Muntanya al Berguedà

El dissabte 3 comença el nostre cap de setmana muntanyenc, com volem anar a la zona del pedraforca intentem llevar-nos d'hora pero com no trobo els paraneus i entre una cosa i l'altre arribem al voltant de la 1 del migdia a Pleta de la Vila 1600m, hon comença la excurssió per pujar a la gallina pelada, començem l'excurssió tant si com no desde aquest punt ja que el llevaneus no han netejat mes enllà. A partir d'aqui trobem un munt de neu tot el camí. Pujem fins el refugi de Delgado Úbeda i d'aqui a la gallina pelada 2317m.




Es veu que es una excursió vastant tipica de fer, tant amb esquis de muntanya com amb raquetes. La veritat es que com la neu esta molt trepitjada es pot fer be anant nomes amb grampons, el piolet no cal, ja que els pendents son molt suaus, es una excurssió molt senzilla, perfecte per afartar-se de neu i veure de que va el tema de fer muntanya a l'hivern.




El lloc es molt guapo, arribes a una gran plana amb diferents cims molt aprop, de pendents suaus i sense arbres ni altres obstacles, no se esquiar pero veient aquest indret venen ganes de calçar-se uns esquis, l'unic incombenientes la cuantitat de gent que et creues, pero bueno, acostumat a les zones de escalada esportiva ja estem acostumats a estar acompanyats a la muntanya, pujar i baixar ens ha portat unes 4 hores i pico, anant sense presses.




A destacar l'increible mar de boira que es veia desde la carena en direcció sud, i els arbres plens de neu en l'ultim tros de la pujada al cim.




El diumenge 4 toca pujar al pedraforca i escollim la ruta que surt desde Gòsol, aquest cop ens hem llevat d'hora i a les 9 ja estem caminant, als 20 minuts de creuar el torrent de l'Arrubinat ja trobem neu, dins el bosc fa vastant fred ja que no hi dona gens el sol, i fins que no arrivem a l'aresta avans d'arrivar a la gran canal no tornem a trepitjar terra, aqui ja dona el sol i s'agraeix, tant per el fred com per tirar fotos, veiem que ja esta oberta la traça fins a la enforcadura, desde aqui no sembla que el pendent sigui gran cosa...



A l'estona de caminar creuem unes tarteres de roca petita, nevat en la seva major part, i com encara es dora la tartera esta glaçada, com el pati comença a fotre impressió ens posem els grampons ja que a sota tenim un fort pendent mig de neu dura mig de tartera glaçada. Seguim endevant, el cami va zigzaguejant, aixi que el pendent no ens afecta massa, de no ser que quan mires cap avall t'enrecordes de lo important que es mirar hon fots els peus. Seguim cap a la enforcadura, la neu perfecte, ni molt dura ni molt tova, fins que ens queden uns 300m per l'enforcadura, aqui les traçes que haviem trobat tot el cami desapareixen, el vent ha arrossegat neu pols, aixi que poc a poc et vas posant en una placa d'uns 100m de neu tova, relativament inestable, t'enfonses ben be 30cu a cada pas i a sota tens la canal amb uns 35-40º d'inclinació, es un tram vastant delicat i que segurament es pot esquivar si pujes mes aprop de la paret del pollegó superior. Arrivats al coll i havent vist el tema com va decidim fer cim ben rapid, pujant per la canal que hi ha mes al oest, molt fàcil i amb la neu dura pujem i baixem sense problema. De tornada passem un altre cop per el tros critic, ara amb la neu mes compactada pel nostre pas veiem les coses diferent i tot i que passem amb cuidado no ens fa la meitat d'impresió. Ara nomes ens queda arribar a Gòsol, una bona patejada, pero ara ja ens podem parar a menjar i descansar com deu mana avans de seguir cap aball.








Això si, hem estat els unics que hem pujat el pedra per aquesta ruta avui, i ens hem quedat amb una bona sensació, una bona ruta de muntanya hivernal, solitaria i guapa, que ens ha ocupat unes 6 hores.