Ane ha flipat per desmontar el primer llarg i jo he flipat per montar-lo, paradoxalment el llarg de 7a, al ser mes vertical i al no ser 7a obligat (claru esta) es molt mes facil de pujar. A destacar tot i no haver fet tots els moviments que es un llarg increiblement bo i variat.

A la baixada pero estem ben contents, amb l'espineta clavada de no haver fet algun llarg mes pero sense que aixo ens tregui a ilusio del que hem fet. Els barrancs que separen les agulles, amb les seves aigues cristalines, les cascades... aquest lloc es senzillament genial!

A la nit replantegem la situacio, no escalem prou rapid per fer tapies de 300m i no anem prou sueltos per posarnos en vies de 6b obligat en granit amb equipament espaiat. Acordem que haurem de tornar-hi mes forts i mes rodats i busquem un nou objectiu.

Volem sobretot degustar els tafonis, aixi que ens decidim per la via Conquistador 150m 6b max obl 6a molt mantinguda i variada. Diu que no cal material i en aquest cas estem d'acord, al 6b potser un camelot n°1 de quitamiedos en una llastra per no pujarte en adherencies amb el parabolt anterior 2m sota els peus... jo el vai posar perque el portava, si no el portes passes igual... A dir tambe que l'aproximacio a la via es curta i evident (fet gens menyspreable) En conjunt es una via ideal com a primer contacte amb Bavedda.

A destacar L2 35m 6b increible, espero tombat sense res de res, adherencies super tecniques i l'espero no saps si agafarlo o no, es tant romo que no saps que es pitjor... molt molt dur jo no savia ni que fer ni que agafar ni on anar, aqui veus hon el 6a obligat d'adherencia en granit no es cap regal...

L3 35m 6a+ Placa molt vertical amb travessia aerea de regletilles per anar a creuar un sostre de canto, pincetes romes per pujar a la placa, tafonis increibles i desplomillo de cantarral amb tafonis al final, potser el millor llarg.

L5 20m 6a+ Tafonis genials, oju 6a+ perque desploma un ou a trossos i nomes se jo el que he apretat a la tercera xapa fent una mena de mantel extrany...llarg per flipar de la roca.

La R5 estas al mig d'una formacio de roca exuberant...increible.

L6 20m 6a surts atraves del tafoni-cova i hop, et plantes a sota d'una placa a rato amb canto a rato amb menys...

La pregunta que tens durant tota la via es, com ho farem per baixar???? La guia diu via rapelable pero els llargs fan travessia, creues sostres... ai ai ai que la liarem...

Doncs no, es rapela be, sempre i quan no t'ho flipis empalmant llargs perque ves a saber hon apareixes... cal rapelar L6 per hon has pujat fins la reunio, entrant a la "cova" i caminar cap a la R5 d'aqui vas sense problem rapelant a la R3, d'aqui rapeles el L3 i camines per la feixa fins la R2 des d'hon amb un rapel de 55m vas a terra del tiron

Dir que objectiu aconseguit! a partir del L2 hem flipat amb els tafonis.

Be, no se que mes afegir... a Bavedda s'hi ha d'anar, i s'hi ha de tornar... Es un lloc que com a escalador no et pot deixar indiferent...

Grand Sablat

Un grand merci a ceux qui ont fait possible le ressamblement de bloc et publiciter cet espot super!
Com le topo est provisionel et distribué gratuitment par les organisateurs je l'acroche ici.
Le ressamblement courageait aux participants a participer a la ouverture et le brossage, on a netoye quatre noveaux blocs, car ils sont un peu ecartés de la zone central et ils n'etaient pas encore netoyes. Ils sont faciles et pas tres hautes mais jolies quand même. Si ces blocs ont dejà un FA on vous remercierait votre ressaignement car on connait pas bien le travail deja fait.

Dues fotos de l'Ane apretant en el Coinces bloc 6a+ (a confirmar) que comparteix l'entrada amb el enfant gros pero evita la porta utilitzant una altre sequencia per sortir pel mig de la placa, ho per cert hi ha un passet. En va fer el FA, i a sobre despres diu que no te força...

Jo mateix en Enfant gros 6b (a confirmar) creiem que FA també, de fet la megaporta es vastant inevitable ja que el talo dret es molt dolent, no cal dir que aguantarla es lo dur del bloc ja que lo que trinques amb dreta es una regleta molt petita i el romo de la esquerra... bé es lo que es...

Tres fotografies d'un bloc que m'ha molat molt, l'ultim del finde hon hem netejat Pas tout suite 6b+ (a confirmar) FA ja que hi havia dues regletes a mig partir-se...

El color vermell coure del bloc i el seu emplassament es molt especial, llastima que es baixet novstant surt una trave de 7 mov amb un ultim pas de mantel senzillament genial fan d'ell un bloc molt guapo.

D'aquesta posicio has de fer un dinamic a muerte desde un tridit arquejat petitissim que afortunadament talla a sac i una pinça roma, la gracia del assunto es que no llençes a enlloc si no que tot el xou es per recolzar el talo de la ma dreta sobre la pinça roma i quedar-te amb equilibri sobre aquesta ma, sense peus.

Aquest bloc era un llençament vastant xulo de sector ressenyat per la organitzacio, per cert mes facil del que sembla, mes o menys 6a+

L'Ane ven animada tirnt cap amunt d'aquest V+, cal dir que hi havia algun "bloc facil"com aquest hon tenies una bona sorpresa a dalt, ja que el tipus de roca fa que a la que el bloc s'ajeu la roca perd canto i te un tacte que no mata aixi que es tracta de no quedarte quiet sobant els plans, es tant facil dir-ho i tant dificil fer-ho....

Verdon

Nomes tenim tres dies pero desde que varem veure l'article sobre un parell de sectors d'esportiva nous del Verdon, ho tenim clar, cap allà anem encara que la meteo digui que fara mal temps... total diuen que plourà a tot França...

La zona fora del canó es molt agradable però s'intueix que a l'estiu això deu ser una bogeria, deu estar el cano plè de gent fins dalt...

Verdon is difrent...

La carretera desde la que s'accedeix a les vies llargues rapelant quedan-te a mitja paret... mes val estar segur d'hon et fots, si no no m'arribo a imaginar el marron...

La escaleta de joguina que et permet baixar fins a peu d'aigua i accedir a la tirolina per creuar a l'altre banda del riu...

La pluja desperta els colors de la primavera, i tambe la nostre desesperació, inclus ha nevat una mica...

Ja que no podem escalar almenys ens alimentem com il faut... i aixi es com ens engreixem, amb molt d'estil...

El canó mullat...sniff, sniff...

Arriba el dilluns i sorprenentment el cel està blau, avui si que es el moment de pujar al sector Hulk, segons diuen una aproximació èpica, i el sector un desplom ple de xorreres amb vies molt bones i amb els pàrabolts a distàncies molt raonables... suposo que es el premi per haver sobreviscut a l'aproximació.

La tirolina per començar, falta sentir el soroll brutal del riu que baixa amb un cabal desproporcionat despres de tota la setmana de plujes...

Cordes fixes...

Mes cordes fixes... i quan ja estas vastant tranquil, bé l'accés es laboriós però esta en condicions, et trobes LA ESCALA...

A la foto no s'aprecia pero es una escala de museu, plena de graons trencats, que es mou, flexa, sona... que esta posada amb un pendent de 60º 100m sobre el canó... aqui ja no es un tema de pujar com si fessis una ferrata si no que mola montar una reunió i treure la corda com deu mana... alguna anima caritativa ha posat uns 6 quimics per el camí... sembla que no calgui pero quan portes 30m d'escala i veus de primera mà l'estat... es de museu del terror!

Del que queda no hi han fotos pero inclou travessia amb un passamans a 150m sobre el verdon, passet tonto amb molt de vuit sota els peus... potser per aquesta part el millor es anar amb ensamble, separats uns 15m, ja que tens oportunitat de xapar ferros solids amb les cintes i ofereix molta mes confi que anar com en una ferrata enrrefiante d'aquets passamans de museu...

Arribem al sector, realment espectacular pero avui les vies son boniques cascades, cau aigua per tot arreu i segins com t'enganxi es com estar sota una dutxa... tot i aixo fem la via:

Le vin au bout des doigts 6a

Desplomillo de 12 m de canto gordu, escalem mentres ens cau aigua a sobre i amb totes les mans molles, no, si no serà perque no hi posem de la nostre part...

Parle à mon Hulk 6b+

Ufff... 15m, entrada dificil a llegir, tècnica pero fisica a la vegada, roca crustillant amb un tacte increible i amb una part superior plena de gotes d'aigua superafilades tot d'un tronja intens, acava al costat d'una savina gegant guapissima, petita via que recorda algunes fotos del taghlia.

El mes important les topos, un mix entre unes que corren per internet i les de la revista Grimer, per cert vastant mes currada que la escalar...

Els setens tot molls pero amb unes linies increibles... s'hi ha de tornar, 7b/c's de 30m de xorrera tots ells desplomats....l'Ane es aquella petita cosa negra entre els arbres...


La tornada al parquing ens regala les ultimes vistes sobre el Verdon, aquet cop si, havent vist el percal baixem rollu academic, la veritat es que val molt la pena pendre totes les precaucions...